Final de temporada amb traca i mocador

(autora Família Falguera-Munyet)

Se’ns va encomanar fer la crònica de l’últim partit de lliga… i que difícil es posar en 4 línies el resum del últim partit o millor dit un miniresum de la lliga.

Vam començar sense el George de la Jungla, Daleti es casava, Munyet prenyada i primera baixa, reincorporació de la Pinyi, Pendo causa la segona baixa, però tot això no es ha fet perdre el tercer lloc de lliga, que des de la jornada setena. Ara per espectacular l’últim partit de lliga, estavem quasi tots, només ens faltava 2 jugadores, inclús el George ens va fer la seva última tàctica de lliga.
El partit va començar amb un desgast físic important, totes voliem marca el gol, sobretot la Maró. Va ser un partit d’hoquei patints, però sense patints, totes patinant per sobre el camp 3, quina feinada que tenia la Xènia fent fotos de totes per terra. Ara la Maró tenia problemes amb la pilota, totes li anaven als peus. Al final Pendo amb la seva caraca marca. En la segona part va començar el Jogo bonito i es respirava una aire de V/Belleses pel camp, tant que inclús amb 4 pases la Ivot marca gol i la grada s’enfonsa, quin alegria que hi havia al camp. A falta de pocs minuts, pam, patinada de la Pendo i tothom intentant no riure (sort que no hi havia la Peus….) . Final de partit i arribar la millor part del partit, el 3r temps, totes a fer una birreta, tot recordant els bons moments que em passat juntes aquesta temporada, les 4 pixixis de l’equip i planificant el sopar de temporada.

Per definir aquest equip ho resumiria com sabem llegir el partit, tenim gran concentració inclús quan els fills ens criden, mentalització de que li hem de passar la pilota a la Maró perque marqui el gol, defensar fortament per tal de no pati, fort ataca per marcar i esponja per poder fer un 3r temps amb la bona birra a la mà.

La família Mundet-Falguera us vols donar les mil gràcies per haver-nos donar moments de gran germanor i de gran família. Quan ens vam assabentar que estavem esperant criatura vam pensar quina pena no poder jugar més amb el millor equip que mai hi ha hagut, però també em disfrutat molt des de la banqueta. No us preocupeu que la temporada que ve tornarem a ser allà, però ja serem 3 fent claca i animant-vos com mai.

Gràcies a tots/es, des de la Raja, Pendo, Moragas, Boski, Gomes, Xènia, Ivot, Xaro, Daleti, Planas, Peus, Puig, Pinyi, Maró, Pla, Estel, Kari, Urbici, George de la Jungla i sobretot a tots aquells seguidors incondicionals! I FINS LA PRÒXIMA TEMPORADA!.

Quan els codis de barres, corren

(Autora: La Pinyi)

Pla del Bonaire, ventilat; quarts de tres de la tarda, assolellada, malgrat tot. Som prou per jugar amb banqueta, quin luxe. Comencem la concentració amb afers domèsticosanitaris: un tall de digestió, un tall al dit, un embenatge d’urgència. Una concentració postposada a l’escalfament, a la plena indumentària, al quòrum complet, als exercicis previs de picar i parar, parar i xutar, i recollim pilota, i tornem-hi.

Detalls destacats: Maró i Xaro a la banqueta, per arribar tard tot i avisar; convocatòria de Marta Pla, jugadora insígnia de gols impossibles recuperada per l’ocasió; Laura Pinyol, debut i titular després de setze mesos de baixa, és a dir, gestació, part, post part i lactància. A la banda, Mundet, amb minimunyet al ventre, i Albert, menys 20 quilos, apunten maneres i estil: obriu-vos, tanqueu-vos, llegiu, espongeu, correu, alerta les normes noves, li has de passar, punxa-la, “passes” d’amic i no LLENCEU LA PUTA PILOTA QUE JUGUEM A PASSAR-NOS-HO BÉ. Som-hi, doncs.

La primera part és un exemple misògin d’allò que el hockey femení ni és hockey, ni és femení. Ah! Correm, però lentes, juguem, però al seu joc i a la defensiva, protestem, tot i jurar no fer-ho, increpem –només una mica- els àrbitres, mereixent-ho, i el nostre joc és, a grans trets, lamentable. Resultat a la mitja part d’empat a 1 després de remuntar un gol d’elles que entra fent-se pregar i un xut rabiós de la Peus que metralla la portera ratllada a punta de canó. Mentrestant, comentaris insidiosos des de la banda per part de les postadolescents senyoretes rivals que emeten opinions desproporcionades sobre la nostra (noble!) edat i la nostra (digníssima) agilitat!

