Celebració amb gols per la Ivot

(Autora: La Boski)

Era tornant de Setmana Santa, un dia fosc i feixuc. Plovia. La Ivot (a la foto) es feia il·lusions de celebrar el seu 35 aniversari. El Vallès queda una hora i mitja abans, per tal que el Tinet els porti la polèmica indumentària de l’any vinent.

La Pinyi fa acte de presència al mateix temps que el seu cap segueix treballant per posar ordre al partit polític d’Esquerra Republicana; prova d’això és com va sortir vestida de casa... (per més detalls recordi's com li quedava la samarreta nova).

L’equip inicial fou:

• Raja a la porteria
• Gómez al lateral dret
• Boski a l’esquerra
• Xaro de lliure
• La Morales de central
• Ivot al migcentre
• Dàlets a l’interior dret
• Centpeus a l’interior esquerra
• Maró de davantera centre
• Putxi a la dreta
• Pinyi a l’esquerra (on sinó?)

Banqueta de luxe amb Xènia i la jove “seleccionada”, l'Estel. La Munyet ocupa la resta d’espai lliure deixant una petita escletxa pel seu marit Albert (també era el seu aniversari) i el súper pare-Claret.

Maró i Pinyi (duo dinámico) porten la batuta d’un seriós escalfament. La recompensa és quasi immediata: al segon 35 (clar i premeditat regal d’aniversari per la Ivot, que de segur que no se l’esperava) arriba el primer gol. Passada de Pinyi i gol de Maró. I una estona més tard arriba el 2-0, passada de Centpeus i gol de Pinyi.

Després de 25 minuts incansables pujant per la banda, i amb jugades plenes de talent i incertesa, Boski és canviada. I és així com, abans d’acabar la 1ª part, i quan la Boski ja no era al camp, l’Iluro escurça distàncies. 2-1, i mals presagis.

Mitja part de canvis: torna a sortir la Boski (aquest cop de central) i la Xènia (acabant de pair el dinar) es col·loca al lateral esquerra. La Ivot, que patia en el dia del seu aniversari, va assessorar l’equip que va començar a tocar i tocar i tocar, la qual cosa va acabar amb un bany de joc i gols de tota mena (jugades, penals, estrock,...). Van marcar Xaro (d’estrock i penal), Centpeus, Putxi i, com no podia ser d’una altra manera, la Ivot, amb un inapel·lable xut.

7 a 1, final de partit, aplaudiments per l’equip que es dirigeix al bar per celebrar tot plegat amb pastissos de la Raja i la Xènia. Aparició de la Pendó (que havia abandonat l’equip a mitja temporada). Tot plegat amanit amb cervesa...

PER MOLTS ANYS IVET!!! I felicitats a TOTES!!!

Vallès, el temible!!!

(Autora: la Pendó)

És que resulta que ara ja ni ens fa falta jugar per endur-nos els puntets cap a casa!

Es preveia partit per divertir-se i suar la cansalada, les culerines, a qui a la primera volta vam guanyar amb comoditat, en la penumbra del Pau Negre (mai més ben dit lo de negre!!), son la torre de Babel de la lliga, i com a bones guiris no mostren l’histerisme de la majoria de les nostres veïnes de la terra, cosa que sempre s’agraeix.

Amb aquestes previsions, s’aixecava un dissabte solellat, vès que a sobre farem “bronzo”! quan de sobte, el nostre “topo” culé infliltrat en les més altres esferes del club, ens fa arribar la notícia: no cal que les esperem que no arribaran, s’han rajat!! I és que la nostra fama ens precedeix, el jogo bonito de les belleses del vallès, fa por!

Ha arribat a tots els racons del planeta (entenent per planeta lo de vallès occidental i rodalies), les cabrioles de la Raja, les faves de la Xaro, la maionesa de la Moragas, les pujades fins a la cuina, tant per la dreta com per l’esquerre, de la Gómez i la Xènia, els talls amb l’inconfusible estil de la Ju, els “caracoleos” de la Dalets, els driblings impossibles de la Ivet, i la Calces, i la incombustible davantera amb els peus de la Peus, les xixarres (o no) de la Maró, els gols de pescadora de la Patiplà, les carreres amb el revés, de la Putxi, i la Laura, que amb les seves energies renovades, va com una moto!! Tot lligat per les tàctiques revolucionàries que la nostra Kinder particular, la Munyet, barrina des de la banda, amb el suport de l’incansable Urbici, proveïdor oficial de Kleenex, clips, aigua, i qualsevol artilugi del món femení que es pugui necessitar.

Quan tanco els ulls, així us veig, i només de pensar-hi em ve un somriure als llavis! i és que l’esperit de les belleses, hereu de la república (per orgull de la Laura), va més enllà dels camps de hoquei. Amistat, bon rotllo, acceptació, suport, i rialles, moooltes rialles, és el que, hi hagi qui hi hagi, no canviarà mai en aquest més que equip.

A partir d’ara, cada dissabte pels volts de les 3, des del sofà de casa mentre intento recol•locar-me tots els cargols que m’han anat caient del cap, cridaré amb totes les meves forces el nostre crit de guerra, per sentir-me tant bellesa com vosaltres!!

Un, dos, tres… LLEGIR!!!!!!!!!!!!!!! (o era vallès, Daleti?)

Pendó.

Quina feixugor!

(Autora: na Xaro)
En el món de l’hoquei et poden passar dues coses: que et toqui jugar contra les vermelles, o que no. Si no et toca guay, i si et toca, sempre és un engorru però s’ha de fer…

Les Pedritxes, 21 de març de 2009. Partit contra les sempre plastes terrassenques. Convocatòria a ¾ de 5 per fer birres (que al final es van quedar en 4 cafès i 4 cocacoles), força puntual per part de tothom; fins i tot per part de la Marina que encara no sabem què va fer de la seva Mar per tal de poder sortir de titular al partit.

