Quina feixugor!

(Autora: na Xaro)
En el món de l’hoquei et poden passar dues coses: que et toqui jugar contra les vermelles, o que no. Si no et toca guay, i si et toca, sempre és un engorru però s’ha de fer…

Les Pedritxes, 21 de març de 2009. Partit contra les sempre plastes terrassenques. Convocatòria a ¾ de 5 per fer birres (que al final es van quedar en 4 cafès i 4 cocacoles), força puntual per part de tothom; fins i tot per part de la Marina que encara no sabem què va fer de la seva Mar per tal de poder sortir de titular al partit.

Escalfament força complert, ja que el partit a més a més de ser a altes hores del vespre, anava amb retard i vem tenir temps per recrear-nos-hi. Malucs amunt, natges avall, esprint per aquí, estirament per allà...

La Raja, molt inspirada, ja des de l’esclafament ens deleita amb alguna cabriola marca de la casa. Totes semblem ben disposades a fer un bon partit, ben disfrutat i ben llegit. Volem seguir amb el “jogo bonito” retrobat al camp del Junior fa ja unes quantes jornades.

Comença el partit, i la cosa va força bé. La toquem, rodem per darrere, pel mig, pivotem, i sobretot ens sobreposem al no-joc de les vermelles, que sembla que avui estan més tranquil·letes. Dominem clarament el partit i aviat arriba la recompensa: després d’unes quantes oportunitats de gol l’Ivet Puig pilla un rebot dins de l’àrea i la cola entre els tres pals.
Abans del descans encara augmentem la diferència en el marcador, amb un altre gol de la Putxi (després d’una jugada de “las Nuris”) que es posa al capdemunt de la llista “pitxitxi”, i està a punt de desbancar la Pendó.

I el partit hagués pogut acabar amb un “xorreo” per part de les belleses si les coses haguessin continuat així. Però la segona part de seguida es va convertir en un clàssic partit contra les vermelles de segona: cops d’estic, faltes, bolassos, crits i histerisme col·lectiu, que van acabar convertint el partit en una cosa pesada, amoïnosa, i sobretot, molt feixuga! (com la imatge de dalt, que es titula "Feixugor" i és ben roja, com les vermelles).

Imbatudes!!!

(Autora: la Pepo)
22 de novembre. 5è partit de la temporada. El dia s’aixeca gris i ennuvolat, però poc a poc va sortint el sol i apareixen les ganes de jugar. Hora de convocatòria 15:15h per les puntuals, és a dir Judith i Moragas un parell de despistades que es comencen a preguntar si el partit no era al Terrassa.., per la resta 15:30h.
El preescalfament promet, la Xaro s’ha deixat les espinilleres i la Boschi i la Maró l’estic, pretext que fa servir per justificar la possible pèrdua del lideratge de “pichichi”. El pobre Micki va de cul apuntant tot el que ha de portar. La portera es fa esperar.
Decidim baixar al camp a escalfar, però sembla que costa arrancar i preparem la sessió tàctica... a tu on t’agrada més jugar? I si provem això i allò... També surten els tòpics: no ens posem nervioses, anem a disfrutar... etc...
Quan ens comencem a preguntar qui pot jugar de portera, arriba la Gallo acompanyada del pack teenager. Estem salvades! I per fi l’Ivet descobreix “l’esperada” aliniació: Gallo, boschi, moragas, pendó, xènia, nurieta, xaro, ivet, daleti, maró , ivet “pinche” i a la banqueta la mítica Estel.
Destacar la presència de la Pinyi amb la Jana, la menor de les belleses.

Comença el partit amb retard i al primer minut les vermelles aparquen l’autobús a darrera (veure foto). Indicar que en la meva llarga trajectòria hockeyística mai m’havia trobat jugant de central sense marcar a ningú. Resumint el plantejament tàctic del partit, podríem dir que el Terrassa jugava amb 11 porteres i nosaltres amb 10 davanteres. No van passar de mig camp. Les oportunitats anaven venint una darrera l’altre, però el gol es feia esperar. Arribàvem des de la dreta i des de l’esquerra, amb jugada individual o amb passes, però no estàvem encertades cara el gol, a més, els penalts tampoc acabaven de sortir. Però finalment en una jugada d’atac la Marina va posar l’estic amb tota la intenció per fer una punxada de revés i va sortir un “pixarrí” (sense ànim d’ofendre eh...?) que va acabar enviant la pilota al fons de la porteria. Amb l’un a zero arribàvem a la mitja part. La Mister ens dóna més instruccions tàctiques... si us plau rodem per darrera, es pot rodar!!
Comença la segona part i l’autobús segueix al mateix lloc de sempre ... (potser és que ha punxat una roda). La Xènia comença a tenir els seu “rifi-rafes” amb la seva marca que cada vegada van a més, però tranquil·les, ella controla. Sort, perquè una mica més i acaben a òsties.
Les oportunitats continuen arribant i la Ivet, que no es vol despenjar de la lluita pel pichichi fa el segón i el tercer gol, que des de la meva posició no vaig veure, i per tant no el puc explicar, però segur que van ser molt guapos. El partit està guanyat i arriba el meu moment. La mister em posa de davantera per recordar vells temps...no calia recordar-los, no la rasco. S’acaba el partit amb una victòria més. Continuem imbatudes!!