El mig temps de la mitja part serveix per fer-nos retrets força amables, tenint en compte el modest espectacle hockeístic..., i animar-nos a aixecar un partit que hauria de tenir tints de vendetta. El que passa és que allò de la sang calabresa no es dóna gaire entre nosaltres i els ànims de venjança queden més aviat en la categoria de “qui fa el que pot, no està obligat a més”. Així doncs, hi tornem amb ganes, però moltes!

Segona part amb voluntat d’imprimir ritme de joc. L’equip surt a l’atac i les ocasions es multipliquen... Ens movem, però menys del que caldria, i algú a la nostra banqueta proclama sense dubitació que “trobo que això de les ratlles ‘abulta’ més perquè sempres se’n veuen més de l’egara que de les nostres”... dixit ella. Els àrbitres, que havíem promès ignorar, prenen protagonisme amb actuacions poc afortunades i un concepte tebi de com aplicar la llei de l’avantatge, sobretot després d’una jugada en solitari de la Xaro a prop de línia 22 que bé podria haver acabat amb gol. Tot i així, tindrà les seves ocasions. L’àrbitre també tindrà més moments de glòria com quan decideix demostrar la seva autoritat amb una groga a la veterana Castells, que remuga una lletania silenciosa d’adjectius pejoratius. En un desafortunat penalt en contra, la Xaro fa una punxada increïble que per sorpresa de la Raja, entra a porteria fent cloc-cloc. Però no defallim. La porteria rival és lluny i el camp és llarg. Guanyem el terreny metre a metre, a cops d’estic i cops de peu, i a escassos minuts per acabar el tradicional encontre, catacroc, l’Armengol venja el seu particular gol average amb una diana que ens exalta d’emoció i emmudeix les batxillers.

Aplaudiments, estiraments, inventari de blaus i contusions i, el que és més important, REINSTAURACIÓ DEL TERCER TEMPS amb BIRRA inclosa. No hi ha res com tornar a la república independent de casa nostra.

Partit tremendo, fotos de premi

Un cop més, Mestre Grau ens il·lumina amb el seu flaix, encara que el partit sigui fosc i negre com un túnel. Heus aquí l'àlbum de fotos de l'oblidable partit Egara-Vallès. El partit, tremendo. Les fotos, de premi!
Gràcies, Joan.

Sequera golejadora

Se’ns acumula la feina a les cronistes d’aquest blog, és per això que aquesta crònica serà un breu resum de les darreres 3 jornades, partits contra el Polo, l’Egara i el Castelldefels.

Els tres partits tenen un denominador comú (gran concepte) i és que davant els problemes de sequera que imperen en el nostre planeta, esport i ciutat no em volgut ser menys i ens hem solidaritzat amb amb aquest greu problema i ho hem fet no fent gols. No és que passem per una mala ratxa, noooooo, no és que fallem més que una escopeta de fira, noooooo, és que som solidàries!!.
Un altre fet destacat d’aquestes darreres jornades és el nostre fitxatge d’hivern, la Clara!, ex integrant del primer equip de la casa quan ha vist les nostres possibilitats de cara a Pekín no ha dubtat en fer la preparació amb les v/belleses, des del blog li donem una càlida benvinguda! (Clara t’has d’estrenar fent algun comentari).
I dels partits en si, comentar que el del Polo va ser escàs de joc però ric d’actitud i esforç, el millor el resultat, 0-0 al camp de les polistes que recordem és un equip que l’any passat va baixar de categoria. El de l’Egara va ser escàs en tot i vem deixar escapar els dos punts d’una manera poc veterana, resultat 1-0. Després d’aquest mal partit vem decidir que calia rellegir alguns conceptes oblidats i aquest va ser el propòsit del partit contra el Castefa que malgrat perdre 2-0 vem fer una molt bona primera part (0-0) i a la segona les forces van minvar i és que també cal tenir en compte que jugàvem contra les líders destacades de la categoria.
Ànims V/Belleses que mica en mica anem recuperant el jogo bonito!

Que s'estimon!!!!

I per fi va arribar el dia!!!!, el casament de l’any!, la Munyet se’ns va casar…i per l’església!, Verge Santa!!!.
Les webmàsters no podien passar per alt aquest esdeveniment i amb la col•laboració de la corresponsal Daleti us oferim en exclusiva aquesta crònica gràfica de l’enllaç, prèvia censura, doncs tela tela……..
El casament va començar amb molta dolçor, per "deleite" del Comando de les Txutxes...