Escalfament força complert, ja que el partit a més a més de ser a altes hores del vespre, anava amb retard i vem tenir temps per recrear-nos-hi. Malucs amunt, natges avall, esprint per aquí, estirament per allà...

La Raja, molt inspirada, ja des de l’esclafament ens deleita amb alguna cabriola marca de la casa. Totes semblem ben disposades a fer un bon partit, ben disfrutat i ben llegit. Volem seguir amb el “jogo bonito” retrobat al camp del Junior fa ja unes quantes jornades.

Comença el partit, i la cosa va força bé. La toquem, rodem per darrere, pel mig, pivotem, i sobretot ens sobreposem al no-joc de les vermelles, que sembla que avui estan més tranquil·letes. Dominem clarament el partit i aviat arriba la recompensa: després d’unes quantes oportunitats de gol l’Ivet Puig pilla un rebot dins de l’àrea i la cola entre els tres pals.
Abans del descans encara augmentem la diferència en el marcador, amb un altre gol de la Putxi (després d’una jugada de “las Nuris”) que es posa al capdemunt de la llista “pitxitxi”, i està a punt de desbancar la Pendó.

I el partit hagués pogut acabar amb un “xorreo” per part de les belleses si les coses haguessin continuat així. Però la segona part de seguida es va convertir en un clàssic partit contra les vermelles de segona: cops d’estic, faltes, bolassos, crits i histerisme col·lectiu, que van acabar convertint el partit en una cosa pesada, amoïnosa, i sobretot, molt feixuga! (com la imatge de dalt, que es titula "Feixugor" i és ben roja, com les vermelles).

Aquest partit em barrufa!

(Autora: La Peus del Cal Balconets)

Dissabte migdia. Partit a Can Barrufet i convocatòria a la inadequada però habitual hora de la migdiada.
Cap a quarts aconseguim reunir tot l’equip i sóc informada que tinc l’honor de ser la cronista oficial de la jornada. Trec el meu bloc de notes de butxaca, faig punta al llapis i començo a anotar tot tipus de detalls escabrosos, amb la inestimable col·laboració de la Maró, que no para de recalcar tot el que és digne de sortir a la crònica. Espero frisosa que la Raja faci alguna caiguda amb tirabuixó de les seves abans del partit, però no tinc sort i he de buscar altres anècdotes dignes de menció, que no ens enganyem, és el que esperem a la crònica. A saber:

• La Pinyi arriba molt discretament (tenint en compte la tendència espitosa dels últims partits) fins que algú s’adona que porta un xandall de l’Egara i comença un “abucheo” general. Valorem l’opció d’esmenar el partit, però al final tot queda en no-res.
• La Ivot arriba amb les seves bambes tunejades, diu que pel mòdic preu de 3 euros, o sigui que avui no hem de patir ja que ella tampoc té previst fer cap caiguda tirabuixó... merda! ningú pensa caure avui?
• La Sharon arriba i comet l’error de fer-nos partícips del fet que s’ha descuidat els balconets, cosa que òbviament provoca burles i comentaris diversos pujats de to.
• Aprofitant la pujada de to, la Maró ens confessa que quan para els penals li mira l’escot a la Pendó.
• La Xènia, pren nota de les tendències de les veteranes i estrena bambes model “Marinetix tardor-hivern” de la temporada passada.

El partit és una evidència que el jogo bonito finalment ha tornat (finalment!!!). Comencem amb molt bon ritme, controlant el tempo del partit, pressionant, tocant, atacant, esponjant i per descomptat llegint. A remarcar un parell d’ocasions clares a la primera part que frustra la portera barrufeta. Arribem a la mitja part amb 0-0 al marcador però convençudes que tenim el partit ben enfocat.

Comença la segona part i als pocs minuts la Sharon marca el primer gol de penal. El segon arriba després d’una gran jugada de connexió v/belleses entre la Ivot, la Pendó, la Maró i una servidora la Peus (que en aquest partit no faig honor al meu nom), que remata a porteria. Segueix el partit amb una targeta injustificada a la Gómez, varies ocasions clares per part v/bellesana i al final les barrufetes acaben marcant amb un sonor croc-croc de penal.

Resultat final: 2-1, puntets a la butxaca i cap casa. Tercer temps al bar aprofitat sobretot per criticar l’aplegapilotes espontani que ha decidit intervenir els últims 5 minuts i l’àrbitre que s’ha quedat tant al·lucinat que no sabia si treure-li targeta o fer-li un aplauso (a la foto, l’aplegapilotes assumint el resultat del partit).

Entre birres aprofitem per planificar una costellada v/belleses-parelles, que queda per confirmar ja que pel que hem dit es molt probable que acabi en escabetxina.

Fe és penosa lluita de l'avui pel demà

(Autora: La Gómes)
Tot comença com no, amb un “jo sense portera no jugo!!!”
Després de molts mails i molta fe, la Raja troba una solució, i amb els contactes directes que tenim a can Barça hem pogut jugar amb portera!!!! Ara bé, potser caldria haver dit, “jo no jugo amb aquesta pluja!!!!” Però la fe i les vibracions que tenia la Moragas a l'escalfament ens han portat a fer un partit digne, molt mullat però molt treballat!!! (a la foto de l'esquerra, la Xaro tirant-se en planxa per parar l'atac de les guiris).

Feia gairebé un mes de l'últim partit, i tenint presents les incidències de l'entreno del dijous, el temps del dissabte, l'estat del camp i com no, el canvi de reglament a mitja temporada, sense temps ni per estudiar ni practicar…je, je, podem dir que hem jugat a hoquei i hem fet tot el que hem pogut!!!!!

