Passió macanuda

Bueno, qué explicar, si cada vez que las veo me alegran el alma y todas mis preocupaciones desaparecen.

La realidad es que hoy tenía muchas ganas de jugar, porque son de esos partidos que te ponen la piel de gallina, aunque una parte de mi estaba dentro, sobre todo cuando vi a Marina con su pelo engominado y sin control. La verdad es que vi dos partes diferentes, una en la primera que parecía que iban a cámara lenta, como si estuvieran perdidas, y otra parte fabulosa, seguras de sí mismas, con confianza, viendo jugadas propias de la V/Belleses y disfrutando del juego. Aunque ellas entrenen dos veces por semana y tengan cinco descartes, la segunda parte fue nuestra. Y lo más bonito el tercer tiempo en el chiringuito, y el hecho de estar todas juntas y el detalle del Barcelona invitándonos. Eso es el hockey amateur.

Cuenta la historia que esta argentinita apareció en el club en el año 2000 y jugó con bastante gente, pero que ella empezó a disfrutarlo más recién hace dos años, cuando empezó en el Vallès gracias a una amiga (Anna Munyet), y nunca me imaginé que el Vallès sería un sentimiento para toda la vida; por eso, si todo va bien, volveré en la próxima temporada. Porque ustedes dicen que me echan en falta, pero no se pueden imaginar lo que yo a ustedes. Chicas, somos afortunadas de ser parte de este equipo. Nos vemos en el próximo partido.

Karina

Celebració amb gols per la Ivot

(Autora: La Boski)

Era tornant de Setmana Santa, un dia fosc i feixuc. Plovia. La Ivot (a la foto) es feia il·lusions de celebrar el seu 35 aniversari. El Vallès queda una hora i mitja abans, per tal que el Tinet els porti la polèmica indumentària de l’any vinent.

La Pinyi fa acte de presència al mateix temps que el seu cap segueix treballant per posar ordre al partit polític d’Esquerra Republicana; prova d’això és com va sortir vestida de casa... (per més detalls recordi's com li quedava la samarreta nova).

L’equip inicial fou:

• Raja a la porteria
• Gómez al lateral dret
• Boski a l’esquerra
• Xaro de lliure
• La Morales de central
• Ivot al migcentre
• Dàlets a l’interior dret
• Centpeus a l’interior esquerra
• Maró de davantera centre
• Putxi a la dreta
• Pinyi a l’esquerra (on sinó?)

Banqueta de luxe amb Xènia i la jove “seleccionada”, l'Estel. La Munyet ocupa la resta d’espai lliure deixant una petita escletxa pel seu marit Albert (també era el seu aniversari) i el súper pare-Claret.

Maró i Pinyi (duo dinámico) porten la batuta d’un seriós escalfament. La recompensa és quasi immediata: al segon 35 (clar i premeditat regal d’aniversari per la Ivot, que de segur que no se l’esperava) arriba el primer gol. Passada de Pinyi i gol de Maró. I una estona més tard arriba el 2-0, passada de Centpeus i gol de Pinyi.

Després de 25 minuts incansables pujant per la banda, i amb jugades plenes de talent i incertesa, Boski és canviada. I és així com, abans d’acabar la 1ª part, i quan la Boski ja no era al camp, l’Iluro escurça distàncies. 2-1, i mals presagis.

Mitja part de canvis: torna a sortir la Boski (aquest cop de central) i la Xènia (acabant de pair el dinar) es col·loca al lateral esquerra. La Ivot, que patia en el dia del seu aniversari, va assessorar l’equip que va començar a tocar i tocar i tocar, la qual cosa va acabar amb un bany de joc i gols de tota mena (jugades, penals, estrock,...). Van marcar Xaro (d’estrock i penal), Centpeus, Putxi i, com no podia ser d’una altra manera, la Ivot, amb un inapel·lable xut.

7 a 1, final de partit, aplaudiments per l’equip que es dirigeix al bar per celebrar tot plegat amb pastissos de la Raja i la Xènia. Aparició de la Pendó (que havia abandonat l’equip a mitja temporada). Tot plegat amanit amb cervesa...

PER MOLTS ANYS IVET!!! I felicitats a TOTES!!!

It's raining, neeeeennnggg!

Autora: La Daleti (Anna , per la meva família)

It's Raining Men - Weather Girls

Dia grisot i plujós, d’aquells que ve més de gust quedar-se a casa, al sofà amb la manteta que anar a córrer, a perseguir les kepassaneng! Però m’activo i cap al Athc falta gent.
Hem quedat a 13.45h al bar per fer el cafetó i la xerradeta per després anar cap a la sala ben concentrades a fer pissarra. Les trainers han preparat el partit a fons i han fet un bon plantejament de com parar la lliure (la número 15, la niña bonita… que es diu al quinto) que sempre puja, reparteix joc i dóna pel sac.
Però un cop al camp, cadascú agafa la posició i patapam… la 15 ens trenca els esquemes i decideix que avui jugarà d’interior dret, perquè no hi ha la de les cuixes grosses , la que porta la faldilla arremangada no fos cas que se la trepitgés.
En fi… que com a interior esquerra em va fer una il·lusió tremenda! Encara somio amb ella.
Comença el partit després de fer un bon escalfament tan físic (sota les ordres de la Maró i la Laura, que si dura 1 minut més acaben proposant exercicis diferents) com tècnic amb una Raja parant-ho tot i més. Totes concentrades per un partit que serà dur però que l’aguantarem sota la pluja que ara mateix es xirimiri i no sembla que tingui intenció de diluviar.
Primera part molt seriosa per part nostra. Falta a falta anem guanyant metres i algun ensurt es van endur les nenggggg. Elles, que tampoc són manques, també es van acostar a casa la Raja, però la nostra defensa va saber parar a la killa (que crec respon al nom del Vero… més adient impossible!). S’acaba la primera part no sense abans que l’àrbitre bollycao pités uns peus d’alguna belleses que només ell ha vist. Aiii aquesta joventut!
10 minutets x respirar, beure aigua, 4 comentaris i sant tornem-hi que només queden 35 minuts i anem 0-0. Segueix fent xirimiri!
Comencem la 2ª part concentrades i amb ganes de fer el golet. Però… abans que la killa ens fotés una xirrara de revés (Raja, tranqui que aquesta vegada no has fet cap padeburé simplement l’ha clavat), en una jugada d’aquelles embolicades a dins l’àrea amb la pilota per allà solta, on hi havia gent dels 2 equips lluitant unes per treure-la i les altres per posar-la a dins la porteria… s’aixeca una neenggg fora de sí, que diu que porta més de 20 anys jugant (com la majoria de nosaltres), i mai ha pegat a ningú (com nosaltres, no te jode!), i insulta a la nostre Gómes que se la mira amb cara de “ tranquil·litzat, que jo no t’he tocat”! (m’estalviaré posar explícitament l’insult que li va dir no fos cas que ens estigués llegint alguna menor, oi Estel?!).
En fi… Pressionem al àrbitre i li ensenya targeta groga a la neeennnnggg que se’n va uns minutets al racó de pensar (o sigui, darrera la porteria).
Després del seu gol vam tenir uns minuts de desconcert que ràpidament van passar gràcies a dues molt bones oportunitats: La primera per part de la Ivet Puig (o era la Maró?) que la portera va aturar (llàstima!) i seguidament un jugadón per l’esquerra de l’Ivet Castells que si arriba a entrar s'ensorra l’estadi (vull dir el camp 3).
Pippippiiiiiiiiiip…. Final del partit i cap al bar a fer la birreta, a celebrar que hem jugat força bé, que les hem tingut contra les cordes, que seguim terceres i a veure si després de setmana santa ja arriba el bon temps! Que ja cansa això de jugar sota la pluja.

