Passió macanuda

Bueno, qué explicar, si cada vez que las veo me alegran el alma y todas mis preocupaciones desaparecen.

La realidad es que hoy tenía muchas ganas de jugar, porque son de esos partidos que te ponen la piel de gallina, aunque una parte de mi estaba dentro, sobre todo cuando vi a Marina con su pelo engominado y sin control. La verdad es que vi dos partes diferentes, una en la primera que parecía que iban a cámara lenta, como si estuvieran perdidas, y otra parte fabulosa, seguras de sí mismas, con confianza, viendo jugadas propias de la V/Belleses y disfrutando del juego. Aunque ellas entrenen dos veces por semana y tengan cinco descartes, la segunda parte fue nuestra. Y lo más bonito el tercer tiempo en el chiringuito, y el hecho de estar todas juntas y el detalle del Barcelona invitándonos. Eso es el hockey amateur.

Cuenta la historia que esta argentinita apareció en el club en el año 2000 y jugó con bastante gente, pero que ella empezó a disfrutarlo más recién hace dos años, cuando empezó en el Vallès gracias a una amiga (Anna Munyet), y nunca me imaginé que el Vallès sería un sentimiento para toda la vida; por eso, si todo va bien, volveré en la próxima temporada. Porque ustedes dicen que me echan en falta, pero no se pueden imaginar lo que yo a ustedes. Chicas, somos afortunadas de ser parte de este equipo. Nos vemos en el próximo partido.

Karina

It's raining, neeeeennnggg!

Autora: La Daleti (Anna , per la meva família)

It's Raining Men - Weather Girls

Dia grisot i plujós, d’aquells que ve més de gust quedar-se a casa, al sofà amb la manteta que anar a córrer, a perseguir les kepassaneng! Però m’activo i cap al Athc falta gent.
Hem quedat a 13.45h al bar per fer el cafetó i la xerradeta per després anar cap a la sala ben concentrades a fer pissarra. Les trainers han preparat el partit a fons i han fet un bon plantejament de com parar la lliure (la número 15, la niña bonita… que es diu al quinto) que sempre puja, reparteix joc i dóna pel sac.
Però un cop al camp, cadascú agafa la posició i patapam… la 15 ens trenca els esquemes i decideix que avui jugarà d’interior dret, perquè no hi ha la de les cuixes grosses , la que porta la faldilla arremangada no fos cas que se la trepitgés.
En fi… que com a interior esquerra em va fer una il·lusió tremenda! Encara somio amb ella.
Comença el partit després de fer un bon escalfament tan físic (sota les ordres de la Maró i la Laura, que si dura 1 minut més acaben proposant exercicis diferents) com tècnic amb una Raja parant-ho tot i més. Totes concentrades per un partit que serà dur però que l’aguantarem sota la pluja que ara mateix es xirimiri i no sembla que tingui intenció de diluviar.
Primera part molt seriosa per part nostra. Falta a falta anem guanyant metres i algun ensurt es van endur les nenggggg. Elles, que tampoc són manques, també es van acostar a casa la Raja, però la nostra defensa va saber parar a la killa (que crec respon al nom del Vero… més adient impossible!). S’acaba la primera part no sense abans que l’àrbitre bollycao pités uns peus d’alguna belleses que només ell ha vist. Aiii aquesta joventut!
10 minutets x respirar, beure aigua, 4 comentaris i sant tornem-hi que només queden 35 minuts i anem 0-0. Segueix fent xirimiri!
Comencem la 2ª part concentrades i amb ganes de fer el golet. Però… abans que la killa ens fotés una xirrara de revés (Raja, tranqui que aquesta vegada no has fet cap padeburé simplement l’ha clavat), en una jugada d’aquelles embolicades a dins l’àrea amb la pilota per allà solta, on hi havia gent dels 2 equips lluitant unes per treure-la i les altres per posar-la a dins la porteria… s’aixeca una neenggg fora de sí, que diu que porta més de 20 anys jugant (com la majoria de nosaltres), i mai ha pegat a ningú (com nosaltres, no te jode!), i insulta a la nostre Gómes que se la mira amb cara de “ tranquil·litzat, que jo no t’he tocat”! (m’estalviaré posar explícitament l’insult que li va dir no fos cas que ens estigués llegint alguna menor, oi Estel?!).
En fi… Pressionem al àrbitre i li ensenya targeta groga a la neeennnnggg que se’n va uns minutets al racó de pensar (o sigui, darrera la porteria).
Després del seu gol vam tenir uns minuts de desconcert que ràpidament van passar gràcies a dues molt bones oportunitats: La primera per part de la Ivet Puig (o era la Maró?) que la portera va aturar (llàstima!) i seguidament un jugadón per l’esquerra de l’Ivet Castells que si arriba a entrar s'ensorra l’estadi (vull dir el camp 3).
Pippippiiiiiiiiiip…. Final del partit i cap al bar a fer la birreta, a celebrar que hem jugat força bé, que les hem tingut contra les cordes, que seguim terceres i a veure si després de setmana santa ja arriba el bon temps! Que ja cansa això de jugar sota la pluja.

