Tanto monta, monta tanto, i puntet al canto

Breu crònica anònima del partit de dissabte contra "Les Altres" atlètiques. Les Belleses vem empatar a zero gols en un partit que no passarà a la història per la seva brillantor però que sí recordarem per dues anècdotes remarcables, a saber:

1. El pinyaco que es va fotre la Ivet sobre si mateixa, en plena jugada d'atac de Les Altres, per culpa del pegot subjecta-soles fet amb cinta aillant (veure foto).
   
2. La qualitat del duet arbitral, àmpliament retratada pel fet que, abans de començar el partit, l'àrbitre veteranu ens va haver de preguntar de què anaven les noves normes. No me´n sé avenir.

Dit això, remarcarem l'orgue de gats del partit, mescla del caos per les noves normes, la histèria col·lectiva i altres factors externs difícils de superar, però no impossibles. Objectiu dels pròxims partits: recuperar el jogo bonito, que haberlo hailo, i a disfrutar, belleses!
Ah, i patentar la tercera part com a norma inexcusable. Sí, Pinyi, tens tota la raó!

YES WE CAN!

Sense el nostre Mister la temporada es preveia complicada. Tant complicada que inclús les articulacions no ens permetien moure els “cuerpos” però el debut de les v/belleses a la Lliga 2008/2009 va ser d’allò més engrescador amb un empat a 1 contra el Polo amb un gol de penal de la Pendó i remuntada d’elles al final del partit.

El segon partit es presentava complicat, primer per l’hora i el dia, entre setmana i sota condicions climàtiques extremes, uns -15ºC, i segon pel rival, ni més ni menys que l’Athc, però davant la rauxa de la joventut vem treure la nostra veterania i vem recordar els principis tàctics del nostre enyorat Boss: esponja, llegir, concentració, mentalització, defensar i atacar. De tot l’aprés l’any passat va sortir un gran matx amb una esplèndida Raja parant totes les boles, amb una defensa espectacular i molt ben col·locada, amb una mitja fent de transició i una davantera incansable i lluitadora.

El primer temps va ser un atac i defensa constant, amb un penal a favor i un en contra. La segona i després d’1 minut de descans vam sortir més concentrades i pppiiiipppp penal, treu la Nurieta, para la Maró i xut veterà de la Xaro una mica elevat i GGOOOLLLL... Maró a terra i Xaro saltant!. Per contra, a falta de pocs minuts ppppiiiipp, penal en contra... i espectacular defensa de les jugadores que participaven al penal. 0-1, final del partit. Gresca i xerinola i cap a casa que fa fred.
Hem fet dos gols i tenim 3 punts!, això és eficàcia. Noies aquest any: Yes, we can!!!!

DEDIQUEM AQUESTS PRIMERS PUNTS AL MISTER, GEORGE DE LA JUNGLA, pel temps invertit amb nosaltres ensenyant-nos més hoquei i viure un món de l’hoquei més divertit que mai. SEMPRE ET PORTAREM AL COR!.

Oda del derbi

Fa una tarda primaveral,
avui toca derbi a la catedral.

Recuperem efectius, tenim dues banquetes
però això no ens salva de les “agujetes”.

El míster el tenim a Viena romancejant
però l’Urbici, l’Albert i el Joan ho van trampejant.

Aquesta setmana una v/bellesa ha parit!,
al blog ens n’informa el seu marit.
Només queda la Jana de la Pinyol
que també ens ve a veure per cantar GOL!.

Comença el partit i ens anem situant,
ens sentim còmodes i anem avançant.
Falta a punta d’àrea, xuta la Pendó,
punxada i gol de la Maró!.

L’Atlètic apreta de valent, tenen dues clares oportunitats,
però hi ha portera! per aquestes necessitats.

Un xut directe al genoll de la Maró, la deixa KO
arriba la mitja part, ideal per descansar,
diem que si volem guanyar haurem de suar.

Segona part, el nostre punt “flac”,
però els anys d’experiència ens donen molt ofici,
tranquil, tranquil Urbici!.

Al final ens empaten de penalt
però sortim amb el cap ben alt!.