PD: Les kepassaneng protesten acta pel cop que ha rebut la seva jugadora. Potser la següent norma de la fede serà… no s’hi val jugar amb stick??!!! Aiiiiiiiiiiiiiiii santapaciència!!!!

Vallès, el temible!!!

(Autora: la Pendó)

És que resulta que ara ja ni ens fa falta jugar per endur-nos els puntets cap a casa!

Es preveia partit per divertir-se i suar la cansalada, les culerines, a qui a la primera volta vam guanyar amb comoditat, en la penumbra del Pau Negre (mai més ben dit lo de negre!!), son la torre de Babel de la lliga, i com a bones guiris no mostren l’histerisme de la majoria de les nostres veïnes de la terra, cosa que sempre s’agraeix.

Amb aquestes previsions, s’aixecava un dissabte solellat, vès que a sobre farem “bronzo”! quan de sobte, el nostre “topo” culé infliltrat en les més altres esferes del club, ens fa arribar la notícia: no cal que les esperem que no arribaran, s’han rajat!! I és que la nostra fama ens precedeix, el jogo bonito de les belleses del vallès, fa por!

Ha arribat a tots els racons del planeta (entenent per planeta lo de vallès occidental i rodalies), les cabrioles de la Raja, les faves de la Xaro, la maionesa de la Moragas, les pujades fins a la cuina, tant per la dreta com per l’esquerre, de la Gómez i la Xènia, els talls amb l’inconfusible estil de la Ju, els “caracoleos” de la Dalets, els driblings impossibles de la Ivet, i la Calces, i la incombustible davantera amb els peus de la Peus, les xixarres (o no) de la Maró, els gols de pescadora de la Patiplà, les carreres amb el revés, de la Putxi, i la Laura, que amb les seves energies renovades, va com una moto!! Tot lligat per les tàctiques revolucionàries que la nostra Kinder particular, la Munyet, barrina des de la banda, amb el suport de l’incansable Urbici, proveïdor oficial de Kleenex, clips, aigua, i qualsevol artilugi del món femení que es pugui necessitar.

Quan tanco els ulls, així us veig, i només de pensar-hi em ve un somriure als llavis! i és que l’esperit de les belleses, hereu de la república (per orgull de la Laura), va més enllà dels camps de hoquei. Amistat, bon rotllo, acceptació, suport, i rialles, moooltes rialles, és el que, hi hagi qui hi hagi, no canviarà mai en aquest més que equip.

A partir d’ara, cada dissabte pels volts de les 3, des del sofà de casa mentre intento recol•locar-me tots els cargols que m’han anat caient del cap, cridaré amb totes les meves forces el nostre crit de guerra, per sentir-me tant bellesa com vosaltres!!

Un, dos, tres… LLEGIR!!!!!!!!!!!!!!! (o era vallès, Daleti?)

Pendó.

Quina feixugor!

(Autora: na Xaro)
En el món de l’hoquei et poden passar dues coses: que et toqui jugar contra les vermelles, o que no. Si no et toca guay, i si et toca, sempre és un engorru però s’ha de fer…

Les Pedritxes, 21 de març de 2009. Partit contra les sempre plastes terrassenques. Convocatòria a ¾ de 5 per fer birres (que al final es van quedar en 4 cafès i 4 cocacoles), força puntual per part de tothom; fins i tot per part de la Marina que encara no sabem què va fer de la seva Mar per tal de poder sortir de titular al partit.

Escalfament força complert, ja que el partit a més a més de ser a altes hores del vespre, anava amb retard i vem tenir temps per recrear-nos-hi. Malucs amunt, natges avall, esprint per aquí, estirament per allà...

La Raja, molt inspirada, ja des de l’esclafament ens deleita amb alguna cabriola marca de la casa. Totes semblem ben disposades a fer un bon partit, ben disfrutat i ben llegit. Volem seguir amb el “jogo bonito” retrobat al camp del Junior fa ja unes quantes jornades.

Comença el partit, i la cosa va força bé. La toquem, rodem per darrere, pel mig, pivotem, i sobretot ens sobreposem al no-joc de les vermelles, que sembla que avui estan més tranquil·letes. Dominem clarament el partit i aviat arriba la recompensa: després d’unes quantes oportunitats de gol l’Ivet Puig pilla un rebot dins de l’àrea i la cola entre els tres pals.
Abans del descans encara augmentem la diferència en el marcador, amb un altre gol de la Putxi (després d’una jugada de “las Nuris”) que es posa al capdemunt de la llista “pitxitxi”, i està a punt de desbancar la Pendó.

