Aquest partit em barrufa!

(Autora: La Peus del Cal Balconets)

Dissabte migdia. Partit a Can Barrufet i convocatòria a la inadequada però habitual hora de la migdiada.
Cap a quarts aconseguim reunir tot l’equip i sóc informada que tinc l’honor de ser la cronista oficial de la jornada. Trec el meu bloc de notes de butxaca, faig punta al llapis i començo a anotar tot tipus de detalls escabrosos, amb la inestimable col·laboració de la Maró, que no para de recalcar tot el que és digne de sortir a la crònica. Espero frisosa que la Raja faci alguna caiguda amb tirabuixó de les seves abans del partit, però no tinc sort i he de buscar altres anècdotes dignes de menció, que no ens enganyem, és el que esperem a la crònica. A saber:

• La Pinyi arriba molt discretament (tenint en compte la tendència espitosa dels últims partits) fins que algú s’adona que porta un xandall de l’Egara i comença un “abucheo” general. Valorem l’opció d’esmenar el partit, però al final tot queda en no-res.
• La Ivot arriba amb les seves bambes tunejades, diu que pel mòdic preu de 3 euros, o sigui que avui no hem de patir ja que ella tampoc té previst fer cap caiguda tirabuixó... merda! ningú pensa caure avui?
• La Sharon arriba i comet l’error de fer-nos partícips del fet que s’ha descuidat els balconets, cosa que òbviament provoca burles i comentaris diversos pujats de to.
• Aprofitant la pujada de to, la Maró ens confessa que quan para els penals li mira l’escot a la Pendó.
• La Xènia, pren nota de les tendències de les veteranes i estrena bambes model “Marinetix tardor-hivern” de la temporada passada.

El partit és una evidència que el jogo bonito finalment ha tornat (finalment!!!). Comencem amb molt bon ritme, controlant el tempo del partit, pressionant, tocant, atacant, esponjant i per descomptat llegint. A remarcar un parell d’ocasions clares a la primera part que frustra la portera barrufeta. Arribem a la mitja part amb 0-0 al marcador però convençudes que tenim el partit ben enfocat.

Comença la segona part i als pocs minuts la Sharon marca el primer gol de penal. El segon arriba després d’una gran jugada de connexió v/belleses entre la Ivot, la Pendó, la Maró i una servidora la Peus (que en aquest partit no faig honor al meu nom), que remata a porteria. Segueix el partit amb una targeta injustificada a la Gómez, varies ocasions clares per part v/bellesana i al final les barrufetes acaben marcant amb un sonor croc-croc de penal.

Resultat final: 2-1, puntets a la butxaca i cap casa. Tercer temps al bar aprofitat sobretot per criticar l’aplegapilotes espontani que ha decidit intervenir els últims 5 minuts i l’àrbitre que s’ha quedat tant al·lucinat que no sabia si treure-li targeta o fer-li un aplauso (a la foto, l’aplegapilotes assumint el resultat del partit).

Entre birres aprofitem per planificar una costellada v/belleses-parelles, que queda per confirmar ja que pel que hem dit es molt probable que acabi en escabetxina.

Una celebració com cal

(By La Raja)
El dissabte per a mi començava amb música, gent, riures, fotos i felicitacions. Començava un gran dia. I tot i que estava allà, a la macro festa, no deixava de pensar que si guanyàvem al Júnior acabaria de ser el millor aniversari de la meva vida. Total, que a les 6:00am arribava a casa, ben sobria per cert, i em despertava 5 hores i mitja més tard. Esmorzar-dinar i cap a l'ATHC falta gent.

Arribava tard, causa de la son, i feia un gran dia: sol i sense un núvol al cel. Las chicas ya esperaban sentadas en el bar. Em sap greu, però no recordo qui hi havia. Tothom felicitant-me i jo recordant que no havia dut Xupa-Xups. A destacar la nata que em vaig cardar al saltar de la tarima emocionada... allò si que va ser menjar fang i tot el demés són tonteries.

L'ambient es preparava al camp 1. Escalfament sota els aspersors i estiraments en rotllana, alhora que la Ivet procedia amb la tàctia del dia. Cal destacar l'arribada tardana de l'Estel i la Ivet Puig. I la arribada inesperada de la Mariona i Mireia.

Bon escalfament, tothom amb ganes de jugar i la grada omplint-se. Bé, no es va omplir però algú hi havia vale!

