It's raining, neeeeennnggg!

Autora: La Daleti (Anna , per la meva família)

It's Raining Men - Weather Girls

Dia grisot i plujós, d’aquells que ve més de gust quedar-se a casa, al sofà amb la manteta que anar a córrer, a perseguir les kepassaneng! Però m’activo i cap al Athc falta gent.
Hem quedat a 13.45h al bar per fer el cafetó i la xerradeta per després anar cap a la sala ben concentrades a fer pissarra. Les trainers han preparat el partit a fons i han fet un bon plantejament de com parar la lliure (la número 15, la niña bonita… que es diu al quinto) que sempre puja, reparteix joc i dóna pel sac.
Però un cop al camp, cadascú agafa la posició i patapam… la 15 ens trenca els esquemes i decideix que avui jugarà d’interior dret, perquè no hi ha la de les cuixes grosses , la que porta la faldilla arremangada no fos cas que se la trepitgés.
En fi… que com a interior esquerra em va fer una il·lusió tremenda! Encara somio amb ella.
Comença el partit després de fer un bon escalfament tan físic (sota les ordres de la Maró i la Laura, que si dura 1 minut més acaben proposant exercicis diferents) com tècnic amb una Raja parant-ho tot i més. Totes concentrades per un partit que serà dur però que l’aguantarem sota la pluja que ara mateix es xirimiri i no sembla que tingui intenció de diluviar.
Primera part molt seriosa per part nostra. Falta a falta anem guanyant metres i algun ensurt es van endur les nenggggg. Elles, que tampoc són manques, també es van acostar a casa la Raja, però la nostra defensa va saber parar a la killa (que crec respon al nom del Vero… més adient impossible!). S’acaba la primera part no sense abans que l’àrbitre bollycao pités uns peus d’alguna belleses que només ell ha vist. Aiii aquesta joventut!
10 minutets x respirar, beure aigua, 4 comentaris i sant tornem-hi que només queden 35 minuts i anem 0-0. Segueix fent xirimiri!
Comencem la 2ª part concentrades i amb ganes de fer el golet. Però… abans que la killa ens fotés una xirrara de revés (Raja, tranqui que aquesta vegada no has fet cap padeburé simplement l’ha clavat), en una jugada d’aquelles embolicades a dins l’àrea amb la pilota per allà solta, on hi havia gent dels 2 equips lluitant unes per treure-la i les altres per posar-la a dins la porteria… s’aixeca una neenggg fora de sí, que diu que porta més de 20 anys jugant (com la majoria de nosaltres), i mai ha pegat a ningú (com nosaltres, no te jode!), i insulta a la nostre Gómes que se la mira amb cara de “ tranquil·litzat, que jo no t’he tocat”! (m’estalviaré posar explícitament l’insult que li va dir no fos cas que ens estigués llegint alguna menor, oi Estel?!).
En fi… Pressionem al àrbitre i li ensenya targeta groga a la neeennnnggg que se’n va uns minutets al racó de pensar (o sigui, darrera la porteria).
Després del seu gol vam tenir uns minuts de desconcert que ràpidament van passar gràcies a dues molt bones oportunitats: La primera per part de la Ivet Puig (o era la Maró?) que la portera va aturar (llàstima!) i seguidament un jugadón per l’esquerra de l’Ivet Castells que si arriba a entrar s'ensorra l’estadi (vull dir el camp 3).
Pippippiiiiiiiiiip…. Final del partit i cap al bar a fer la birreta, a celebrar que hem jugat força bé, que les hem tingut contra les cordes, que seguim terceres i a veure si després de setmana santa ja arriba el bon temps! Que ja cansa això de jugar sota la pluja.

PD: Les kepassaneng protesten acta pel cop que ha rebut la seva jugadora. Potser la següent norma de la fede serà… no s’hi val jugar amb stick??!!! Aiiiiiiiiiiiiiiii santapaciència!!!!

No servirà de precedent

(Autor: l'Urbici)

Quina mala sort, amb les ganes que tenia de fer una crònica em toca aquesta. Que hi farem.
La història d’aquest partit cal començar-la el dijous, quan ens canvien l’horari. En lloc de les quatre jugarem a les cinc, el ‘patronato’ no deixa el camp fins aleshores. Mentida! Les noies del Baix Llobregat miren la classificació, intueixen el nostre potencial i com que a les cinc hi poden ser totes canvien l’hora.

A aquest inici cal afegir-hi que ens hem de canviar de samarreta i, ja se sap, el blanc no ens afavoreix gens.

El partit, el de veritat, comença ben puntual i les local juguen força bé i amb molt coratge, obren el camp i ens fan jugar molt tancades. Fruit del seu domini fan el primer gol el minut 11. No passa massa estona que encaixem el segon. La cosa sembla anar pel pedregar però com que sabem jugar a hoquei, tenim orgull i amor propi comencem a toca i tocar i el partit s’obre.