La primera part intentant col·locar-nos, jugar, jugar per la dreta, tot i que érem a l'esquerra, fer passes i autopasses… i anar avançant. Les del barça més individualistes, però força ràpides… Ens feien recular fins arribar a la porteria de la Raja…Despejes, més autopasses, 1 metre (o eren 5?!!?!!) Coi!!!! Quin garbuix. Però sobre tot hem volgut jugar, arribar a l'àrea i ser positives. Hem sentit crits d'ànim i ens hem ajudat i això ha estat bé, molt bé!!!!!
(a la foto, l'Urbici i la Munyet organitzant la banqueta).

I poc poc hem anat endinsant-nos a l'àrea del barça i hem provocat un penal. I a la segona la vençuda, la Ivet Puig s'ha posat molt bé, i GOL!!!!!! Jugada estudiada i entrenada, oi??????
Arribem a mitja part, i el cansament sembla que s'incrementa amb la pluja que cau, però som les que som, i tornem-hi!!!!!

Segona part “lletjota”, “plujota”, “frescota" i una mica “brutota" (algunes hem rebut algun cop…) i després de badar una mica, la Raja no ha pogut fer res i ens han empatat.
Però hem sapigut estar al camp. A davant molt lluitadores i emprenyadores, robant pilotes; les del mig molt ven col·locades i treballant en defensa, i la defensa una mica de bòlit amb les corredisses de les guiris però també frenant els atacs barcelonistes. I la Raja…caram que n´hem de dir… Que molta fe, que no se t'acabi ni a tu ni al Sr. Rajadell!!!
“Sort que hem jugat amb portera!!!!!”

Ah! Per cert, estrenem entrenadora prenyada. Caram, fins i tot amb això som un equip ben especial….je, je... M'encanta ser v/bellesa!!!!

P.D (made in Peus): Menció especial per a la lateral dreta del barça i al seu autosaque amb autoentrebancada sense moure's de puesto i sense tocar la bola... Això no venia a les normes noves!!!

Imbatudes!!!

(Autora: la Pepo)
22 de novembre. 5è partit de la temporada. El dia s’aixeca gris i ennuvolat, però poc a poc va sortint el sol i apareixen les ganes de jugar. Hora de convocatòria 15:15h per les puntuals, és a dir Judith i Moragas un parell de despistades que es comencen a preguntar si el partit no era al Terrassa.., per la resta 15:30h.
El preescalfament promet, la Xaro s’ha deixat les espinilleres i la Boschi i la Maró l’estic, pretext que fa servir per justificar la possible pèrdua del lideratge de “pichichi”. El pobre Micki va de cul apuntant tot el que ha de portar. La portera es fa esperar.
Decidim baixar al camp a escalfar, però sembla que costa arrancar i preparem la sessió tàctica... a tu on t’agrada més jugar? I si provem això i allò... També surten els tòpics: no ens posem nervioses, anem a disfrutar... etc...
Quan ens comencem a preguntar qui pot jugar de portera, arriba la Gallo acompanyada del pack teenager. Estem salvades! I per fi l’Ivet descobreix “l’esperada” aliniació: Gallo, boschi, moragas, pendó, xènia, nurieta, xaro, ivet, daleti, maró , ivet “pinche” i a la banqueta la mítica Estel.
Destacar la presència de la Pinyi amb la Jana, la menor de les belleses.

Comença el partit amb retard i al primer minut les vermelles aparquen l’autobús a darrera (veure foto). Indicar que en la meva llarga trajectòria hockeyística mai m’havia trobat jugant de central sense marcar a ningú. Resumint el plantejament tàctic del partit, podríem dir que el Terrassa jugava amb 11 porteres i nosaltres amb 10 davanteres. No van passar de mig camp. Les oportunitats anaven venint una darrera l’altre, però el gol es feia esperar. Arribàvem des de la dreta i des de l’esquerra, amb jugada individual o amb passes, però no estàvem encertades cara el gol, a més, els penalts tampoc acabaven de sortir. Però finalment en una jugada d’atac la Marina va posar l’estic amb tota la intenció per fer una punxada de revés i va sortir un “pixarrí” (sense ànim d’ofendre eh...?) que va acabar enviant la pilota al fons de la porteria. Amb l’un a zero arribàvem a la mitja part. La Mister ens dóna més instruccions tàctiques... si us plau rodem per darrera, es pot rodar!!
Comença la segona part i l’autobús segueix al mateix lloc de sempre ... (potser és que ha punxat una roda). La Xènia comença a tenir els seu “rifi-rafes” amb la seva marca que cada vegada van a més, però tranquil·les, ella controla. Sort, perquè una mica més i acaben a òsties.
Les oportunitats continuen arribant i la Ivet, que no es vol despenjar de la lluita pel pichichi fa el segón i el tercer gol, que des de la meva posició no vaig veure, i per tant no el puc explicar, però segur que van ser molt guapos. El partit està guanyat i arriba el meu moment. La mister em posa de davantera per recordar vells temps...no calia recordar-los, no la rasco. S’acaba el partit amb una victòria més. Continuem imbatudes!!

Premi d’honor a la Judith i la Marina. Té collons deixar-se l’estic per anar a jugar a hockey!!!
Menció especial a tota l’afició. Sobretot als fills de les jugadores que el dia que vinguin tots alhora haurem de llogar un happy park

El partit de la ONCE

By: La Xènia.

Tot va començar en un dissabte qualsevol, a una hora qualsevol, de camí a un lloc qualsevol, per a jugar un gran partit.

Allà estàvem totes, assegudes a unes cadires, totes en rotllana i “modositas”, de cop a la Dalets se li va encendre la llumeta i com una bona presidenta de l’A.C.O.S.O. ens va voler motivar, i la veritat és que quan ens va ensenyar la capsa d’alfajores ho va aconseguir.

