Arribar i trobar-se amb la porta oberta, literalment

(Autora: l'Eva de Raja)

Jo, innocent de mi, havia sigut convidada al sopar de fi de temporada, a casa de la família Falguera-Mundet.
Només entrar, començar a sentir noms, tots repetits, esclar. No fos cas, que me'ls aprengués a la primera.
Dels primers temes de conversa, com no; la manipulació dels vots. I jo em pregunto, per què el delegat de l'equip, ha de manipular vots per a ser el millor delegat.
Més endavant, una hora més tard, de fet, i després de que ja hi fossin totes, arriba la Maró, amb la clara intenció d'arrassar amb la seva campanya, per a endur-se el premi a millor jugadora.
Començem a sopar. No a la taula, que seria massa poc original.
I de sobte, en una cuineta allargada i un pati petitó, ens hi trobem vint persones i pico, sopant de peu.
La Pendó fa acte de presència, més tard encara que la Maró.
El secret de la Xènia, a aquelles alçades, perillava. La Raja i l'Estel, amençaven amb obrir-ho, amagant-se de les mirades assassines de la Xènia.
Després d'investigar la cultura cinèfila de l'Albert, un pastís hipercalòric, amb unes vint capes de xocolata, ens abduïa el cervell.
La Xènia, agafa la seva caixa de bombons, i ensenya la seva sorpresa; estics de hoquei, petitons, amb el nom de cada jugadora.
Després de fer la carrera per a no quedar-se sense un tros de pastís, comença el repartiment de premis.
La Maró demanant el premi de millor jugadora, i la Mundet i l'Anna, començen a repartir chuches.
Llistat de premis, que queda en; "Vinc més que ningú", per a la senyoreta Raja, amb vidre trencat inclòs. "Ho haveu vist", per a la Núria Planas, el trofeu "Vols fer el favor de callar¿?" per tercer any consecutiu per a la Xènia i "Ara vinc", per a la Ivet Puig amb un rellotge verd de regal.
Quatre pixixis, per a la Xaro, la Ivet puig, la Ivet Castells, i la Pendó.
Nou premi instaurat; "Aquest any, tampoc sóc pixixi", per a la Maró i el seu equip de golf.
Finalment, premi a millor jugadora; LA MARÓ! 37 anys de lluita per aconseguir-ho. La seva campanya electoral, no va servir de gaire, ja que les votacions s'havien fet abans de que ella començés la seva tècnica de fer peneta. Igualment, la felicitat, no la hi treia ningú.
Ja per a acabar, foto de grup, fent invents per a fer cabre a vint persones, a la pantalla de la càmera.
Acabar d'aclarar-se, per a fer una foto mitjanament seria. Amb la llengua fora. Bébé, quina serietat (...)
Sobre dos quarts de dotze, començem a desfilar, no sense abans haver fet la visita obligada al bany dels Playmobil's. (Quina por que vaig passar.)
Un cop a la porta, una emocionada Maró, es posa a celebrar el seu premi en mig de la carretera. Un cotxe casi li passa per sobre. (Petit detall sense importància)
Així s'acaba el sopar de final de temporada, divertit sens dubte.
Acabo amb dues anotacions; finalment, no va haver-hi cap anàlisi psicotècnic, per mi.
I, Maró, has somiat amb la foto de la Pendó¿?

Eva.