I el partit hagués pogut acabar amb un “xorreo” per part de les belleses si les coses haguessin continuat així. Però la segona part de seguida es va convertir en un clàssic partit contra les vermelles de segona: cops d’estic, faltes, bolassos, crits i histerisme col·lectiu, que van acabar convertint el partit en una cosa pesada, amoïnosa, i sobretot, molt feixuga! (com la imatge de dalt, que es titula "Feixugor" i és ben roja, com les vermelles).

Aquest partit em barrufa!

(Autora: La Peus del Cal Balconets)

Dissabte migdia. Partit a Can Barrufet i convocatòria a la inadequada però habitual hora de la migdiada.
Cap a quarts aconseguim reunir tot l’equip i sóc informada que tinc l’honor de ser la cronista oficial de la jornada. Trec el meu bloc de notes de butxaca, faig punta al llapis i començo a anotar tot tipus de detalls escabrosos, amb la inestimable col·laboració de la Maró, que no para de recalcar tot el que és digne de sortir a la crònica. Espero frisosa que la Raja faci alguna caiguda amb tirabuixó de les seves abans del partit, però no tinc sort i he de buscar altres anècdotes dignes de menció, que no ens enganyem, és el que esperem a la crònica. A saber:

• La Pinyi arriba molt discretament (tenint en compte la tendència espitosa dels últims partits) fins que algú s’adona que porta un xandall de l’Egara i comença un “abucheo” general. Valorem l’opció d’esmenar el partit, però al final tot queda en no-res.
• La Ivot arriba amb les seves bambes tunejades, diu que pel mòdic preu de 3 euros, o sigui que avui no hem de patir ja que ella tampoc té previst fer cap caiguda tirabuixó... merda! ningú pensa caure avui?
• La Sharon arriba i comet l’error de fer-nos partícips del fet que s’ha descuidat els balconets, cosa que òbviament provoca burles i comentaris diversos pujats de to.
• Aprofitant la pujada de to, la Maró ens confessa que quan para els penals li mira l’escot a la Pendó.
• La Xènia, pren nota de les tendències de les veteranes i estrena bambes model “Marinetix tardor-hivern” de la temporada passada.

El partit és una evidència que el jogo bonito finalment ha tornat (finalment!!!). Comencem amb molt bon ritme, controlant el tempo del partit, pressionant, tocant, atacant, esponjant i per descomptat llegint. A remarcar un parell d’ocasions clares a la primera part que frustra la portera barrufeta. Arribem a la mitja part amb 0-0 al marcador però convençudes que tenim el partit ben enfocat.

Comença la segona part i als pocs minuts la Sharon marca el primer gol de penal. El segon arriba després d’una gran jugada de connexió v/belleses entre la Ivot, la Pendó, la Maró i una servidora la Peus (que en aquest partit no faig honor al meu nom), que remata a porteria. Segueix el partit amb una targeta injustificada a la Gómez, varies ocasions clares per part v/bellesana i al final les barrufetes acaben marcant amb un sonor croc-croc de penal.

Resultat final: 2-1, puntets a la butxaca i cap casa. Tercer temps al bar aprofitat sobretot per criticar l’aplegapilotes espontani que ha decidit intervenir els últims 5 minuts i l’àrbitre que s’ha quedat tant al·lucinat que no sabia si treure-li targeta o fer-li un aplauso (a la foto, l’aplegapilotes assumint el resultat del partit).

Entre birres aprofitem per planificar una costellada v/belleses-parelles, que queda per confirmar ja que pel que hem dit es molt probable que acabi en escabetxina.

Tanto monta, monta tanto, i puntet al canto

Breu crònica anònima del partit de dissabte contra "Les Altres" atlètiques. Les Belleses vem empatar a zero gols en un partit que no passarà a la història per la seva brillantor però que sí recordarem per dues anècdotes remarcables, a saber:

1. El pinyaco que es va fotre la Ivet sobre si mateixa, en plena jugada d'atac de Les Altres, per culpa del pegot subjecta-soles fet amb cinta aillant (veure foto).
   
2. La qualitat del duet arbitral, àmpliament retratada pel fet que, abans de començar el partit, l'àrbitre veteranu ens va haver de preguntar de què anaven les noves normes. No me´n sé avenir.

Dit això, remarcarem l'orgue de gats del partit, mescla del caos per les noves normes, la histèria col·lectiva i altres factors externs difícils de superar, però no impossibles. Objectiu dels pròxims partits: recuperar el jogo bonito, que haberlo hailo, i a disfrutar, belleses!
Ah, i patentar la tercera part com a norma inexcusable. Sí, Pinyi, tens tota la raó!

Quan els codis de barres, corren

(Autora: La Pinyi)

Pla del Bonaire, ventilat; quarts de tres de la tarda, assolellada, malgrat tot. Som prou per jugar amb banqueta, quin luxe. Comencem la concentració amb afers domèsticosanitaris: un tall de digestió, un tall al dit, un embenatge d’urgència. Una concentració postposada a l’escalfament, a la plena indumentària, al quòrum complet, als exercicis previs de picar i parar, parar i xutar, i recollim pilota, i tornem-hi.

Detalls destacats: Maró i Xaro a la banqueta, per arribar tard tot i avisar; convocatòria de Marta Pla, jugadora insígnia de gols impossibles recuperada per l’ocasió; Laura Pinyol, debut i titular després de setze mesos de baixa, és a dir, gestació, part, post part i lactància. A la banda, Mundet, amb minimunyet al ventre, i Albert, menys 20 quilos, apunten maneres i estil: obriu-vos, tanqueu-vos, llegiu, espongeu, correu, alerta les normes noves, li has de passar, punxa-la, “passes” d’amic i no LLENCEU LA PUTA PILOTA QUE JUGUEM A PASSAR-NOS-HO BÉ. Som-hi, doncs.