Vam anar a escalfar i al cap d’un bon ratet vam començar el partit, la cosa pintava bé, no ens hi veiem massa, ja que el sol ens venia de ple a la cara, però teníem l’esperança que a la segona part tot ens aniria a favor, ja que el sol no hi seria.

Vam començar a imposar-nos amb un senyor golàs de la Pendó (de penal), cal dir que realment no el vaig veure massa bé perquè el sol era emprenyador, però la qüestió és que guanyàvem, per variar, (que xula que sóc).

Ben aviat van començar a aparèixer els premis del sorteig, la Xaro, jo, Ivet, però “el gordo” se’l va emportar la Gomez, amb un bon bolàs a la cuixa, però cal dir que va ser modesta i va seguir jugat.

A la mitja part les mandarinetes de la Mònica ens van donar forces per imposar-nos a la segona part, en aquell camp il·luminat amb 4 espelmes vam intentar seguir fent el nostre jogo bonito, però teníem més problemes per localitzar la bola que per córrer i això que el nostre físic no és que sigui el millor del món, però vam aconseguir fer dos golets de la Maró, que si no vaig errada la col·loquen com a “pichichi”.

Però cal remarcar que el millor moment d’aquell partit va ser al acabar, quan ens vam menjar aquells alfajores que...ahggggggggg...estaven boníssims, això és tot per avui, a veure si el següent partit no rebem tant i marquem més que ja ens em acostumat a ser the best in the world in the sky of the night jiji.

Menció especial de la jornada pel petit Marc Pendó, futur porter de l'Atlètic D.H. (o del Vilaseca Hockey Patins, qui lo sá)!!!

Una celebració com cal

(By La Raja)
El dissabte per a mi començava amb música, gent, riures, fotos i felicitacions. Començava un gran dia. I tot i que estava allà, a la macro festa, no deixava de pensar que si guanyàvem al Júnior acabaria de ser el millor aniversari de la meva vida. Total, que a les 6:00am arribava a casa, ben sobria per cert, i em despertava 5 hores i mitja més tard. Esmorzar-dinar i cap a l'ATHC falta gent.

Arribava tard, causa de la son, i feia un gran dia: sol i sense un núvol al cel. Las chicas ya esperaban sentadas en el bar. Em sap greu, però no recordo qui hi havia. Tothom felicitant-me i jo recordant que no havia dut Xupa-Xups. A destacar la nata que em vaig cardar al saltar de la tarima emocionada... allò si que va ser menjar fang i tot el demés són tonteries.

L'ambient es preparava al camp 1. Escalfament sota els aspersors i estiraments en rotllana, alhora que la Ivet procedia amb la tàctia del dia. Cal destacar l'arribada tardana de l'Estel i la Ivet Puig. I la arribada inesperada de la Mariona i Mireia.

Bon escalfament, tothom amb ganes de jugar i la grada omplint-se. Bé, no es va omplir però algú hi havia vale!

Comença el partit i semblava que dominava el Júnior, però mica en mica van imposar el nostre ritme. A destacar la davantera que feia pudor i les hòsties i queixes als àrbitres contínues.
No sé a quin minut arribava el gol d'Ivet Puig. Una gran jugada amb passes que va concloure amb la Ivet regatejant a la portera i enviant la bola a la fusta.

Mitja part. Aclariments de tàctica i rectificacions de turno. Si voleu que us digui la veritat no me'n recordo ni de la tàctica ni de les rectificacions... sóc la portera!
I començava la segona part, relaxada (ho explico des del meu punt de vista, ja sé que algunes us moríeu), i amb alguns penaltis en contra. Va ser llavors quan vam arribar nosaltres i vam provocar un penal. Des de la meva posició el relat del penal vindria a ser: Núria Moragas s'acosta a línia 22, i fent broma diem que el dimecres també va venir a línia 22 i vam marcar i que també toca gol. Total, saquem, xuta Neus Marcet i punxada aranosémoltbédequi...
GOLGOLGOLGOLGOL!! Efectivitat dels penalts = 100%, 2 de 2.

Als últims minuts el Júnior va protagonitzar intents frustrats de FER-ME un gol... fins que van aconseguir provocar un penalt a l'últim minut... i encara no sé d'on va sortir aquella tia però va marcar... ves tu quina cosa!

Final del partit, gran eufòria general, derrota de les blauinegres i 2 puntets més a la classificació.

Agraïr la assistència dels reforços Berta Duaso, Estel (as usual), Berta Vergés, Ariadna, Mireia Escudé i Mariona.

I destacar la visita de Laura Pinyol que va aparèixer al final del partit amb la petita Jana.

Fins aquí la meva primera crònica. No en sé gaire, però és que sóc més de FOTOLOG :D
Ciao Belleses!

YES WE CAN!

Sense el nostre Mister la temporada es preveia complicada. Tant complicada que inclús les articulacions no ens permetien moure els “cuerpos” però el debut de les v/belleses a la Lliga 2008/2009 va ser d’allò més engrescador amb un empat a 1 contra el Polo amb un gol de penal de la Pendó i remuntada d’elles al final del partit.

El segon partit es presentava complicat, primer per l’hora i el dia, entre setmana i sota condicions climàtiques extremes, uns -15ºC, i segon pel rival, ni més ni menys que l’Athc, però davant la rauxa de la joventut vem treure la nostra veterania i vem recordar els principis tàctics del nostre enyorat Boss: esponja, llegir, concentració, mentalització, defensar i atacar. De tot l’aprés l’any passat va sortir un gran matx amb una esplèndida Raja parant totes les boles, amb una defensa espectacular i molt ben col·locada, amb una mitja fent de transició i una davantera incansable i lluitadora.

