24 de novembre 2008

Imbatudes!!!

(Autora: la Pepo)
22 de novembre. 5è partit de la temporada. El dia s’aixeca gris i ennuvolat, però poc a poc va sortint el sol i apareixen les ganes de jugar. Hora de convocatòria 15:15h per les puntuals, és a dir Judith i Moragas un parell de despistades que es comencen a preguntar si el partit no era al Terrassa.., per la resta 15:30h.
El preescalfament promet, la Xaro s’ha deixat les espinilleres i la Boschi i la Maró l’estic, pretext que fa servir per justificar la possible pèrdua del lideratge de “pichichi”. El pobre Micki va de cul apuntant tot el que ha de portar. La portera es fa esperar.
Decidim baixar al camp a escalfar, però sembla que costa arrancar i preparem la sessió tàctica... a tu on t’agrada més jugar? I si provem això i allò... També surten els tòpics: no ens posem nervioses, anem a disfrutar... etc...
Quan ens comencem a preguntar qui pot jugar de portera, arriba la Gallo acompanyada del pack teenager. Estem salvades! I per fi l’Ivet descobreix “l’esperada” aliniació: Gallo, boschi, moragas, pendó, xènia, nurieta, xaro, ivet, daleti, maró , ivet “pinche” i a la banqueta la mítica Estel.
Destacar la presència de la Pinyi amb la Jana, la menor de les belleses.

Comença el partit amb retard i al primer minut les vermelles aparquen l’autobús a darrera (veure foto). Indicar que en la meva llarga trajectòria hockeyística mai m’havia trobat jugant de central sense marcar a ningú. Resumint el plantejament tàctic del partit, podríem dir que el Terrassa jugava amb 11 porteres i nosaltres amb 10 davanteres. No van passar de mig camp. Les oportunitats anaven venint una darrera l’altre, però el gol es feia esperar. Arribàvem des de la dreta i des de l’esquerra, amb jugada individual o amb passes, però no estàvem encertades cara el gol, a més, els penalts tampoc acabaven de sortir. Però finalment en una jugada d’atac la Marina va posar l’estic amb tota la intenció per fer una punxada de revés i va sortir un “pixarrí” (sense ànim d’ofendre eh...?) que va acabar enviant la pilota al fons de la porteria. Amb l’un a zero arribàvem a la mitja part. La Mister ens dóna més instruccions tàctiques... si us plau rodem per darrera, es pot rodar!!
Comença la segona part i l’autobús segueix al mateix lloc de sempre ... (potser és que ha punxat una roda). La Xènia comença a tenir els seu “rifi-rafes” amb la seva marca que cada vegada van a més, però tranquil·les, ella controla. Sort, perquè una mica més i acaben a òsties.
Les oportunitats continuen arribant i la Ivet, que no es vol despenjar de la lluita pel pichichi fa el segón i el tercer gol, que des de la meva posició no vaig veure, i per tant no el puc explicar, però segur que van ser molt guapos. El partit està guanyat i arriba el meu moment. La mister em posa de davantera per recordar vells temps...no calia recordar-los, no la rasco. S’acaba el partit amb una victòria més. Continuem imbatudes!!

Premi d’honor a la Judith i la Marina. Té collons deixar-se l’estic per anar a jugar a hockey!!!
Menció especial a tota l’afició. Sobretot als fills de les jugadores que el dia que vinguin tots alhora haurem de llogar un happy park

5 comentaris:

Marinetix ha dit...

Per al·lusions... No deixaré de repetir que l'estick que em va deixar la Pendó era massa curt i va ser la veritable causa del poc encert de cara a porteria. JA VUREU DISSABTE CONTRA EL CASTEFA, QUAN RECUPERI L'ESTICK GOLEJADOR!!!
Castefa tremola!

Anònim ha dit...

Ei molt bé Moragas!, aquests tocs periodístics veig que et venen de família!. Molt bona la foto de l'autobús vermell!, je je je.
Que passa neng!..., (ens hem de començar a ambientar!)

Ivet C.

Anònim ha dit...

Gran crònica

jo m'estic reservnt pel Castefardéh'.

Felicitats a totes noies!

Anònim ha dit...

quina gran crònica NENG!! jejeje, vist així l'autobus sembla que tingues les 4 robes punxades jejeej!!....
Aquest cap de setmana potser serem nosaltres qui portem l'autobus dins del camp.
La mundet

Anònim ha dit...

Molt bé Moragas....osti, quina ràbia no jugar amb les vermelles ara que les guanyem.....

Gómez