La primera part és un exemple misògin d’allò que el hockey femení ni és hockey, ni és femení. Ah! Correm, però lentes, juguem, però al seu joc i a la defensiva, protestem, tot i jurar no fer-ho, increpem –només una mica- els àrbitres, mereixent-ho, i el nostre joc és, a grans trets, lamentable. Resultat a la mitja part d’empat a 1 després de remuntar un gol d’elles que entra fent-se pregar i un xut rabiós de la Peus que metralla la portera ratllada a punta de canó. Mentrestant, comentaris insidiosos des de la banda per part de les postadolescents senyoretes rivals que emeten opinions desproporcionades sobre la nostra (noble!) edat i la nostra (digníssima) agilitat!

El mig temps de la mitja part serveix per fer-nos retrets força amables, tenint en compte el modest espectacle hockeístic..., i animar-nos a aixecar un partit que hauria de tenir tints de vendetta. El que passa és que allò de la sang calabresa no es dóna gaire entre nosaltres i els ànims de venjança queden més aviat en la categoria de “qui fa el que pot, no està obligat a més”. Així doncs, hi tornem amb ganes, però moltes!

Segona part amb voluntat d’imprimir ritme de joc. L’equip surt a l’atac i les ocasions es multipliquen... Ens movem, però menys del que caldria, i algú a la nostra banqueta proclama sense dubitació que “trobo que això de les ratlles ‘abulta’ més perquè sempres se’n veuen més de l’egara que de les nostres”... dixit ella. Els àrbitres, que havíem promès ignorar, prenen protagonisme amb actuacions poc afortunades i un concepte tebi de com aplicar la llei de l’avantatge, sobretot després d’una jugada en solitari de la Xaro a prop de línia 22 que bé podria haver acabat amb gol. Tot i així, tindrà les seves ocasions. L’àrbitre també tindrà més moments de glòria com quan decideix demostrar la seva autoritat amb una groga a la veterana Castells, que remuga una lletania silenciosa d’adjectius pejoratius. En un desafortunat penalt en contra, la Xaro fa una punxada increïble que per sorpresa de la Raja, entra a porteria fent cloc-cloc. Però no defallim. La porteria rival és lluny i el camp és llarg. Guanyem el terreny metre a metre, a cops d’estic i cops de peu, i a escassos minuts per acabar el tradicional encontre, catacroc, l’Armengol venja el seu particular gol average amb una diana que ens exalta d’emoció i emmudeix les batxillers.

Aplaudiments, estiraments, inventari de blaus i contusions i, el que és més important, REINSTAURACIÓ DEL TERCER TEMPS amb BIRRA inclosa. No hi ha res com tornar a la república independent de casa nostra.

Fe és penosa lluita de l'avui pel demà

(Autora: La Gómes)
Tot comença com no, amb un “jo sense portera no jugo!!!”
Després de molts mails i molta fe, la Raja troba una solució, i amb els contactes directes que tenim a can Barça hem pogut jugar amb portera!!!! Ara bé, potser caldria haver dit, “jo no jugo amb aquesta pluja!!!!” Però la fe i les vibracions que tenia la Moragas a l'escalfament ens han portat a fer un partit digne, molt mullat però molt treballat!!! (a la foto de l'esquerra, la Xaro tirant-se en planxa per parar l'atac de les guiris).

Feia gairebé un mes de l'últim partit, i tenint presents les incidències de l'entreno del dijous, el temps del dissabte, l'estat del camp i com no, el canvi de reglament a mitja temporada, sense temps ni per estudiar ni practicar…je, je, podem dir que hem jugat a hoquei i hem fet tot el que hem pogut!!!!!

La primera part intentant col·locar-nos, jugar, jugar per la dreta, tot i que érem a l'esquerra, fer passes i autopasses… i anar avançant. Les del barça més individualistes, però força ràpides… Ens feien recular fins arribar a la porteria de la Raja…Despejes, més autopasses, 1 metre (o eren 5?!!?!!) Coi!!!! Quin garbuix. Però sobre tot hem volgut jugar, arribar a l'àrea i ser positives. Hem sentit crits d'ànim i ens hem ajudat i això ha estat bé, molt bé!!!!!
(a la foto, l'Urbici i la Munyet organitzant la banqueta).

I poc poc hem anat endinsant-nos a l'àrea del barça i hem provocat un penal. I a la segona la vençuda, la Ivet Puig s'ha posat molt bé, i GOL!!!!!! Jugada estudiada i entrenada, oi??????
Arribem a mitja part, i el cansament sembla que s'incrementa amb la pluja que cau, però som les que som, i tornem-hi!!!!!

Segona part “lletjota”, “plujota”, “frescota" i una mica “brutota" (algunes hem rebut algun cop…) i després de badar una mica, la Raja no ha pogut fer res i ens han empatat.
Però hem sapigut estar al camp. A davant molt lluitadores i emprenyadores, robant pilotes; les del mig molt ven col·locades i treballant en defensa, i la defensa una mica de bòlit amb les corredisses de les guiris però també frenant els atacs barcelonistes. I la Raja…caram que n´hem de dir… Que molta fe, que no se t'acabi ni a tu ni al Sr. Rajadell!!!
“Sort que hem jugat amb portera!!!!!”

Ah! Per cert, estrenem entrenadora prenyada. Caram, fins i tot amb això som un equip ben especial….je, je... M'encanta ser v/bellesa!!!!

P.D (made in Peus): Menció especial per a la lateral dreta del barça i al seu autosaque amb autoentrebancada sense moure's de puesto i sense tocar la bola... Això no venia a les normes noves!!!

No servirà de precedent

(Autor: l'Urbici)

Quina mala sort, amb les ganes que tenia de fer una crònica em toca aquesta. Que hi farem.
La història d’aquest partit cal començar-la el dijous, quan ens canvien l’horari. En lloc de les quatre jugarem a les cinc, el ‘patronato’ no deixa el camp fins aleshores. Mentida! Les noies del Baix Llobregat miren la classificació, intueixen el nostre potencial i com que a les cinc hi poden ser totes canvien l’hora.

A aquest inici cal afegir-hi que ens hem de canviar de samarreta i, ja se sap, el blanc no ens afavoreix gens.