Comença el partit i semblava que dominava el Júnior, però mica en mica van imposar el nostre ritme. A destacar la davantera que feia pudor i les hòsties i queixes als àrbitres contínues.
No sé a quin minut arribava el gol d'Ivet Puig. Una gran jugada amb passes que va concloure amb la Ivet regatejant a la portera i enviant la bola a la fusta.

Mitja part. Aclariments de tàctica i rectificacions de turno. Si voleu que us digui la veritat no me'n recordo ni de la tàctica ni de les rectificacions... sóc la portera!
I començava la segona part, relaxada (ho explico des del meu punt de vista, ja sé que algunes us moríeu), i amb alguns penaltis en contra. Va ser llavors quan vam arribar nosaltres i vam provocar un penal. Des de la meva posició el relat del penal vindria a ser: Núria Moragas s'acosta a línia 22, i fent broma diem que el dimecres també va venir a línia 22 i vam marcar i que també toca gol. Total, saquem, xuta Neus Marcet i punxada aranosémoltbédequi...
GOLGOLGOLGOLGOL!! Efectivitat dels penalts = 100%, 2 de 2.

Als últims minuts el Júnior va protagonitzar intents frustrats de FER-ME un gol... fins que van aconseguir provocar un penalt a l'últim minut... i encara no sé d'on va sortir aquella tia però va marcar... ves tu quina cosa!

Final del partit, gran eufòria general, derrota de les blauinegres i 2 puntets més a la classificació.

Agraïr la assistència dels reforços Berta Duaso, Estel (as usual), Berta Vergés, Ariadna, Mireia Escudé i Mariona.

I destacar la visita de Laura Pinyol que va aparèixer al final del partit amb la petita Jana.

Fins aquí la meva primera crònica. No en sé gaire, però és que sóc més de FOTOLOG :D
Ciao Belleses!

Estimades amigues del Júnior:

Estimades amigues del Júnior:
Sóc la Munyeta, una de les entranyables jugadores goc-i-negres que dissabte passat us van fer la vida impossible i us van frustrar tota possibilitat de proclamar-vos Campiones de Catalunya. Sóc la central que va evitar que les vostres davanteres evolucionessin amb comoditat dins de l'àrea del Vallès de les V/Belleses. Sóc també la protagonista del Túnel Nupcial que les meves companyes anades de l'olla em van voler dedicar al final del partit, després de derrotar-vos clarament per tres gols a un i proclamar-se, amb gairebé total seguretat, Terceres de Catalunya O oeoeoeoeoeééé!!!... (llegir amb to d'eufòria continguda).

Doncs bé, com haureu pogut intuir, em caso. Em caso amb el tros de manso que va fer el túnel amb mi. I em caso aquest dissabte 28 d'abril.
. No us he convidat pas al bodorrio perquè les V/Bellesanes ja m'ocuparan tota la barra i no quedaria res per vosaltres... Però això no treu que vosaltres em volgueu fer un bonic regal de noces, en honor al meu innegable carisma, bon rollo, i al meu jogo bonito i seguro. De fet, el motiu de la meva carta no és altra que suggerir-vos el que podria ser un bonic regal per part vostra.
Quin millor regal de noces podríeu fer-me que el de renunciar amablement a anar al Campionat d'Espanya, que es farà a Gijón, el primer cap de setmana de juny?
Penseu que, si em feu aquest regal, matareu vàries pàjares d'un tiro, ja que em tindreu contenta mi, però també al meu futur maridet, ja que el viatge de noces ens sortirà baratet, i a la quinzena de pàjares v/bellesanes que esperen amb il·lusió fer un viatget de final de curs, com a premi per aquesta temporada tan sorprenent i estupenda amb què han sorprès tothom!
Així que, sense més a dir-vos, i esperant alguna resposta en senyal afirmatiu a la meva proposta, s'acomiada de vosaltres la Munyi, futura "Senyora de...".


PD: no he volgut redactar una crònica del partit per no ferir els vostres sentiments ... Però perquè quedi per a la història, diré que vam protagonitzar una gloriosa i impensable victòria per 3 gols a 1 al vostre bonic camp, amb un gol de la Xaro de Penal, i dos de la Macanuda, que va rematar amb virtuosisme dues jugades rollo Messi de la Peus i d'altres v/bellesanes que van fer un joc poc vistós, però eficient i contundent. Amb veterania, recony, que això sí que no ens
guanya ningú! Només em falta afegir que amb aquest gol garantim el Campionat de Catalunya a l'Atlètic, i gairebé ens assegurem la tercera posició de Catalunya.

