Vallès, el temible!!!

(Autora: la Pendó)

És que resulta que ara ja ni ens fa falta jugar per endur-nos els puntets cap a casa!

Es preveia partit per divertir-se i suar la cansalada, les culerines, a qui a la primera volta vam guanyar amb comoditat, en la penumbra del Pau Negre (mai més ben dit lo de negre!!), son la torre de Babel de la lliga, i com a bones guiris no mostren l’histerisme de la majoria de les nostres veïnes de la terra, cosa que sempre s’agraeix.

Amb aquestes previsions, s’aixecava un dissabte solellat, vès que a sobre farem “bronzo”! quan de sobte, el nostre “topo” culé infliltrat en les més altres esferes del club, ens fa arribar la notícia: no cal que les esperem que no arribaran, s’han rajat!! I és que la nostra fama ens precedeix, el jogo bonito de les belleses del vallès, fa por!

Ha arribat a tots els racons del planeta (entenent per planeta lo de vallès occidental i rodalies), les cabrioles de la Raja, les faves de la Xaro, la maionesa de la Moragas, les pujades fins a la cuina, tant per la dreta com per l’esquerre, de la Gómez i la Xènia, els talls amb l’inconfusible estil de la Ju, els “caracoleos” de la Dalets, els driblings impossibles de la Ivet, i la Calces, i la incombustible davantera amb els peus de la Peus, les xixarres (o no) de la Maró, els gols de pescadora de la Patiplà, les carreres amb el revés, de la Putxi, i la Laura, que amb les seves energies renovades, va com una moto!! Tot lligat per les tàctiques revolucionàries que la nostra Kinder particular, la Munyet, barrina des de la banda, amb el suport de l’incansable Urbici, proveïdor oficial de Kleenex, clips, aigua, i qualsevol artilugi del món femení que es pugui necessitar.

Quan tanco els ulls, així us veig, i només de pensar-hi em ve un somriure als llavis! i és que l’esperit de les belleses, hereu de la república (per orgull de la Laura), va més enllà dels camps de hoquei. Amistat, bon rotllo, acceptació, suport, i rialles, moooltes rialles, és el que, hi hagi qui hi hagi, no canviarà mai en aquest més que equip.

A partir d’ara, cada dissabte pels volts de les 3, des del sofà de casa mentre intento recol•locar-me tots els cargols que m’han anat caient del cap, cridaré amb totes les meves forces el nostre crit de guerra, per sentir-me tant bellesa com vosaltres!!

Un, dos, tres… LLEGIR!!!!!!!!!!!!!!! (o era vallès, Daleti?)

Pendó.