El primer temps va ser un atac i defensa constant, amb un penal a favor i un en contra. La segona i després d’1 minut de descans vam sortir més concentrades i pppiiiipppp penal, treu la Nurieta, para la Maró i xut veterà de la Xaro una mica elevat i GGOOOLLLL... Maró a terra i Xaro saltant!. Per contra, a falta de pocs minuts ppppiiiipp, penal en contra... i espectacular defensa de les jugadores que participaven al penal. 0-1, final del partit. Gresca i xerinola i cap a casa que fa fred.
Hem fet dos gols i tenim 3 punts!, això és eficàcia. Noies aquest any: Yes, we can!!!!

DEDIQUEM AQUESTS PRIMERS PUNTS AL MISTER, GEORGE DE LA JUNGLA, pel temps invertit amb nosaltres ensenyant-nos més hoquei i viure un món de l’hoquei més divertit que mai. SEMPRE ET PORTAREM AL COR!.

Quina salvatjada, oi George?

Quina tarda de calor! O com dirien algunes, quin xardo!..., juguem a dalt o a baix?, el camp s’ha regat?. Toti, que tens fogots?, què has vist?. Un cop desvetllats tots els interrogants podem afirmar que juguem a baix contra les blaugrana, que el camp l’han regat però molt justet i que el Toti....., aaahhhhh això no es pot desvetllar....
Algunes anècdotes del partit les ha fotografiat el nostre Joan-crack una vegada més: les dues pilotades a la Kari, prop de las Cejas i los Bustos; la celebració de l’esperat gol de la Clara!, per fi!!!!!; les habilitats i feina feta de les nostres davanteres; la dedicatòria de la Macanuda al nostre estimat Urbici: el fantasma de la Maró.....
Altres moments que no surten a la foto però que val la pena destacar són: el gol de la Peus després d’una jugada que va semblar assajada i tot...; el treball de tot l’equip en defensa; les moltes oportunitats desaprofitades per marcar; el 0-2 al marcador final i la CLASSIFICACIÓ MATEMÀTICA pel CAMPIONAT D’ESPANYA!! A falta d’una jornada per acabar la lliga.
ENHORABONA V/BELLESES!, ENHORABONA STAFF!!!, ENHORABONA AFICIÓ!!!!... resumint.... ENHORABONA FAMÍLIA!!!!!!!

Pachwork a ritme de brikindance

Diumenge 9h matí....som les que som, cares de son...., però fa solet i cap a Mataró, que l´Iluro ens espera!!!!!
Arribem molt bé, gràcies al Joan....
El camp, com diu el “míster”, sembla de pachwork, tot recosidet i de diferents tons de verds....si,si....amb pedres i bonys i més pedres i més bonys....
Comencem el partit, això no serà pas fàcil....estem una mica espesses i poc a poc entrem en joc, però un joc no massa “vistós”....ens costa, el camp...i quin camp.... sense comentaris.... ens costa fer el nostre “jogo bonito” en aquesta “moqueta apedaçada” i ens posem un xic neguitoses... però just a temps, golet de la Maró i respirem.
Indicacions del míster, xerradetes i xerrades a mitja part i sortim com noves... molt conscienciades que volem jugar bé i disfrutar, el que ens deixi el camp, però disfrutar jugant a hoquei...i ho fem... comença el “jogo bonito” d´aquest Vallès de les Belleses, i dóna els seus fruits....tres golets de la Macanuda i 2 punts al sarró!!!!!.











Les fotos, gentilesa del nostre fotògraf oficial, l’insuperable Joan, mereixen un comentari a part. Brutals totes tres, les dues primeres, mostra de la maduresa i la joventut que integra el nostre equip, del bon rotllo i la bona forma en que estan algunes, Maró estàs esplèndida, Estel impressionant!. La tercera captada just abans que la Macanuda fes el seu tercer gol, després d’una jugada impressionant digne de “jogo bonito”, mostra d’aquesta finura que la caracteritza.

Aprofitem aquesta crònica per incloure el resultat del partit de la setmana passada, 3-0 contra les vermelles, el més destacat va ser que la Gómez es va estrenar com a golejadora, felicitats Marta!.

I el segon lloc és per...

L'Urbici i la Munyet han fet comptes i després de l'estel·lar victòria d'ahir a altes hores de la nit al Camp 1 de l'Atlètic (sí sí, al Camp 1, ho heu llegit bé) podem anunciar amb un crit immens d'eufòria incrèdula:
I en segon lloc............ VVVVAAAALLLLLEEEEEESSSSSSSS!!!
Sí! Tots els rumors que deien que pujàvem posicions eren certs! Estem al segon lloc de la classificació. Estem un punt per sobre del Barça i a quatre punts del primer, el Castelldefels. A més, tant el Barça com el Castefa han jugat un partit més. Això rutlla!
En definitiva, que no sé ens esperàvem massa guanyar ahir, però el cas és que ho vam fer, i aquest cop contra l'Atlètic (les bones i joves). Resultat: 0-1, amb gol de la Pendó de penal.
Ara jo em pregunto: posats a fer volar coloms, si al final de la Lliga quedéssim en una posició millor que l'Atlètic, passaríem a ser el segon equip de la Casa? Deixo el debat obert sobre la taula.

(Estimats membres de la Junta que espieu aquest blog clandestinament: sigueu benvinguts i disfruteu, i de pas rumieu-vos la proposta, fruit d'unes ments descerebrades com les nostres, que estan eufòriques, eixelebrades i eternament anades de l'olla).
I que duri! Amén.
Petons, campiones.

Sentiment d’equip

(Crònica dedicada a la Mònica i a la Núria, fans d’aquest blog. Ja ho veieu, no hi sou físicament però els vostres desitjos són ordres!).