El partit, el de veritat, comença ben puntual i les local juguen força bé i amb molt coratge, obren el camp i ens fan jugar molt tancades. Fruit del seu domini fan el primer gol el minut 11. No passa massa estona que encaixem el segon. La cosa sembla anar pel pedregar però com que sabem jugar a hoquei, tenim orgull i amor propi comencem a toca i tocar i el partit s’obre.

Fruit d’aquest toc s’organitza una bona jugada que acaba en penal que molt ben executat permet a la Pendó enviar un ‘txitxarro’ arran de terra que ajusta el marcador. (Veure foto: seguidor del Castelldefels astorat després del txitxarro de la Pendó)

Mentrestant i encara que ningú se n’ha adonat s’han encès els llums (llums?). A punt d’acabar la primera part es produeix la jugada del partit, una noia de les negres fa un smash digne d’en Federer i ens fa el tercer gol. L’àrbitre el dona com a bo, ens queixem i l’anul·la, es queixen elles i el torna a donar, en fi que fins que no he llegit l’acta no he sabut que finalment no es va concedir.

A la segona part vàrem encaixar dos gols, un en una punxada de penal i l’altre precedit d’un xut tipus Messi que l’àrbitre tampoc va veure.

Deixo pel final el tema arbitratge que, si be no van influir en el resultat, l’una pitava per intuïció i l’altre es va passar el partit garlant amb nosaltres sense donar-li un cop de ma. En aquest tema no cal que ens hi posem pedres al fetge perquè no hi podem fer res.

A nosaltres ningú ens guanyarà en optimisme i com que ja hem tingut el pitjor arbitratge, ja hem anat de blanc i ja ens hem tornat cecs mirant de trobar la bola aquesta derrota no servirà de precedent.

Imbatudes!!!

(Autora: la Pepo)
22 de novembre. 5è partit de la temporada. El dia s’aixeca gris i ennuvolat, però poc a poc va sortint el sol i apareixen les ganes de jugar. Hora de convocatòria 15:15h per les puntuals, és a dir Judith i Moragas un parell de despistades que es comencen a preguntar si el partit no era al Terrassa.., per la resta 15:30h.
El preescalfament promet, la Xaro s’ha deixat les espinilleres i la Boschi i la Maró l’estic, pretext que fa servir per justificar la possible pèrdua del lideratge de “pichichi”. El pobre Micki va de cul apuntant tot el que ha de portar. La portera es fa esperar.
Decidim baixar al camp a escalfar, però sembla que costa arrancar i preparem la sessió tàctica... a tu on t’agrada més jugar? I si provem això i allò... També surten els tòpics: no ens posem nervioses, anem a disfrutar... etc...
Quan ens comencem a preguntar qui pot jugar de portera, arriba la Gallo acompanyada del pack teenager. Estem salvades! I per fi l’Ivet descobreix “l’esperada” aliniació: Gallo, boschi, moragas, pendó, xènia, nurieta, xaro, ivet, daleti, maró , ivet “pinche” i a la banqueta la mítica Estel.
Destacar la presència de la Pinyi amb la Jana, la menor de les belleses.

Comença el partit amb retard i al primer minut les vermelles aparquen l’autobús a darrera (veure foto). Indicar que en la meva llarga trajectòria hockeyística mai m’havia trobat jugant de central sense marcar a ningú. Resumint el plantejament tàctic del partit, podríem dir que el Terrassa jugava amb 11 porteres i nosaltres amb 10 davanteres. No van passar de mig camp. Les oportunitats anaven venint una darrera l’altre, però el gol es feia esperar. Arribàvem des de la dreta i des de l’esquerra, amb jugada individual o amb passes, però no estàvem encertades cara el gol, a més, els penalts tampoc acabaven de sortir. Però finalment en una jugada d’atac la Marina va posar l’estic amb tota la intenció per fer una punxada de revés i va sortir un “pixarrí” (sense ànim d’ofendre eh...?) que va acabar enviant la pilota al fons de la porteria. Amb l’un a zero arribàvem a la mitja part. La Mister ens dóna més instruccions tàctiques... si us plau rodem per darrera, es pot rodar!!
Comença la segona part i l’autobús segueix al mateix lloc de sempre ... (potser és que ha punxat una roda). La Xènia comença a tenir els seu “rifi-rafes” amb la seva marca que cada vegada van a més, però tranquil·les, ella controla. Sort, perquè una mica més i acaben a òsties.
Les oportunitats continuen arribant i la Ivet, que no es vol despenjar de la lluita pel pichichi fa el segón i el tercer gol, que des de la meva posició no vaig veure, i per tant no el puc explicar, però segur que van ser molt guapos. El partit està guanyat i arriba el meu moment. La mister em posa de davantera per recordar vells temps...no calia recordar-los, no la rasco. S’acaba el partit amb una victòria més. Continuem imbatudes!!

Premi d’honor a la Judith i la Marina. Té collons deixar-se l’estic per anar a jugar a hockey!!!
Menció especial a tota l’afició. Sobretot als fills de les jugadores que el dia que vinguin tots alhora haurem de llogar un happy park

El partit de la ONCE

By: La Xènia.

Tot va començar en un dissabte qualsevol, a una hora qualsevol, de camí a un lloc qualsevol, per a jugar un gran partit.

Allà estàvem totes, assegudes a unes cadires, totes en rotllana i “modositas”, de cop a la Dalets se li va encendre la llumeta i com una bona presidenta de l’A.C.O.S.O. ens va voler motivar, i la veritat és que quan ens va ensenyar la capsa d’alfajores ho va aconseguir.

Vam anar a escalfar i al cap d’un bon ratet vam començar el partit, la cosa pintava bé, no ens hi veiem massa, ja que el sol ens venia de ple a la cara, però teníem l’esperança que a la segona part tot ens aniria a favor, ja que el sol no hi seria.

Vam començar a imposar-nos amb un senyor golàs de la Pendó (de penal), cal dir que realment no el vaig veure massa bé perquè el sol era emprenyador, però la qüestió és que guanyàvem, per variar, (que xula que sóc).

Ben aviat van començar a aparèixer els premis del sorteig, la Xaro, jo, Ivet, però “el gordo” se’l va emportar la Gomez, amb un bon bolàs a la cuixa, però cal dir que va ser modesta i va seguir jugat.