Mentre les “chicas martini” escalfaven motors, la Laia ens deleitava amb un passos “made in Lairet” i la Txell coneixia el cunyat de la núvia...
















ç
Aquestes són les belleses presents al casament….



Per motius tècnics, el reportatge fotogràfic finalitza bruscament aquí. Si us porteu bé, de mica en mica anirem pujant més fotos iexplican mé detalls de l'esdeveniment, incloent-hi la punxada de roda i altres anècdotes destacables...

Golo Bonito
Encara que l’important era el casament de la Sra Munyeta, no volem acomiadar-nos sense explicar que aquest dissabte HEM TORNAT A GUANYAR…. Com que ja comença a ser costum, ja quasi ni ens recordem d’explicar-ho a la cronica!
Doncs bé, resumint, Vallès 2 – Egara de la Inversament Proporcional 0… Un partit dur i tens, que ens posar difícil desplegar el nostre ja mític jogo bonito… Ara que, per bonito el GolazoEsquadrón de la Puig, que si vol arranca a córrer des de mig camp, se’n pixa 15, entra a l’àrea per la dreta, i , li fot un xut creuat que treu les teranyines de l’esquadra… Golazo!!!
L'altre gol el va fer una Cari mot pícara i emprenyada amb tothom perquè mai havíem fallat tants gols!!!! Però buè, dos puntets més al sarró… i la lliga que ja s’acaba!
El partit va acabar amb una remullada primaveral que gairebé recorda les riuades del 62… Però el Nestí i la Gerreta no ens la va treure ni el Deu de la Pluja.

Totes les belleses i staff tècnic volem que consti en acta que la victòria està dedicada, amb tot el carinyo sincer, a la Família Falguera i a la Família Campos. Tot l'equip envia un petonet al Jan Petit perquè s'acabi de posar bonet aviat, i a la seva mami perquè l'hem trobat a faltar molt!!!!
Muacs!!!

Jogo bonito

El joc de les v/bellesanes ha arribat, aquest dimecres 28 de febrer, a tals nivells d'espectacularitat tècnica i artística, que només podem resumir amb dues paraules la veritable filosofia d'aquest equip:

JOGO BONITO!

Imagineu si el jogo era bonito, que les imatges surten borroses! El ritme de la samba va impedir fer una foto enfocada al nostre estimat corresponsal Paretxell...

Resum del partit:
Egara1 - V/Belleses 4
Gols ratllats: Inversament proporcional.
Gols v/bellesans: 1 Pla, 1 Maró, 2 Cari.
Àrbitres: absents, substituïts per la Boski i el Txetxo.
Xiulets: absents

Els gols, preciosos tots 4, especialment els dos de la Macanuda. Les jugades, amb tiralínies, imaginació i espectacle. La mitja, impecable. La defensa, segura. Jugant així, no sé si anirem directe a Divisió d'Honor com creu la Peke tota eufòrica, però disfrutarem com unes reines... Així que, si us plau: que no pari la samba!!!!
Felicitats pel joc, per la victòria, i per aquestes grandioses estones que passem juntes.

De figures geomètriques espongiformes...i altres menesters

La crònica d’aquesta setmana es titula: “De figures geomètriques espongiformes...i altres menesters"

Doncs si, la reunió pre-partit va tenir tocs metafísics, que si quadrats, que si esponges...., la Maró ho va resumir molt bé “Be water, my friend” i així ho vem demostrar al camp, vam fluir com l’aigua!, malgrat ser 12, malgrat les lesions!, vem aconseguir trenar jugades, crear espais, rodar la bola per darrera...., us imagineu quan estiguem bé físicament????.
Es va demostrar que cada dia llegim millor, la Inversament proporcional va estar proporcionalment anul·lada per una gran-Xaro, la Marta Pla va demostrar una motivació extra marcant dos gols, el primer anul·lat, doncs el va fer amb el peu.... i també una servidora es va sumar a la pugna pel pitxixi després d’una assistència memorable de la Cari.
Quan un equip té una defensa sòlida, una mitja incombustible i una davantera amb ganes de fer gols...va camí de ser un GRAN EQUIP!!!!!!!,

Be water my friends!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Partit: Vallès / Egara
Data: ?
Resultat: 2-1
Gols: Ivet C i ?