Visca la República!!

Sempre vostra,
La Sra de...

Endavant, Manolita!!!

Ja tenim un altre puntet al sarró... I ja tocava!! Després de dues jornades seguides perdent, ja començàvem a pensar que estàvem perdent el ritme victoriós i eufòric de la primera volta!
El partit contra les bollicaos del Júnior va ser dur, currat i treballat... però ens en vem sortir molt dignament, amb un empat a zero molt valuós de cara a la moral v/bellesana.
Però com que les Cronistes Oficials ens hem penjat una mica aquesta setmana, no ens allargarem massa amb la crònica del partit, i farem una proposta-convocatòria de cara a aquest cap de setmana, que tenim descans:
(convocatòria enviada per la Munyet, en un atac d'eficàcia sorprenent):

Aquest divendres comença el campeonat d'espanya de sala de la categoria juvenil femení i la nostra entranyable portera TAMBÉ juga aquest campeonat. Estaria bé animar-la des de la grada del pavelló de Matadepera i donar suport moral al "paretxell".
Aquí us passo el calendari del campeonat d'espanya.

16.02.2007
ATLETIC TERRASSA - F.C. JUNIOR 14h30
REAL GRUPO DE CULTURA COVADONGA- ATLETIC TERRASSA 19:30

17.02.2007
ATLETIC TERRASSA - R.S. TENIS 13:00

Informarem dels calendaris de les semifinals i final si la nostra Manolita Gafotas es classifica. Endavant Txell!!!

Recordeu també que NO JUGUEM AQUEST CAP DE SETMANA i per tantPeus no enviis un sms a les 4h del mati preguntant a quina hora juguem... ehem. Peus, tu aquest finde te'l pots dedicar a buscar la faldilla que vas perdre sospitosament dissabte tarda. I si la trobes, ja ho saps: balconets i avall, de festa que no hi ha partit!

Manolita Gafotas

La lectura del partit contra el Júnior té un títol clar: “Manolita Gafotas”.

A les 14.00 havíem quedat al Don Càndido, sabíem que teníem 3 baixes segures a les que es van afegir 2 més, fent recompte érem 10 per afrontar el partit, algunes tocades (no de l’ala no, que també, sinó dels muscles!), d’aquestes 10 l’havíem de treure una que fes de portera, la Judit es va oferir (això és una delegada que fa el què sigui per l’equip!!) però el dia ens deparava una sorpresa (i tant sorpresa!!!!!!!!), teníem una portera cadet!, sabíem que jugava bé i que es deia Meritxell (més endavant sabríem més coses d’ella...). Perfecte, érem 11!, el Toti no tindria feina en fer els canvis.

Arribem al Júnior, escalfem, etc. i ens diuen que no hi ha àrbitres!, la super delegada debuta molt dignament com a àrbitre. Abans del partit anem al centre a LLEGIR (en veu alta) i jo personalment començo a conèixer una mica més a la tal Meritxell, quan en el cercle demano calma i anar fent les coses mica en mica i que ja arribarem a davant, etc etc, em salta la “Manolita gafotas” i em diu res d’empatar, hem de guanyar!!!!!!, jo que havia anat a una escola de “pagu” i m’havien dit que a la gent gran se la de respectar...., en fi sense comentaris, em vaig enfonsar una mica i més quan la Laura em va dir que jo li doblava l’edat (Laura no calia...).

Comença el partit i de cop veig a mig equip partint-se de riure, jo no sabia de què però també reia de veure-les riure, es veu que la Laura estava lliurant una batalla amb un borinot (aquesta vegada de veritat)!, la broma va durar 5 minuts i després ja vem anar entrant en el partit, vem jugar de tu a tu i vem constatar que on el cos no arriba hi arriba l’experiència, vem jugar amb el cap i això crec que ha de ser una màxima en aquest equip!. També destacar a la portera!, la joventut es nota amb l’agilitat i els reflexes!...i amb el “desparpajo”!.

Tai-Chiè i fins aviat!


Data: 13/11/2006
Partit: Junior/Valles
Resultat: 0-0
Gols: nobody