Classificació final

A tocar la gaita

Davant el resultat advers d'avui contra el Castefa (0-3), les V/Belleses no tenim més remei que seguir el següent tractament, prescrit per l'equip de psicòlegs de Can Salas que ens fa el seguiment partit rera partit:



1) Escoltar aquest video
2) Gravar-se la cançoneta dels c... amb mp3.
3) Posar-se els auriculars i escoltar la p... gaita dels c.... mentre dormim, tota la nit.
4) Llevar-se amb els ulls vermells de bogeria rabiosa envers tot lo que soni a galegu.
5) Guanyar per pallissa al Albor (o, com diu la Bibi, l'Algarve)

Crec que amb això, ja tenim assegurada la tercera plaça (o quarta, si m'apures).
Si no guanyem, els dos protas del video vindran a Can Salas a oferir-nos una dolça serenata de gaita galega, gentilesa de Berberechos Prestige.
Així sia, doncs!!!
Bona nit a tothom, amb gaites o sense!!!

Última hora del Campionat d'Espanya

A tota l'afició repartida arreu del món que es connectarà a internet per saber què han fet les V/Belleses al Campionat d'Espanya, dir-vos que el vostre equip preferit ja s'ha ficat el primer puntet a la butxaca, a l'empatar amb el temible Club de Campo de Madrid per 0 gols a 0 gols.


Heus aquí la crònica fotogràfica, gentilesa del nostre adorat Paretxell.

Staff i jugadores estan força satisfets del resultat i del treball realitzat, tot i que són conscient que avui haguessin pogut guanyar de carrer, però coi, la bola no ha volgut entrar.


El quintet davanter és conscient dels fallos davant de porta i es compromet a millorar de cara als tres pròxims partits. Paraula de Kary-Pla-Ivet-Bibi-Maró.


Demà, a per les nenes de Castefa. Què passa nennnngggg!! Aneu-vos ambientant amb el video per endinsar-vos en el rollo castefil.

Avanç informatiu

La presidenta i la secretària de l'ACOSO tenen una cosa molt important a dir-vos en aquest avance informativo d'última hora!!!



Qui és qui?

Notícies des de Mèxic

Estimades b/velleses republicanes...aqui la Xaro, des de l'altra banda del món, escrivint-vos 4 ratlles. Perquè malgrat la distància i la magnitud del nostre viatge, que aparentement t'ha de fer oblidar immediatament de totes les menudeses i rutinarietats de Terrassa, PENSO MOLT EN VOSALTRES!!!! Estic aquí, a l'altra banda del món, i fent un viatge de somni, però no per això deixo de recordar-me dels entrenos intensos dels dimecres, dels frenètics partits del dissabte, i sobretot...de les cervesetes fresques de després, que estic segura que sense la Pinyol (i sense desmerèixer les altres!), ja no són el mateix...
Per cert, abans d'entrar en cap altre tema, vull felicitar fervorosament a les futures mames, i dir-li a la Peke que no es preocupi, que he parlat amb el Flanders i diu que compta amb ella per les pròximes olimpiades! Però que pari de tenir fills!!!!

En fi...nosaltres aqui estem, altra vegada al DF, apurant els últims dies abans de volar el divendres cap a Argentina... I disfrutant a tope del viatge! De moment Mèxic ens ha encantat (Cuba una altra història, tot molt més difícil), i ens ha tractat super bé...
L'altre dia estàvem passejant per Guanajuato, un poble al nord del DF, i de cop veiem una botigueta-restaurant amb un cartell que deia: "xarcuteria i cava", així, en català! Així que vem entrar convençudes que devia ser d'algú de la terra... Doncs resulta que no, que ho portava un noi mexicà enamorat de la gastronomia catalana i espanyola, i molt aficionat als vins! El noi, encantat d'estar parlant amb unes catalanes, ens va preguntar com es feia el pa amb tomàquet, així ben fet, el de veritat...Així que li vem ensenyar, i a canvi, agraït, ens va regalar una ampolla de tequila, del del bo! I vem quedar que l'endemà hi aniríem a sopar, a fer unes tapetes d'ibèrics.
I aquí ve el més bo de la història...L'endemà hi vem anar, i quan duiem una estona allà, entra una noia que de seguida ens la va presentar el noi del local, dient-nos que també era catalana, i que era molt entesa en vins. La noia sense pensar-s'ho va venir a seure amb nosaltres, ens va convidar a un vinet del Montsant, i tot bevent-nos-el ens va explicar que fa 10 anys que viu al DF, i que treballa ni més ni menys que de somelier de l'ambaixador espanyol a Mèxic! I ens diu que si encara hem d'estar uns dies a la capital, doncs que evidentment que anem a casa seva!
Total, que aquí estem...instal·lades al centre del DF, en un pisatxo xulissim, i amb una amfitriona catalana que ja ens ha deixat les claus de casa seva i se n'ha anat a treballar!
Què us sembla? Doncs així estem la Monika i jo...GENS MALAMENT!!!!

Res més guapes.... Aviat més novetats al blog, que per les que no el seguiu...està molt bé!!!! (modèstia apart...)

Molts petons a totes i tots, i recordeu que us trobo a faltar, i que friso per començar la temporada que ve...LAS VAMOS A BARRER!!!!!!!!!!!!!!!

salut!!!!

Per al nostre ad OR at Boss

Divendres hi va haver el sopar de final de temporada del club i el Toti va rebre l'escut d'or!!!!!

Va ser molt emotiu. El Xavi Coral va fer un discurs de pell de gallina, aquí va:“El primer escut d’Or de la nit és per un professional del Club perquè fa 25 anys que treballa amb nosaltres. Això és el què diu el reglament però aquest escut és per moltes més coses. Què us he d’explicar del JORDI GALÍ. Com aquell qui diu va néixer a l’Atlètic. La seva vida és el club i potser per això és ell qui el fa funcionar, literalment. Com a responsable d’instal.lacions fa que la màquina no pari mai els 365 dies de l’any. És segurament l’únic que sap com funciona absolutament tot i si tenim un parc esportiu que llueix tant és perquè ell està sempre darrera. És un empleat però qui l’hagi tractat sap que la seva dedicació sobrepassa de molt la purament professional perquè viu, pateix, s’emociona i somia amb el club. Ja sabem que no t’agrada el diminutiu però els diminutius s’utilitzen sempre amb les persones que s’estimen. Aquest escut d’Or és pel TOTI GALÍ.”

Oooooooooooohhhhhhh.....

FELICITAAAAAAATS, TOTI!!! T'ho mereixes!!!

Crònica de la nostra corresponsal a l'helicòpter, Claralairet.