A la mitja part les mandarinetes de la Mònica ens van donar forces per imposar-nos a la segona part, en aquell camp il·luminat amb 4 espelmes vam intentar seguir fent el nostre jogo bonito, però teníem més problemes per localitzar la bola que per córrer i això que el nostre físic no és que sigui el millor del món, però vam aconseguir fer dos golets de la Maró, que si no vaig errada la col·loquen com a “pichichi”.

Però cal remarcar que el millor moment d’aquell partit va ser al acabar, quan ens vam menjar aquells alfajores que...ahggggggggg...estaven boníssims, això és tot per avui, a veure si el següent partit no rebem tant i marquem més que ja ens em acostumat a ser the best in the world in the sky of the night jiji.

Menció especial de la jornada pel petit Marc Pendó, futur porter de l'Atlètic D.H. (o del Vilaseca Hockey Patins, qui lo sá)!!!

Una celebració com cal

(By La Raja)
El dissabte per a mi començava amb música, gent, riures, fotos i felicitacions. Començava un gran dia. I tot i que estava allà, a la macro festa, no deixava de pensar que si guanyàvem al Júnior acabaria de ser el millor aniversari de la meva vida. Total, que a les 6:00am arribava a casa, ben sobria per cert, i em despertava 5 hores i mitja més tard. Esmorzar-dinar i cap a l'ATHC falta gent.

Arribava tard, causa de la son, i feia un gran dia: sol i sense un núvol al cel. Las chicas ya esperaban sentadas en el bar. Em sap greu, però no recordo qui hi havia. Tothom felicitant-me i jo recordant que no havia dut Xupa-Xups. A destacar la nata que em vaig cardar al saltar de la tarima emocionada... allò si que va ser menjar fang i tot el demés són tonteries.

L'ambient es preparava al camp 1. Escalfament sota els aspersors i estiraments en rotllana, alhora que la Ivet procedia amb la tàctia del dia. Cal destacar l'arribada tardana de l'Estel i la Ivet Puig. I la arribada inesperada de la Mariona i Mireia.

Bon escalfament, tothom amb ganes de jugar i la grada omplint-se. Bé, no es va omplir però algú hi havia vale!

Comença el partit i semblava que dominava el Júnior, però mica en mica van imposar el nostre ritme. A destacar la davantera que feia pudor i les hòsties i queixes als àrbitres contínues.
No sé a quin minut arribava el gol d'Ivet Puig. Una gran jugada amb passes que va concloure amb la Ivet regatejant a la portera i enviant la bola a la fusta.

Mitja part. Aclariments de tàctica i rectificacions de turno. Si voleu que us digui la veritat no me'n recordo ni de la tàctica ni de les rectificacions... sóc la portera!
I començava la segona part, relaxada (ho explico des del meu punt de vista, ja sé que algunes us moríeu), i amb alguns penaltis en contra. Va ser llavors quan vam arribar nosaltres i vam provocar un penal. Des de la meva posició el relat del penal vindria a ser: Núria Moragas s'acosta a línia 22, i fent broma diem que el dimecres també va venir a línia 22 i vam marcar i que també toca gol. Total, saquem, xuta Neus Marcet i punxada aranosémoltbédequi...
GOLGOLGOLGOLGOL!! Efectivitat dels penalts = 100%, 2 de 2.

Als últims minuts el Júnior va protagonitzar intents frustrats de FER-ME un gol... fins que van aconseguir provocar un penalt a l'últim minut... i encara no sé d'on va sortir aquella tia però va marcar... ves tu quina cosa!

Final del partit, gran eufòria general, derrota de les blauinegres i 2 puntets més a la classificació.

Agraïr la assistència dels reforços Berta Duaso, Estel (as usual), Berta Vergés, Ariadna, Mireia Escudé i Mariona.

I destacar la visita de Laura Pinyol que va aparèixer al final del partit amb la petita Jana.

Fins aquí la meva primera crònica. No en sé gaire, però és que sóc més de FOTOLOG :D
Ciao Belleses!

A tocar la gaita

Davant el resultat advers d'avui contra el Castefa (0-3), les V/Belleses no tenim més remei que seguir el següent tractament, prescrit per l'equip de psicòlegs de Can Salas que ens fa el seguiment partit rera partit:



1) Escoltar aquest video
2) Gravar-se la cançoneta dels c... amb mp3.
3) Posar-se els auriculars i escoltar la p... gaita dels c.... mentre dormim, tota la nit.
4) Llevar-se amb els ulls vermells de bogeria rabiosa envers tot lo que soni a galegu.
5) Guanyar per pallissa al Albor (o, com diu la Bibi, l'Algarve)

Crec que amb això, ja tenim assegurada la tercera plaça (o quarta, si m'apures).
Si no guanyem, els dos protas del video vindran a Can Salas a oferir-nos una dolça serenata de gaita galega, gentilesa de Berberechos Prestige.
Així sia, doncs!!!
Bona nit a tothom, amb gaites o sense!!!

Última hora del Campionat d'Espanya

A tota l'afició repartida arreu del món que es connectarà a internet per saber què han fet les V/Belleses al Campionat d'Espanya, dir-vos que el vostre equip preferit ja s'ha ficat el primer puntet a la butxaca, a l'empatar amb el temible Club de Campo de Madrid per 0 gols a 0 gols.


Heus aquí la crònica fotogràfica, gentilesa del nostre adorat Paretxell.

Staff i jugadores estan força satisfets del resultat i del treball realitzat, tot i que són conscient que avui haguessin pogut guanyar de carrer, però coi, la bola no ha volgut entrar.


El quintet davanter és conscient dels fallos davant de porta i es compromet a millorar de cara als tres pròxims partits. Paraula de Kary-Pla-Ivet-Bibi-Maró.


Demà, a per les nenes de Castefa. Què passa nennnngggg!! Aneu-vos ambientant amb el video per endinsar-vos en el rollo castefil.

I el segon lloc és per...

