23 de març 2009

Quina feixugor!


(Autora: na Xaro)
En el món de l’hoquei et poden passar dues coses: que et toqui jugar contra les vermelles, o que no. Si no et toca guay, i si et toca, sempre és un engorru però s’ha de fer…

Les Pedritxes, 21 de març de 2009. Partit contra les sempre plastes terrassenques. Convocatòria a ¾ de 5 per fer birres (que al final es van quedar en 4 cafès i 4 cocacoles), força puntual per part de tothom; fins i tot per part de la Marina que encara no sabem què va fer de la seva Mar per tal de poder sortir de titular al partit.

Escalfament força complert, ja que el partit a més a més de ser a altes hores del vespre, anava amb retard i vem tenir temps per recrear-nos-hi. Malucs amunt, natges avall, esprint per aquí, estirament per allà...

La Raja, molt inspirada, ja des de l’esclafament ens deleita amb alguna cabriola marca de la casa. Totes semblem ben disposades a fer un bon partit, ben disfrutat i ben llegit. Volem seguir amb el “jogo bonito” retrobat al camp del Junior fa ja unes quantes jornades.

Comença el partit, i la cosa va força bé. La toquem, rodem per darrere, pel mig, pivotem, i sobretot ens sobreposem al no-joc de les vermelles, que sembla que avui estan més tranquil·letes. Dominem clarament el partit i aviat arriba la recompensa: després d’unes quantes oportunitats de gol l’Ivet Puig pilla un rebot dins de l’àrea i la cola entre els tres pals.
Abans del descans encara augmentem la diferència en el marcador, amb un altre gol de la Putxi (després d’una jugada de “las Nuris”) que es posa al capdemunt de la llista “pitxitxi”, i està a punt de desbancar la Pendó.

I el partit hagués pogut acabar amb un “xorreo” per part de les belleses si les coses haguessin continuat així. Però la segona part de seguida es va convertir en un clàssic partit contra les vermelles de segona: cops d’estic, faltes, bolassos, crits i histerisme col·lectiu, que van acabar convertint el partit en una cosa pesada, amoïnosa, i sobretot, molt feixuga! (com la imatge de dalt, que es titula "Feixugor" i és ben roja, com les vermelles).

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Gran relat del partit contra les vermelles!
Un hurra per la redactora.
Annita la mama alien

Marinetix ha dit...

Jo faria esment, per acabar de rissar el ris, del graciós cabriolé amb què ens va obsequiar la Raja per deixar passar amablement la pilota saltarina que va acabar en gol. Aquell pa-de-buré també mereix un hurraaa!!! :-)

Anònim ha dit...

Doncs un hurra pel pa-de-buré, la cabriola i la cronista... HURRAAA!!!!
La Peus

Ivet ha dit...

Molt bé Xaro, amb les cròniques ara farem cultura i tot!.
Vull fer un apunt ja que veig que la Peus no ha dit res i que cal remarcar, parlant de pa-de-buré, què me'n dieu de la pinya de la Judit que gairebé acaba amb gol vermell?, a mi perquè em va posseïr el barrufet rondinaire que sinó...., quin riure!

Anònim ha dit...

perdona la banqueta vam quedar asmeperduts....... quina risa.... la pensa es que la Neus estava a dins el camp que sino em veig el Pare Marcet i la filla Marcet al terra rient.
annita

Anònim ha dit...

La Judit va fer un PA-DE-BURÉ?!?!?!?!
La Peus

Anònim ha dit...

Ei, no només vaig fer un pa-de buré, o com cony es digui, vaig aconseguir escalfar els nervis d'unes quantes i animà el partit a la Raja!