El primer partit de l’any tenia al·licients molt llaminers, per primer cop en tota la temporada jugàvem al camp 1, el sol lluïa en una dia esplèndid, convidant-nos a treure la nostra llum, un rival amb una samarreta d’entitat, la del FC Barcelona, un equip amb un òptim estat físic i amb jugadores amb molt bona tècnica i la presència de la mami Laura amb la seva Jana encara a dins. Resumint, un escenari perfecte per retrobar-nos amb la nostra essència.
La reunió va venir precedida per una tàctica revolucionària i valenta per part del nostre míster, sortiríem a pressionar i faríem canvis constants de les davanteres per poder mantenir el ritme. Va ser tanta la sorpresa i les ganes de fer-ho bé que totes aixecàvem la mà per preguntar i resoldre dubtes.
Durant el partit vem sortir molt mentalitzades i concentrades, la pressió de les nostres davanteres i la bona defensa de l’equip ens va permetre recuperar moltes boles i mantenir una bona possessió de la pilota. A l’àrea creàvem perill, algun que altra penal fins que en una falta a punta d’àrea una punxada espectacular d’un passe molt precís va permetre a la Macanuda seguir amb la seva ratxa golejadora i fer el 1-0. Però abans de la mitja part elles van reaccionar i ens van empatar el partit. No anava malament però s’havien de perfilar coses i per això sempre va bé la ½ part i les paraules del Toti.
A la segona part vem recuperar valors que fan que els equips siguin grans: la solidaritat, el sacrifici, l’esforç, el companyarisme, en resum l’actitud i ja diu la dita que qui sembra tard o d’hora recull i així va ser amb el 2-1, després que la Macanuda, “again”, “recollís” una bola morta a punta d’àrea. Al final vem poder mantenir el resultat apretant les dents i frenant a l’equip contrari amb el què feia falta.
Després de tot això una acaba el partit amb la sensació d’haver-ho donat tot, amb el sabor agradable de la victòria merescuda i amb l’orgull de pertànyer a un equip de hockey però sobretot a un grup de PERSONES. I clar ho vem acabar immortalitzant el moment amb una foto i un tercer temps ple de cervesa!. SALUT i PER MOLTS ANYS!

P.D. Crònica apart es mereixen les agulletes del diumenge i dilluns, no en parlem mai i són unes companyes inseparables....

Jogo bonito, bonito, bonito

Un petit regalet per totes les V/Belleses, de part de les Cronistes Invisibles. Gaudiu de l'autèntic Jogo Bonito, i inspireu-vos per al dissabte contra l'Iluro!



I recordeu: dissabte, a les 14 a l'aula 2 de Can Salas.
Visca la República Brasilenya del Vallès.

Ball de bastons

1 de desembre de 2007. Les Pedritxes. Quinze punt cero. Partit CDT-Vallès de les V/Belleses o el que és el mateix Bastoneres-Dansaires.
Avui el míster el tenim a Londres i és que som tant internacionals…., venim de dues derrotes, la del Júnior i del Castelldefels, s’obra un parèntesis, malgrat no haver-hi crònica d’aquest últim partit aprofito la d’avui per dir que vem caure derrotades 5-1 i com anècdotes destacades hi ha els pudents petos amb els que vem jugar, el debut aquesta temporada de la Migui a la porteria vestint unes defenses amb una furtor!!!!!!!!, la mítica Lolín jugant, cosa que ens fa adonar que encara tenim molt de futur en el hockey i el joc de trompetes que l’Urbici té pendent de demanar a la carta dels Reis d’aquest any. Es tanca el parèntesis.
Com anava dient venim de dues derrotes i ens volem reconciliar amb la victòria, els gols i el “jogo bonito”. Estrenem nova samarreta que estilitza encara més els nostres rellomillos, quin goig que fem!.
D’algunes jugadores de l’equip contrari recordem que el seu “liev motiv” és destruir, protestar insistentment, cagar-se amb tot i treure bilis constant per la boca. Al final del partit constatem que per aquestes el pas dels anys no és sinònim de maduresa.
Centrant-nos amb el nostre equip de la primera part cal destacar el hat-trick de la Macanuda, que la posiciona com a pitxixi, el gol de la Pendó de penal a l’estil croc-croc, al pal esquerra, allà on més mal fa, els reflexos de la Gómez per ajupir-se a temps davant d’una tallada que li anava directa a la cara i la poca feina de la Txell a la porteria. Tant va ser així que a la segona part va aprofitar per dinar un entrepà i un Nestí mentre jugàvem….. Segona part més antipàtica, malgrat vem intentar traçar algunes jugades ben boniques també vem fallar ocasions molt clares de gol. Hi va haver algun que altre agobio (glups...) i una expulsió, fets que hem d’intentar corregir doncs l’únic que fan és allunyar-nos de la nostra màxima, “jugar per passar-ho bé”.
El millor, el resultat, 0-4 que ens dóna ànims de cara al proper partit.

Ànims V/Belleses i a seguir golejant!

Hem fet el set

Us en recordeu de Barrio Sésamo? Doncs avui farem com l'Epi i el Blas, i parlarem del número 7.
Sí, sí, el 7... 1, 2, 3,4, 5, 6 i 7 !!

Fixeu-vos que el 7 està a tot arreu:

- Blancaneus i els 7 nans.
- Les 7 meravelles del món
- Els 7 magnífics
- Els 7 genets de l'apocalipsi
- Les 7 pecats capitals
- Els 7 apòstols
- Les 7 gràcies de Rubens
- Els 7 dies de la setmana
- Les 7 hores de jornada laboral
- El 7 del Quinto ("Al Set" ,"Alça't tu!)
- És el número de la sort.
- Set de nit
- Set i mig
- Les 7 txitxarres que hem clavat a les vermelles del Terrassa.
- Les 7 raons per anar al campionat d'Espanya! Són aquestes:

1. Perquè ens ho mereixem


2. Perquè el Junior potser renuncia


3. Perquè és un premi a aquesta temporada inesperadament exitosa


4. Perquè és una recompensa a aquest equip tan insòlit i canyero que hem format sense adonar-nos-en.


5. Perquè Gijón no ens l'acabem, i de nit encara menys (eh Migui?)


6. Perquè la sidra està de muerte.


7. Perquè podem donar la campanada! Per què no?

Dites aquestes 7 raons, només ens cal analitzar els pros i els contres. Donem dades concretes:

• El campeonat és del 31 de maig (dijous) fins el 3 de juny (diumenge), per la qual cosa segurament ens hauríem de pillar dos dies de festa. (buuuuh). Ara bé, estan renunciant alguns equips, i pot ser que al final només hi hagi tres partits i, per tant, només calgui demanar un dia de permís (bieeeen!)