L'Urbici i la Munyet han fet comptes i després de l'estel·lar victòria d'ahir a altes hores de la nit al Camp 1 de l'Atlètic (sí sí, al Camp 1, ho heu llegit bé) podem anunciar amb un crit immens d'eufòria incrèdula:
I en segon lloc............ VVVVAAAALLLLLEEEEEESSSSSSSS!!!
Sí! Tots els rumors que deien que pujàvem posicions eren certs! Estem al segon lloc de la classificació. Estem un punt per sobre del Barça i a quatre punts del primer, el Castelldefels. A més, tant el Barça com el Castefa han jugat un partit més. Això rutlla!
En definitiva, que no sé ens esperàvem massa guanyar ahir, però el cas és que ho vam fer, i aquest cop contra l'Atlètic (les bones i joves). Resultat: 0-1, amb gol de la Pendó de penal.
Ara jo em pregunto: posats a fer volar coloms, si al final de la Lliga quedéssim en una posició millor que l'Atlètic, passaríem a ser el segon equip de la Casa? Deixo el debat obert sobre la taula.

(Estimats membres de la Junta que espieu aquest blog clandestinament: sigueu benvinguts i disfruteu, i de pas rumieu-vos la proposta, fruit d'unes ments descerebrades com les nostres, que estan eufòriques, eixelebrades i eternament anades de l'olla).
I que duri! Amén.
Petons, campiones.

Gràcies! Gràcies!! Gràcies!!!!

Aquest dissabte hem acabat la temporada, i a les Cronistes Oficials del Règim v/Bellesà només ens ve al cap una paraula per resumir-la:
Gràcies!!!
Gràcies, Boss, per ensenyar-nos l'única cosa que a aquestes altures encara seríem capaces d'aprendre: que el hockey és alguna cosa més que un esport: és un mitjà per ser felices, una manera d'entendre l'amistat, la vida. Gràcies per fer-nos entendre que hem arribat a l'essència del hockey. Gràcies per fer-nos més bones, i no precisament com a jugadores. Gràcies per donar-nos canya quan la necessitàvem.


Gràcies per fer de psicòleg femení (buf, que difícil, oi?). Gràcies per aguantar mocs femenins quan feies canvis a la banqueta. Gràcies per deixar-nos xerrar com cotorres durant els entrenos. Gràcies per portar aquest espit espiritual tan contagiós. Gràcies per la tècnica. Gràcies per la força. Després de tants anys lidiant amb les fèmines, és miraculós que encara ens aguantis. En definitiva... Gràcies per ser-hi!!!! Aquest equip ha estat possible gràcies a tu.

Gràcies, Xaro, per ser una tossuda entranyable i sortir-te amb la teva. Al setembre del 2006 vas empenyar-te a fer un equipet, i te'n vas sortir. I no només vas muntar un equipet, sinó que vas aconseguir reunir un equipàs: un combinat d'edats, sensibilitats i situacions molt diverses que ha acabat resultant un Gran Equip. Un equip boníssim!! Consti que ho diem en tots els sentits de la paraula: som boníssimes, i estem boníssimes! :-)


Gràcies, Supporters, per ser-hi dia sí dia també, aportant encara més valor afegit a aquest equip de v/belleses, i animar amb entusiasme des de la banda, tants i tants partits jugats en plena hora de la "mediodiada"... Gràcies families, nòvios, marits, fills, pares, amants, amics i altres espontanis. I. dins dels Supporters, Menció d'Honor pel Corresponsal de Guerra Paretxell, que tantes i tantes fotos s'ha currant tots aquests mesos.


Gràcies, Boski , per sortir-te'n bé amb el botiquín i altres menesters, amb prou dignitat per ser que estàs fent alhora un postgrau, dos cursets, tres maternitats, un marit, una casa i una feina. Gràcies per no perdre el somriure ni el bon rollo, des de la banqueta, des de Beyaterra o des d'on sigui...

A TOTS, MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES I MÉS GRÀCIES!

I perquè ha de constar a la crònica, direm que dissabte vem empatar a 0 contra el Línia 22 (en pau descansi), un empat que no significa res, ja que continuem imbatudes en aquesta tercera volta, i a més, ens proclamem oficialment TERCERES DE CATALUNYA (ahí és náa).

Felicitats, Campiones!!!!!
Que no decaigui!!!

Hem fet el set

Us en recordeu de Barrio Sésamo? Doncs avui farem com l'Epi i el Blas, i parlarem del número 7.
Sí, sí, el 7... 1, 2, 3,4, 5, 6 i 7 !!

Fixeu-vos que el 7 està a tot arreu:

- Blancaneus i els 7 nans.
- Les 7 meravelles del món
- Els 7 magnífics
- Els 7 genets de l'apocalipsi
- Les 7 pecats capitals
- Els 7 apòstols
- Les 7 gràcies de Rubens
- Els 7 dies de la setmana
- Les 7 hores de jornada laboral
- El 7 del Quinto ("Al Set" ,"Alça't tu!)
- És el número de la sort.
- Set de nit
- Set i mig
- Les 7 txitxarres que hem clavat a les vermelles del Terrassa.
- Les 7 raons per anar al campionat d'Espanya! Són aquestes:

1. Perquè ens ho mereixem


2. Perquè el Junior potser renuncia


3. Perquè és un premi a aquesta temporada inesperadament exitosa


4. Perquè és una recompensa a aquest equip tan insòlit i canyero que hem format sense adonar-nos-en.


5. Perquè Gijón no ens l'acabem, i de nit encara menys (eh Migui?)


6. Perquè la sidra està de muerte.


7. Perquè podem donar la campanada! Per què no?

Dites aquestes 7 raons, només ens cal analitzar els pros i els contres. Donem dades concretes:

• El campeonat és del 31 de maig (dijous) fins el 3 de juny (diumenge), per la qual cosa segurament ens hauríem de pillar dos dies de festa. (buuuuh). Ara bé, estan renunciant alguns equips, i pot ser que al final només hi hagi tres partits i, per tant, només calgui demanar un dia de permís (bieeeen!)


• Per la part econòmica segurament hauriem de posar calers, tot depèn del bitllet d'avió, pero calculeu que mes de 300€. L'Atlètic hi posa algo?