PD: Les kepassaneng protesten acta pel cop que ha rebut la seva jugadora. Potser la següent norma de la fede serà… no s’hi val jugar amb stick??!!! Aiiiiiiiiiiiiiiii santapaciència!!!!

No servirà de precedent

(Autor: l'Urbici)

Quina mala sort, amb les ganes que tenia de fer una crònica em toca aquesta. Que hi farem.
La història d’aquest partit cal començar-la el dijous, quan ens canvien l’horari. En lloc de les quatre jugarem a les cinc, el ‘patronato’ no deixa el camp fins aleshores. Mentida! Les noies del Baix Llobregat miren la classificació, intueixen el nostre potencial i com que a les cinc hi poden ser totes canvien l’hora.

A aquest inici cal afegir-hi que ens hem de canviar de samarreta i, ja se sap, el blanc no ens afavoreix gens.

El partit, el de veritat, comença ben puntual i les local juguen força bé i amb molt coratge, obren el camp i ens fan jugar molt tancades. Fruit del seu domini fan el primer gol el minut 11. No passa massa estona que encaixem el segon. La cosa sembla anar pel pedregar però com que sabem jugar a hoquei, tenim orgull i amor propi comencem a toca i tocar i el partit s’obre.

Fruit d’aquest toc s’organitza una bona jugada que acaba en penal que molt ben executat permet a la Pendó enviar un ‘txitxarro’ arran de terra que ajusta el marcador. (Veure foto: seguidor del Castelldefels astorat després del txitxarro de la Pendó)

Mentrestant i encara que ningú se n’ha adonat s’han encès els llums (llums?). A punt d’acabar la primera part es produeix la jugada del partit, una noia de les negres fa un smash digne d’en Federer i ens fa el tercer gol. L’àrbitre el dona com a bo, ens queixem i l’anul·la, es queixen elles i el torna a donar, en fi que fins que no he llegit l’acta no he sabut que finalment no es va concedir.

A la segona part vàrem encaixar dos gols, un en una punxada de penal i l’altre precedit d’un xut tipus Messi que l’àrbitre tampoc va veure.

Deixo pel final el tema arbitratge que, si be no van influir en el resultat, l’una pitava per intuïció i l’altre es va passar el partit garlant amb nosaltres sense donar-li un cop de ma. En aquest tema no cal que ens hi posem pedres al fetge perquè no hi podem fer res.

A nosaltres ningú ens guanyarà en optimisme i com que ja hem tingut el pitjor arbitratge, ja hem anat de blanc i ja ens hem tornat cecs mirant de trobar la bola aquesta derrota no servirà de precedent.

A tocar la gaita

Davant el resultat advers d'avui contra el Castefa (0-3), les V/Belleses no tenim més remei que seguir el següent tractament, prescrit per l'equip de psicòlegs de Can Salas que ens fa el seguiment partit rera partit:



1) Escoltar aquest video
2) Gravar-se la cançoneta dels c... amb mp3.
3) Posar-se els auriculars i escoltar la p... gaita dels c.... mentre dormim, tota la nit.
4) Llevar-se amb els ulls vermells de bogeria rabiosa envers tot lo que soni a galegu.
5) Guanyar per pallissa al Albor (o, com diu la Bibi, l'Algarve)

Crec que amb això, ja tenim assegurada la tercera plaça (o quarta, si m'apures).
Si no guanyem, els dos protas del video vindran a Can Salas a oferir-nos una dolça serenata de gaita galega, gentilesa de Berberechos Prestige.
Així sia, doncs!!!
Bona nit a tothom, amb gaites o sense!!!