• Per la part econòmica segurament hauriem de posar calers, tot depèn del bitllet d'avió, pero calculeu que mes de 300€. L'Atlètic hi posa algo?


• Tercer i important: no tenim portera! Però fins dijous tenim temps de fer fitxatges. La Maruxa és una bonica opció...

Posem la idea en remull i en parlem dimecres amb calma, que hi ha entreno i sopar de v/belleses.
Abans de tancar paradeta, dir només que el partit de dissabte passat contra al Terrassa va ser un pim pam pum i cap a casa, 7 golets i com qui no vol la cosa ens plantem a l'última jornada de lliga sense haver perdut CAP PARTIT en tota la tercera volta!!
Gols: 1 Pla, 1 Xaro, 1 Pinyi, 2 Ivet i 2 Maró.
V/Belleses, si no s'acabés la lliga ara que estem en forma, haguéssim arribat a Pequín 2008 (bé, de fet la Peke ja hi és...)

Fem especial menció també del nombrós públic que va venir, amb una mitjana d'edat de 3 anys, del qual n'adjuntem una mostra (foto del Paretxell, com sempre)

Visca Astúries i Visca la República!!!

Que s'estimon!!!!

I per fi va arribar el dia!!!!, el casament de l’any!, la Munyet se’ns va casar…i per l’església!, Verge Santa!!!.
Les webmàsters no podien passar per alt aquest esdeveniment i amb la col•laboració de la corresponsal Daleti us oferim en exclusiva aquesta crònica gràfica de l’enllaç, prèvia censura, doncs tela tela……..
El casament va començar amb molta dolçor, per "deleite" del Comando de les Txutxes...


Mentre les “chicas martini” escalfaven motors, la Laia ens deleitava amb un passos “made in Lairet” i la Txell coneixia el cunyat de la núvia...
















ç
Aquestes són les belleses presents al casament….



Per motius tècnics, el reportatge fotogràfic finalitza bruscament aquí. Si us porteu bé, de mica en mica anirem pujant més fotos iexplican mé detalls de l'esdeveniment, incloent-hi la punxada de roda i altres anècdotes destacables...

Golo Bonito
Encara que l’important era el casament de la Sra Munyeta, no volem acomiadar-nos sense explicar que aquest dissabte HEM TORNAT A GUANYAR…. Com que ja comença a ser costum, ja quasi ni ens recordem d’explicar-ho a la cronica!
Doncs bé, resumint, Vallès 2 – Egara de la Inversament Proporcional 0… Un partit dur i tens, que ens posar difícil desplegar el nostre ja mític jogo bonito… Ara que, per bonito el GolazoEsquadrón de la Puig, que si vol arranca a córrer des de mig camp, se’n pixa 15, entra a l’àrea per la dreta, i , li fot un xut creuat que treu les teranyines de l’esquadra… Golazo!!!
L'altre gol el va fer una Cari mot pícara i emprenyada amb tothom perquè mai havíem fallat tants gols!!!! Però buè, dos puntets més al sarró… i la lliga que ja s’acaba!
El partit va acabar amb una remullada primaveral que gairebé recorda les riuades del 62… Però el Nestí i la Gerreta no ens la va treure ni el Deu de la Pluja.

Totes les belleses i staff tècnic volem que consti en acta que la victòria està dedicada, amb tot el carinyo sincer, a la Família Falguera i a la Família Campos. Tot l'equip envia un petonet al Jan Petit perquè s'acabi de posar bonet aviat, i a la seva mami perquè l'hem trobat a faltar molt!!!!
Muacs!!!

Estimades amigues del Júnior:

Estimades amigues del Júnior:
Sóc la Munyeta, una de les entranyables jugadores goc-i-negres que dissabte passat us van fer la vida impossible i us van frustrar tota possibilitat de proclamar-vos Campiones de Catalunya. Sóc la central que va evitar que les vostres davanteres evolucionessin amb comoditat dins de l'àrea del Vallès de les V/Belleses. Sóc també la protagonista del Túnel Nupcial que les meves companyes anades de l'olla em van voler dedicar al final del partit, després de derrotar-vos clarament per tres gols a un i proclamar-se, amb gairebé total seguretat, Terceres de Catalunya O oeoeoeoeoeééé!!!... (llegir amb to d'eufòria continguda).

Doncs bé, com haureu pogut intuir, em caso. Em caso amb el tros de manso que va fer el túnel amb mi. I em caso aquest dissabte 28 d'abril.
. No us he convidat pas al bodorrio perquè les V/Bellesanes ja m'ocuparan tota la barra i no quedaria res per vosaltres... Però això no treu que vosaltres em volgueu fer un bonic regal de noces, en honor al meu innegable carisma, bon rollo, i al meu jogo bonito i seguro. De fet, el motiu de la meva carta no és altra que suggerir-vos el que podria ser un bonic regal per part vostra.
Quin millor regal de noces podríeu fer-me que el de renunciar amablement a anar al Campionat d'Espanya, que es farà a Gijón, el primer cap de setmana de juny?
Penseu que, si em feu aquest regal, matareu vàries pàjares d'un tiro, ja que em tindreu contenta mi, però també al meu futur maridet, ja que el viatge de noces ens sortirà baratet, i a la quinzena de pàjares v/bellesanes que esperen amb il·lusió fer un viatget de final de curs, com a premi per aquesta temporada tan sorprenent i estupenda amb què han sorprès tothom!
Així que, sense més a dir-vos, i esperant alguna resposta en senyal afirmatiu a la meva proposta, s'acomiada de vosaltres la Munyi, futura "Senyora de...".