• Tercer i important: no tenim portera! Però fins dijous tenim temps de fer fitxatges. La Maruxa és una bonica opció...

Posem la idea en remull i en parlem dimecres amb calma, que hi ha entreno i sopar de v/belleses.
Abans de tancar paradeta, dir només que el partit de dissabte passat contra al Terrassa va ser un pim pam pum i cap a casa, 7 golets i com qui no vol la cosa ens plantem a l'última jornada de lliga sense haver perdut CAP PARTIT en tota la tercera volta!!
Gols: 1 Pla, 1 Xaro, 1 Pinyi, 2 Ivet i 2 Maró.
V/Belleses, si no s'acabés la lliga ara que estem en forma, haguéssim arribat a Pequín 2008 (bé, de fet la Peke ja hi és...)

Fem especial menció també del nombrós públic que va venir, amb una mitjana d'edat de 3 anys, del qual n'adjuntem una mostra (foto del Paretxell, com sempre)

Visca Astúries i Visca la República!!!

Que s'estimon!!!!

I per fi va arribar el dia!!!!, el casament de l’any!, la Munyet se’ns va casar…i per l’església!, Verge Santa!!!.
Les webmàsters no podien passar per alt aquest esdeveniment i amb la col•laboració de la corresponsal Daleti us oferim en exclusiva aquesta crònica gràfica de l’enllaç, prèvia censura, doncs tela tela……..
El casament va començar amb molta dolçor, per "deleite" del Comando de les Txutxes...


Mentre les “chicas martini” escalfaven motors, la Laia ens deleitava amb un passos “made in Lairet” i la Txell coneixia el cunyat de la núvia...
















ç
Aquestes són les belleses presents al casament….



Per motius tècnics, el reportatge fotogràfic finalitza bruscament aquí. Si us porteu bé, de mica en mica anirem pujant més fotos iexplican mé detalls de l'esdeveniment, incloent-hi la punxada de roda i altres anècdotes destacables...

Golo Bonito
Encara que l’important era el casament de la Sra Munyeta, no volem acomiadar-nos sense explicar que aquest dissabte HEM TORNAT A GUANYAR…. Com que ja comença a ser costum, ja quasi ni ens recordem d’explicar-ho a la cronica!
Doncs bé, resumint, Vallès 2 – Egara de la Inversament Proporcional 0… Un partit dur i tens, que ens posar difícil desplegar el nostre ja mític jogo bonito… Ara que, per bonito el GolazoEsquadrón de la Puig, que si vol arranca a córrer des de mig camp, se’n pixa 15, entra a l’àrea per la dreta, i , li fot un xut creuat que treu les teranyines de l’esquadra… Golazo!!!
L'altre gol el va fer una Cari mot pícara i emprenyada amb tothom perquè mai havíem fallat tants gols!!!! Però buè, dos puntets més al sarró… i la lliga que ja s’acaba!
El partit va acabar amb una remullada primaveral que gairebé recorda les riuades del 62… Però el Nestí i la Gerreta no ens la va treure ni el Deu de la Pluja.

Totes les belleses i staff tècnic volem que consti en acta que la victòria està dedicada, amb tot el carinyo sincer, a la Família Falguera i a la Família Campos. Tot l'equip envia un petonet al Jan Petit perquè s'acabi de posar bonet aviat, i a la seva mami perquè l'hem trobat a faltar molt!!!!
Muacs!!!

Estimades amigues del Júnior:

Estimades amigues del Júnior:
Sóc la Munyeta, una de les entranyables jugadores goc-i-negres que dissabte passat us van fer la vida impossible i us van frustrar tota possibilitat de proclamar-vos Campiones de Catalunya. Sóc la central que va evitar que les vostres davanteres evolucionessin amb comoditat dins de l'àrea del Vallès de les V/Belleses. Sóc també la protagonista del Túnel Nupcial que les meves companyes anades de l'olla em van voler dedicar al final del partit, després de derrotar-vos clarament per tres gols a un i proclamar-se, amb gairebé total seguretat, Terceres de Catalunya O oeoeoeoeoeééé!!!... (llegir amb to d'eufòria continguda).

Doncs bé, com haureu pogut intuir, em caso. Em caso amb el tros de manso que va fer el túnel amb mi. I em caso aquest dissabte 28 d'abril.
. No us he convidat pas al bodorrio perquè les V/Bellesanes ja m'ocuparan tota la barra i no quedaria res per vosaltres... Però això no treu que vosaltres em volgueu fer un bonic regal de noces, en honor al meu innegable carisma, bon rollo, i al meu jogo bonito i seguro. De fet, el motiu de la meva carta no és altra que suggerir-vos el que podria ser un bonic regal per part vostra.
Quin millor regal de noces podríeu fer-me que el de renunciar amablement a anar al Campionat d'Espanya, que es farà a Gijón, el primer cap de setmana de juny?
Penseu que, si em feu aquest regal, matareu vàries pàjares d'un tiro, ja que em tindreu contenta mi, però també al meu futur maridet, ja que el viatge de noces ens sortirà baratet, i a la quinzena de pàjares v/bellesanes que esperen amb il·lusió fer un viatget de final de curs, com a premi per aquesta temporada tan sorprenent i estupenda amb què han sorprès tothom!
Així que, sense més a dir-vos, i esperant alguna resposta en senyal afirmatiu a la meva proposta, s'acomiada de vosaltres la Munyi, futura "Senyora de...".


PD: no he volgut redactar una crònica del partit per no ferir els vostres sentiments ... Però perquè quedi per a la història, diré que vam protagonitzar una gloriosa i impensable victòria per 3 gols a 1 al vostre bonic camp, amb un gol de la Xaro de Penal, i dos de la Macanuda, que va rematar amb virtuosisme dues jugades rollo Messi de la Peus i d'altres v/bellesanes que van fer un joc poc vistós, però eficient i contundent. Amb veterania, recony, que això sí que no ens
guanya ningú! Només em falta afegir que amb aquest gol garantim el Campionat de Catalunya a l'Atlètic, i gairebé ens assegurem la tercera posició de Catalunya.

Visca la República!!

Sempre vostra,
La Sra de...