Visca les V/Belleses!

I el segon lloc és per...

L'Urbici i la Munyet han fet comptes i després de l'estel·lar victòria d'ahir a altes hores de la nit al Camp 1 de l'Atlètic (sí sí, al Camp 1, ho heu llegit bé) podem anunciar amb un crit immens d'eufòria incrèdula:
I en segon lloc............ VVVVAAAALLLLLEEEEEESSSSSSSS!!!
Sí! Tots els rumors que deien que pujàvem posicions eren certs! Estem al segon lloc de la classificació. Estem un punt per sobre del Barça i a quatre punts del primer, el Castelldefels. A més, tant el Barça com el Castefa han jugat un partit més. Això rutlla!
En definitiva, que no sé ens esperàvem massa guanyar ahir, però el cas és que ho vam fer, i aquest cop contra l'Atlètic (les bones i joves). Resultat: 0-1, amb gol de la Pendó de penal.
Ara jo em pregunto: posats a fer volar coloms, si al final de la Lliga quedéssim en una posició millor que l'Atlètic, passaríem a ser el segon equip de la Casa? Deixo el debat obert sobre la taula.

(Estimats membres de la Junta que espieu aquest blog clandestinament: sigueu benvinguts i disfruteu, i de pas rumieu-vos la proposta, fruit d'unes ments descerebrades com les nostres, que estan eufòriques, eixelebrades i eternament anades de l'olla).
I que duri! Amén.
Petons, campiones.

Per al nostre ad OR at Boss

Divendres hi va haver el sopar de final de temporada del club i el Toti va rebre l'escut d'or!!!!!

Va ser molt emotiu. El Xavi Coral va fer un discurs de pell de gallina, aquí va:“El primer escut d’Or de la nit és per un professional del Club perquè fa 25 anys que treballa amb nosaltres. Això és el què diu el reglament però aquest escut és per moltes més coses. Què us he d’explicar del JORDI GALÍ. Com aquell qui diu va néixer a l’Atlètic. La seva vida és el club i potser per això és ell qui el fa funcionar, literalment. Com a responsable d’instal.lacions fa que la màquina no pari mai els 365 dies de l’any. És segurament l’únic que sap com funciona absolutament tot i si tenim un parc esportiu que llueix tant és perquè ell està sempre darrera. És un empleat però qui l’hagi tractat sap que la seva dedicació sobrepassa de molt la purament professional perquè viu, pateix, s’emociona i somia amb el club. Ja sabem que no t’agrada el diminutiu però els diminutius s’utilitzen sempre amb les persones que s’estimen. Aquest escut d’Or és pel TOTI GALÍ.”

Oooooooooooohhhhhhh.....

FELICITAAAAAAATS, TOTI!!! T'ho mereixes!!!

Crònica de la nostra corresponsal a l'helicòpter, Claralairet.

Retroballa després de la mediodiada

Partit de moltes troballes a una hora on la Clara Lairet ja havia fet la “mediodiada”, amb moltes baixes però molt ben substituïdes. La reunió pre-partit va començar amb una tàctica totiana revolucionaria, tant, que encara estem intentant entendre-la. Aquesta vegada no només havíem de practicar el quadrat sinó el triangle però com sempre va sortir tot rodó!

Tocava derbi i sabíem que on les cames no arribaven hi havia d’arribar la veterania. Unes sàvies paraules de la Peke abans de fer el nostre crit-insígnia ens van ser útils per veure que 0 pressió. El partit va començar amb una forta empenta de les atlètiques però ben portada per les v/belleses que amb un penal de “pissarra” van avançar-se al marcador gràcies a un gol de la Putxi que va demostrar que no volia renunciar al pitxixi. Abans d’arribar al descans però ens van empatar el partit.

La segona part va ser molt treballada amb una defensa molt atenta, tot l’equip molt sacrificat i una portera supèrbia per part de les v/belleses. També cal comentar que aquesta vegada l’àrbitre no va perdre els papers sinó el pitu!, després d’una caiguda memorable que va fer riure d’allò més a la nostra banqueta (oi Migui?). Al final un punt molt valuós que ens va fer retrobar amb la sensació d’equip, però la sorpresa final va ser que també vem retrobar la faldilla de la PEUS!!!!, allà amagada, després de dues setmanes d’abandonament a la banqueta.