Fruit d’aquest toc s’organitza una bona jugada que acaba en penal que molt ben executat permet a la Pendó enviar un ‘txitxarro’ arran de terra que ajusta el marcador. (Veure foto: seguidor del Castelldefels astorat després del txitxarro de la Pendó)

Mentrestant i encara que ningú se n’ha adonat s’han encès els llums (llums?). A punt d’acabar la primera part es produeix la jugada del partit, una noia de les negres fa un smash digne d’en Federer i ens fa el tercer gol. L’àrbitre el dona com a bo, ens queixem i l’anul·la, es queixen elles i el torna a donar, en fi que fins que no he llegit l’acta no he sabut que finalment no es va concedir.

A la segona part vàrem encaixar dos gols, un en una punxada de penal i l’altre precedit d’un xut tipus Messi que l’àrbitre tampoc va veure.

Deixo pel final el tema arbitratge que, si be no van influir en el resultat, l’una pitava per intuïció i l’altre es va passar el partit garlant amb nosaltres sense donar-li un cop de ma. En aquest tema no cal que ens hi posem pedres al fetge perquè no hi podem fer res.

A nosaltres ningú ens guanyarà en optimisme i com que ja hem tingut el pitjor arbitratge, ja hem anat de blanc i ja ens hem tornat cecs mirant de trobar la bola aquesta derrota no servirà de precedent.

A tocar la gaita

Davant el resultat advers d'avui contra el Castefa (0-3), les V/Belleses no tenim més remei que seguir el següent tractament, prescrit per l'equip de psicòlegs de Can Salas que ens fa el seguiment partit rera partit:



1) Escoltar aquest video
2) Gravar-se la cançoneta dels c... amb mp3.
3) Posar-se els auriculars i escoltar la p... gaita dels c.... mentre dormim, tota la nit.
4) Llevar-se amb els ulls vermells de bogeria rabiosa envers tot lo que soni a galegu.
5) Guanyar per pallissa al Albor (o, com diu la Bibi, l'Algarve)

Crec que amb això, ja tenim assegurada la tercera plaça (o quarta, si m'apures).
Si no guanyem, els dos protas del video vindran a Can Salas a oferir-nos una dolça serenata de gaita galega, gentilesa de Berberechos Prestige.
Així sia, doncs!!!
Bona nit a tothom, amb gaites o sense!!!

Última hora del Campionat d'Espanya

A tota l'afició repartida arreu del món que es connectarà a internet per saber què han fet les V/Belleses al Campionat d'Espanya, dir-vos que el vostre equip preferit ja s'ha ficat el primer puntet a la butxaca, a l'empatar amb el temible Club de Campo de Madrid per 0 gols a 0 gols.


Heus aquí la crònica fotogràfica, gentilesa del nostre adorat Paretxell.

Staff i jugadores estan força satisfets del resultat i del treball realitzat, tot i que són conscient que avui haguessin pogut guanyar de carrer, però coi, la bola no ha volgut entrar.


El quintet davanter és conscient dels fallos davant de porta i es compromet a millorar de cara als tres pròxims partits. Paraula de Kary-Pla-Ivet-Bibi-Maró.


Demà, a per les nenes de Castefa. Què passa nennnngggg!! Aneu-vos ambientant amb el video per endinsar-vos en el rollo castefil.

Les fotos continuen!!!

Aprofitant aquesta nova entrega de fotos del mestre Grau, les administradores d'aquest blog us desitgem una bona mona!. Les fotos són del digne partit Vallès-Castelldefels.

També aprofitem aquesta entrada per actualitzar el marcador de golejadores que després de l'empat a 2 contra el Júnior finalment s'ha mogut, això demostra que mica en mica anem recuperant els nostres punts forts!.

Sequera golejadora

Se’ns acumula la feina a les cronistes d’aquest blog, és per això que aquesta crònica serà un breu resum de les darreres 3 jornades, partits contra el Polo, l’Egara i el Castelldefels.

Els tres partits tenen un denominador comú (gran concepte) i és que davant els problemes de sequera que imperen en el nostre planeta, esport i ciutat no em volgut ser menys i ens hem solidaritzat amb amb aquest greu problema i ho hem fet no fent gols. No és que passem per una mala ratxa, noooooo, no és que fallem més que una escopeta de fira, noooooo, és que som solidàries!!.
Un altre fet destacat d’aquestes darreres jornades és el nostre fitxatge d’hivern, la Clara!, ex integrant del primer equip de la casa quan ha vist les nostres possibilitats de cara a Pekín no ha dubtat en fer la preparació amb les v/belleses, des del blog li donem una càlida benvinguda! (Clara t’has d’estrenar fent algun comentari).
I dels partits en si, comentar que el del Polo va ser escàs de joc però ric d’actitud i esforç, el millor el resultat, 0-0 al camp de les polistes que recordem és un equip que l’any passat va baixar de categoria. El de l’Egara va ser escàs en tot i vem deixar escapar els dos punts d’una manera poc veterana, resultat 1-0. Després d’aquest mal partit vem decidir que calia rellegir alguns conceptes oblidats i aquest va ser el propòsit del partit contra el Castefa que malgrat perdre 2-0 vem fer una molt bona primera part (0-0) i a la segona les forces van minvar i és que també cal tenir en compte que jugàvem contra les líders destacades de la categoria.
Ànims V/Belleses que mica en mica anem recuperant el jogo bonito!