Premi d’honor a la Judith i la Marina. Té collons deixar-se l’estic per anar a jugar a hockey!!!
Menció especial a tota l’afició. Sobretot als fills de les jugadores que el dia que vinguin tots alhora haurem de llogar un happy park

Pachwork a ritme de brikindance

Diumenge 9h matí....som les que som, cares de son...., però fa solet i cap a Mataró, que l´Iluro ens espera!!!!!
Arribem molt bé, gràcies al Joan....
El camp, com diu el “míster”, sembla de pachwork, tot recosidet i de diferents tons de verds....si,si....amb pedres i bonys i més pedres i més bonys....
Comencem el partit, això no serà pas fàcil....estem una mica espesses i poc a poc entrem en joc, però un joc no massa “vistós”....ens costa, el camp...i quin camp.... sense comentaris.... ens costa fer el nostre “jogo bonito” en aquesta “moqueta apedaçada” i ens posem un xic neguitoses... però just a temps, golet de la Maró i respirem.
Indicacions del míster, xerradetes i xerrades a mitja part i sortim com noves... molt conscienciades que volem jugar bé i disfrutar, el que ens deixi el camp, però disfrutar jugant a hoquei...i ho fem... comença el “jogo bonito” d´aquest Vallès de les Belleses, i dóna els seus fruits....tres golets de la Macanuda i 2 punts al sarró!!!!!.











Les fotos, gentilesa del nostre fotògraf oficial, l’insuperable Joan, mereixen un comentari a part. Brutals totes tres, les dues primeres, mostra de la maduresa i la joventut que integra el nostre equip, del bon rotllo i la bona forma en que estan algunes, Maró estàs esplèndida, Estel impressionant!. La tercera captada just abans que la Macanuda fes el seu tercer gol, després d’una jugada impressionant digne de “jogo bonito”, mostra d’aquesta finura que la caracteritza.

Aprofitem aquesta crònica per incloure el resultat del partit de la setmana passada, 3-0 contra les vermelles, el més destacat va ser que la Gómez es va estrenar com a golejadora, felicitats Marta!.

Ball de bastons

1 de desembre de 2007. Les Pedritxes. Quinze punt cero. Partit CDT-Vallès de les V/Belleses o el que és el mateix Bastoneres-Dansaires.
Avui el míster el tenim a Londres i és que som tant internacionals…., venim de dues derrotes, la del Júnior i del Castelldefels, s’obra un parèntesis, malgrat no haver-hi crònica d’aquest últim partit aprofito la d’avui per dir que vem caure derrotades 5-1 i com anècdotes destacades hi ha els pudents petos amb els que vem jugar, el debut aquesta temporada de la Migui a la porteria vestint unes defenses amb una furtor!!!!!!!!, la mítica Lolín jugant, cosa que ens fa adonar que encara tenim molt de futur en el hockey i el joc de trompetes que l’Urbici té pendent de demanar a la carta dels Reis d’aquest any. Es tanca el parèntesis.
Com anava dient venim de dues derrotes i ens volem reconciliar amb la victòria, els gols i el “jogo bonito”. Estrenem nova samarreta que estilitza encara més els nostres rellomillos, quin goig que fem!.
D’algunes jugadores de l’equip contrari recordem que el seu “liev motiv” és destruir, protestar insistentment, cagar-se amb tot i treure bilis constant per la boca. Al final del partit constatem que per aquestes el pas dels anys no és sinònim de maduresa.
Centrant-nos amb el nostre equip de la primera part cal destacar el hat-trick de la Macanuda, que la posiciona com a pitxixi, el gol de la Pendó de penal a l’estil croc-croc, al pal esquerra, allà on més mal fa, els reflexos de la Gómez per ajupir-se a temps davant d’una tallada que li anava directa a la cara i la poca feina de la Txell a la porteria. Tant va ser així que a la segona part va aprofitar per dinar un entrepà i un Nestí mentre jugàvem….. Segona part més antipàtica, malgrat vem intentar traçar algunes jugades ben boniques també vem fallar ocasions molt clares de gol. Hi va haver algun que altre agobio (glups...) i una expulsió, fets que hem d’intentar corregir doncs l’únic que fan és allunyar-nos de la nostra màxima, “jugar per passar-ho bé”.
El millor, el resultat, 0-4 que ens dóna ànims de cara al proper partit.

Ànims V/Belleses i a seguir golejant!