Partit tremendo, fotos de premi

Un cop més, Mestre Grau ens il·lumina amb el seu flaix, encara que el partit sigui fosc i negre com un túnel. Heus aquí l'àlbum de fotos de l'oblidable partit Egara-Vallès. El partit, tremendo. Les fotos, de premi!
Gràcies, Joan.

Sequera golejadora

Se’ns acumula la feina a les cronistes d’aquest blog, és per això que aquesta crònica serà un breu resum de les darreres 3 jornades, partits contra el Polo, l’Egara i el Castelldefels.

Els tres partits tenen un denominador comú (gran concepte) i és que davant els problemes de sequera que imperen en el nostre planeta, esport i ciutat no em volgut ser menys i ens hem solidaritzat amb amb aquest greu problema i ho hem fet no fent gols. No és que passem per una mala ratxa, noooooo, no és que fallem més que una escopeta de fira, noooooo, és que som solidàries!!.
Un altre fet destacat d’aquestes darreres jornades és el nostre fitxatge d’hivern, la Clara!, ex integrant del primer equip de la casa quan ha vist les nostres possibilitats de cara a Pekín no ha dubtat en fer la preparació amb les v/belleses, des del blog li donem una càlida benvinguda! (Clara t’has d’estrenar fent algun comentari).
I dels partits en si, comentar que el del Polo va ser escàs de joc però ric d’actitud i esforç, el millor el resultat, 0-0 al camp de les polistes que recordem és un equip que l’any passat va baixar de categoria. El de l’Egara va ser escàs en tot i vem deixar escapar els dos punts d’una manera poc veterana, resultat 1-0. Després d’aquest mal partit vem decidir que calia rellegir alguns conceptes oblidats i aquest va ser el propòsit del partit contra el Castefa que malgrat perdre 2-0 vem fer una molt bona primera part (0-0) i a la segona les forces van minvar i és que també cal tenir en compte que jugàvem contra les líders destacades de la categoria.
Ànims V/Belleses que mica en mica anem recuperant el jogo bonito!

Manque pierda sota cero

El departament de periodistes del blog v/belleses ja ha tornat de vacances i ja ens ha fet arribar la primera crònica:

Després de molts correus electrònics parlant de quan podríem jugar el partit contra el junior, es va decidir de “mutuo acuerdo” que es jugaria el dimecres a les 9h, però no del matí, no no, de la nit!.
La majoria de jugadores van recuperar la samarreta d’anar a esquiar, alies “damart”, i les malles d’infantils, bé exceptuant algunes de més atrevides o per falta de temps.
Degut a la temperatura que hi havia a l’athc, aprox 0 ºC vam fer un físic súper extens, es a dir, mitja volta més i uns estirament que la Míriam encara no sap que estem fent (són els nous exercicis d’aquesta temporada).
Comença el partit i pim pam, pim pam, garrotazo per aquí, garrotzo per allà i els àrbitres que no xiulaven res de res fins que degut a una jugada desafortunada la Clara Lairet sen’s obra la cella i 4 punts de regal, però cap a ella…. Continua el partit jugada amunt, jugada avall i la gent que va entrant en calor i desplegant el “jogo bonito”………. Quin joc més maco! i pam el primer gol.... snif snif però nosaltres allà lluitant……. pam un altre. Després de varies jugades magistrals per part nostre, pam! penal i GOOOOLLLLL……Mitja part i tothom posant mantes a la que ja tenia 4 punts a la butxaca. Tornem a jugar sota condicions de fred extrem i pam i pam.... però com sempre lluitant fins al final i amb jugades de pase entre nosaltres sublims, que només pot fer un equip que estava als anys 90 a divisió.....!!!
Al final joc maco sota zero però resultat desfavorable. (1-4).
Cap al cotxe falta gent, temperatura a tope i a la Mundé li falla la bateria.... Paretxell, Txell, Albert, Míriam i Mundé a tibar el cotxe....... amb tot això la Míriam va haver d’ anar a buscar grampons i corda perquè gairebé cau a un precipici, alies un petit forat. Degut al fred i a l’estat físic vem deixar el cotxe a l’athc perquè no teníem prou forces per baixar-lo tibant fins a Terrassa!!! .
Quina mala sort, pèrdua de tres punts, recuperació personal de 4 punts per la Lairet i cotxe espatllat de la Mundet..... espero que NO SIGUI RES LAIA.
Cal remarcar que vam tenir una grata presència, la futura Mare Pinyol amb la seva “barriga”.... FELICITATS LAURA!. Per cert, a veure si és nena i així podem seguir amb la saga de l’hoquei!!!!