Somiar és gratis

Aquest dissabte 17 de març, el Vallès de les V/Belleses es veurà les cares per tercera vegada amb el segon equip femení de la casa i primeres classificades en la nostra gloriosa categoria: l'Atlètic.
Si per una d'aquelles caramboles de la vida nosaltres guanyem i el Júnior la caga, ens podem posar segones, i no descartaríem una classificació per al Campionat d'Espanya. Això sí que seria una campanada!


Com a destins predilectes, el Vallès de les V/Belleses prioritzaria les Canàries, posades a triar. Si fos així, les que teniu por als vaixells i als avions no patiu: la Peus us donarà instruccions per prendre les precaucions necessàries!
Heus-la aquí qual hostessa d'avió en apuros exclamant:

"¿Dónde están mis faldas???"

(gràcies, Parepeus!)

CONVOCATÒRIA:
Dia: 17 de març
Hora de trobada: 15h30
Hora del partit: 16h30
Camp 2 de l'Atlètic (Com sempre, el club mima amb carinyu les seves fèmines i ens permet jugar en aquest magnífic camp... No ens podem queixar, sempre seria pitjor jugar al 3!!)

Endavant V/Belleses!

Hem fet cagalera!!!

Aquesta setmana tocava derbi! I les V/Belleses van decidir jugar tot representant les figures del pessebre.

A la concentració pre-partit ja va sortir la primera figura, les CAGANERES i és que l’atac de caguera de la Maró i la Xaro (simptomàtic de que ens esperava??) va ser de domini públic!. Después mentre ens preparavem per escalfar va sorgir la VERGE Pla i el NEN JESÚS que mireu, mireu d’on va sortir:



(http://www.youtube.com/watch?v=CTlU7h7gsK8)

La cap de premsa de Vicepresidència estrenava càrrec, però paradoxalment jugant A LA DRETA!! Les cronistes v/bellesanes proposem un desplaçament de la nostra lateral cap a l'Esquerra, des d'on podrà aturar amb més mà esquerra les embestides de les contrincants de dretes.
Va començar el Derbi. I la primera part va ser una GRAN PART, ens vem defensar molt bé de la pressió Atlètica i vem tenir les nostres oportunitats... Com a anècdota, la quasi caiguda no consumada de la Claralairet, que va estar entrebancant-se a càmera lenta fins que va recuperar l'equilibri a tranques i barranques, (Laia vas tenir sort que el ritme del partit no ens va permetre parar a riure i evidentment a aplaudir, brutal!, jo que ho vaig veure en directe vaig anar pensant ai ai ai ai ai……uuuuuufffffffff).
Amb el resultat de 0-0 vem arribar a la mitja part i ens tocava sobreposar-nos al nostre punt feble, la segona part. Aquesta va ser fluixa i esgotada. Un gol il·legal va provocar les ires de les veteranes, però també de la Manolita Gafotas, que portava lentilles, va tirar enlaire estic, guant i tot el que va trobar aprop. L'àrbitre, que també es volia afegir al pessebre, va agafar cagalera quan ho va veure venir.
Resultat final: Derrota per 2-0, però un cop més vam autoaplaudir-nos a nosaltres mateixes al final del partit. També vam cantar la cançó d'Argentina en honor de la nostra Macanuda del Carajo, que estava eufòrica, histèrica i hiperparabòlico-activa a causa del seu imminent viatge a l'Argentina.

Post-Partit:
Com sempre:
- Nestí x la Txell
- Birres pel sector més etílic (d'amagatotis de l'Aleix, que és molt guapo però no és tonto, i va enxampar la seva pubilla amorrada al barril)
- Aquarius x les més perjudicades.

Fitxa del partit:
Atlètic 2- V/Belles 0
Gols: NPI, però TOTS il·legals
Àrbitres: Caganer i Pixaner
Data: 16-12-2006
Valoració: tremendament positiva.

BON NADAL V/BELLESES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!