PD: no he volgut redactar una crònica del partit per no ferir els vostres sentiments ... Però perquè quedi per a la història, diré que vam protagonitzar una gloriosa i impensable victòria per 3 gols a 1 al vostre bonic camp, amb un gol de la Xaro de Penal, i dos de la Macanuda, que va rematar amb virtuosisme dues jugades rollo Messi de la Peus i d'altres v/bellesanes que van fer un joc poc vistós, però eficient i contundent. Amb veterania, recony, que això sí que no ens
guanya ningú! Només em falta afegir que amb aquest gol garantim el Campionat de Catalunya a l'Atlètic, i gairebé ens assegurem la tercera posició de Catalunya.

Visca la República!!

Sempre vostra,
La Sra de...

A flor de pell

Aquest dissabte el Vallès de les V/Belleses va fer un salt endavant en guanyar amb claredat les seves rivals més rabioses i directes: l'Iluro.
El resultat va ser de 4 gols a 1, però no va ser el més important.
El més important va ser els sentiments i les emocions a flor de pell que es van respirar en tot moment, especialment a partir d'un petit gran gest pensat, ideat i protagonitzat per la Macanuda, i dedicat a la nostra estimada Líbero-Núvia.
El gol amb dedicatòria sorpresa ens va emocionar a totes i va fer que les ilurianes gairebé ens fessin un gol mentre totes estàvem encara amb el kleneex eixugant-nos les llàgrimes de l'emoció... però va valer la pena. Aquest petit gran gest és més que un gest: És un símbol.
I és que en el nostre cas, lo nostre és més que hockey. És parahockey.
Diuen que un equip és un estat d'ànim. Doncs el nostre equip és gloriós!

Resum del partit:
Valles de les V/Belleses 4 - Iluro 1
Gols: Cari (amb dedicatòria), Xaro i Ivot (2)
Àrbitres: Correctes dins del que cap.
Baixes: Daleti, Peus, Claralairet i Migui
Incidències: un pectoral esquerre amoratat. Un retorn de la Xaro molt esperat, amb gol de premi.
Tercer temps profitós, gràcies a la proclamació de la Núvia que ens convida a copes el dia del casori!! Ole!!
Classificació: terceres de Catalunya, recoi !!!!!!

Estrelles mediàtiques

El Vallès de les V/Belleses és un equip mediàtic.
Ho demostra el fet que moltes de nosaltres estem presents dia sí dia també en els mitjans de comunicació. L'exemple més recent el trobem en la figura de la Claralairet, enfilada dalt de l'helicopteru, demostrant cada matinada la seva gran professionalitat i savoir faire a tot Catalunya, a les 7h45 per Catalunya Ràdio. La nostra Claralairet ha entrat al Bulevard de la Fama diumenge passat, gràcies a la seva aparició estel·lar al 30 minuts. Aquí teniu el vídeo!!



Però en tenim més, d'estrelles mediàtiques!
La Pinyi surt cada dia a la tele i als diaris, intentant passar camuflada darrera del seu vicepasident, el Cadod Duvida (mireu la foto més comentada en el fòrum v/bellesà). I també apareix al Rusc cada 2x3, signant articles incendiario-nacionalistes.


Després tenim el nostre Boss, el Toti, que és el Boss de manteniment a l'Atlètic i com a tal no para de concedir entrevistes al Rusc. (clickant a sobre de la imatge, la veureu més grossa).

Comptem també amb la Maró/marinetix, que tot i ser periodista, no és qui signa els articles sinó qui els protagonitza, a dalt de la seva super cutre bici de segona mà.


Tenim també la Delegada, que durant els anys mossos va fer de Pubilla de Matadepera i va representar l'orgull del poble arreu de Catalunya, tota vestida de catalaneta. Si conserveu fotos o retalls de diaris, no dubteu a enviar-nos-les que les publicarem! (juas juas)

Les cronistes recorden també una entrevista a la Pla, publicada al Diari Terrassa de fa no sé quants milions d'anys, però no hem pogut trobar l'original ja que el Patufet encara no té hemeroteca digital.

A partir d'aquí, és feina de tot l'equip complementar aquest article: si sabeu d'altres aparicions mediàtiques de qualsevol jugadora v/bellesana, si us plau contacteu amb les Cronistes!

Anant a la crònica del partit de dissabte, cal dir que aquest equip tan carismàtico-mediàtic va tornar a arrodonir un partit molt difícil contra el Línia, no tant per la qualitat del joc de les rivals, sinó pel nivell espetarrant del duet arbitral, que va acabar protagonitzant l'encontre i despertant les histèries col·lectives de tots dos equips.
Deixant de banda l'actuació arbitral, direm que les V/Belleses van fer un joc eficaç i vistós a tongades, però sempre seriós i contundent. El Línia va plantar cara, però el Jogo Bonito es va imposar. Emoció, intensitat i lluita, per resumir-ho en tres paraules. Final:2-4 i no va haver-hi Nestí perquè el Línia no té bar. Això sí, El Boss va haver de treure els seus coneixements de psicologia femenina per fer-nos una petita xerrada al final... que ens va anar molt bé per recordar que lo nostre és disfrutar, llegir i esponjar!
Fitxa del partit:
Línia 2 - V/Belleses 4
Gols: 1 Maró, 1 Ivet P., 2 Pla
Àrbitres: Duet Meravelles.
Fotos: paretxell