Gol !!!

La crònica d'aquesta setmana s'ha vist una mica perjudicada per motius d'agenda de l'equip redactor del blog, que està enfrascat en altres distraccions i últimament no està gaire per la labor.
Amb tot, aquesta setmana no podia passar sense fer un breu repàs al que va ser el partit de dissabte passat. Repàs basat, eminentment, en unes boniques fotografies cedides pel Paretxell, que retraten el que és la veritable Woman Goal d'aquest equip de V/Belleses, executant una de les seves accions més belles i populars: el gol amb caiguda a terra.
No té pèrdua la tercera foto, on és veu la Pescadora afanyant-se, per veure si pot pescar la pilota a boca de porteria i avançar-se en la renyida carrera pel Pitxitxi!
A més a més d'aquestes imatges que reprodueixen la perfecta execució del gol, només cal remarcar que el partit va ser bonic i sofert, però regat amb desenes de garrotades a l'espinilla per part de les rabioses ilurianes, a qui ja advertim que la tercera volta no serà el mateix...
A banda de la ràbia per la derrota, l'aplaudiment per la Peke i les seves lentilles noves, que ha tornat al ruedo després d'una dècada d'inactivitat... i tan fresca!!!

Fitxa del partit:
Iluro - V/Belleses
2-1
Gols vallesans: Maró
Data: 27/1/2007
Valoració:
Però que guarres que són!!!! I que bons que estaven els alfajarines de Córdoba de la Cari!!!

Hem fet cagalera!!!

Aquesta setmana tocava derbi! I les V/Belleses van decidir jugar tot representant les figures del pessebre.

A la concentració pre-partit ja va sortir la primera figura, les CAGANERES i és que l’atac de caguera de la Maró i la Xaro (simptomàtic de que ens esperava??) va ser de domini públic!. Después mentre ens preparavem per escalfar va sorgir la VERGE Pla i el NEN JESÚS que mireu, mireu d’on va sortir:



(http://www.youtube.com/watch?v=CTlU7h7gsK8)

La cap de premsa de Vicepresidència estrenava càrrec, però paradoxalment jugant A LA DRETA!! Les cronistes v/bellesanes proposem un desplaçament de la nostra lateral cap a l'Esquerra, des d'on podrà aturar amb més mà esquerra les embestides de les contrincants de dretes.
Va començar el Derbi. I la primera part va ser una GRAN PART, ens vem defensar molt bé de la pressió Atlètica i vem tenir les nostres oportunitats... Com a anècdota, la quasi caiguda no consumada de la Claralairet, que va estar entrebancant-se a càmera lenta fins que va recuperar l'equilibri a tranques i barranques, (Laia vas tenir sort que el ritme del partit no ens va permetre parar a riure i evidentment a aplaudir, brutal!, jo que ho vaig veure en directe vaig anar pensant ai ai ai ai ai……uuuuuufffffffff).
Amb el resultat de 0-0 vem arribar a la mitja part i ens tocava sobreposar-nos al nostre punt feble, la segona part. Aquesta va ser fluixa i esgotada. Un gol il·legal va provocar les ires de les veteranes, però també de la Manolita Gafotas, que portava lentilles, va tirar enlaire estic, guant i tot el que va trobar aprop. L'àrbitre, que també es volia afegir al pessebre, va agafar cagalera quan ho va veure venir.
Resultat final: Derrota per 2-0, però un cop més vam autoaplaudir-nos a nosaltres mateixes al final del partit. També vam cantar la cançó d'Argentina en honor de la nostra Macanuda del Carajo, que estava eufòrica, histèrica i hiperparabòlico-activa a causa del seu imminent viatge a l'Argentina.

Post-Partit:
Com sempre:
- Nestí x la Txell
- Birres pel sector més etílic (d'amagatotis de l'Aleix, que és molt guapo però no és tonto, i va enxampar la seva pubilla amorrada al barril)
- Aquarius x les més perjudicades.

Fitxa del partit:
Atlètic 2- V/Belles 0
Gols: NPI, però TOTS il·legals
Àrbitres: Caganer i Pixaner
Data: 16-12-2006
Valoració: tremendament positiva.

BON NADAL V/BELLESES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!