Estimades b/velleses republicanes...aqui la Xaro, des de l'altra banda del món, escrivint-vos 4 ratlles. Perquè malgrat la distància i la magnitud del nostre viatge, que aparentement t'ha de fer oblidar immediatament de totes les menudeses i rutinarietats de Terrassa, PENSO MOLT EN VOSALTRES!!!! Estic aquí, a l'altra banda del món, i fent un viatge de somni, però no per això deixo de recordar-me dels entrenos intensos dels dimecres, dels frenètics partits del dissabte, i sobretot...de les cervesetes fresques de després, que estic segura que sense la Pinyol (i sense desmerèixer les altres!), ja no són el mateix...
Per cert, abans d'entrar en cap altre tema, vull felicitar fervorosament a les futures mames, i dir-li a la Peke que no es preocupi, que he parlat amb el Flanders i diu que compta amb ella per les pròximes olimpiades! Però que pari de tenir fills!!!!
En fi...nosaltres aqui estem, altra vegada al DF, apurant els últims dies abans de volar el divendres cap a Argentina... I disfrutant a tope del viatge! De moment Mèxic ens ha encantat (Cuba una altra història, tot molt més difícil), i ens ha tractat super bé...
L'altre dia estàvem passejant per Guanajuato, un poble al nord del DF, i de cop veiem una botigueta-restaurant amb un cartell que deia: "xarcuteria i cava", així, en català! Així que vem entrar convençudes que devia ser d'algú de la terra... Doncs resulta que no, que ho portava un noi mexicà enamorat de la gastronomia catalana i espanyola, i molt aficionat als vins! El noi, encantat d'estar parlant amb unes catalanes, ens va preguntar com es feia el pa amb tomàquet, així ben fet, el de veritat...Així que li vem ensenyar, i a canvi, agraït, ens va regalar una ampolla de tequila, del del bo! I vem quedar que l'endemà hi aniríem a sopar, a fer unes tapetes d'ibèrics.
I aquí ve el més bo de la història...L'endemà hi vem anar, i quan duiem una estona allà, entra una noia que de seguida ens la va presentar el noi del local, dient-nos que també era catalana, i que era molt entesa en vins. La noia sense pensar-s'ho va venir a seure amb nosaltres, ens va convidar a un vinet del Montsant, i tot bevent-nos-el ens va explicar que fa 10 anys que viu al DF, i que treballa ni més ni menys que de somelier de l'ambaixador espanyol a Mèxic! I ens diu que si encara hem d'estar uns dies a la capital, doncs que evidentment que anem a casa seva!
Total, que aquí estem...instal·lades al centre del DF, en un pisatxo xulissim, i amb una amfitriona catalana que ja ens ha deixat les claus de casa seva i se n'ha anat a treballar!
Què us sembla? Doncs així estem la Monika i jo...GENS MALAMENT!!!!
Res més guapes.... Aviat més novetats al blog, que per les que no el seguiu...està molt bé!!!! (modèstia apart...)
Molts petons a totes i tots, i recordeu que us trobo a faltar, i que friso per començar la temporada que ve...LAS VAMOS A BARRER!!!!!!!!!!!!!!!
salut!!!!
Per cert, abans d'entrar en cap altre tema, vull felicitar fervorosament a les futures mames, i dir-li a la Peke que no es preocupi, que he parlat amb el Flanders i diu que compta amb ella per les pròximes olimpiades! Però que pari de tenir fills!!!!
En fi...nosaltres aqui estem, altra vegada al DF, apurant els últims dies abans de volar el divendres cap a Argentina... I disfrutant a tope del viatge! De moment Mèxic ens ha encantat (Cuba una altra història, tot molt més difícil), i ens ha tractat super bé...
L'altre dia estàvem passejant per Guanajuato, un poble al nord del DF, i de cop veiem una botigueta-restaurant amb un cartell que deia: "xarcuteria i cava", així, en català! Així que vem entrar convençudes que devia ser d'algú de la terra... Doncs resulta que no, que ho portava un noi mexicà enamorat de la gastronomia catalana i espanyola, i molt aficionat als vins! El noi, encantat d'estar parlant amb unes catalanes, ens va preguntar com es feia el pa amb tomàquet, així ben fet, el de veritat...Així que li vem ensenyar, i a canvi, agraït, ens va regalar una ampolla de tequila, del del bo! I vem quedar que l'endemà hi aniríem a sopar, a fer unes tapetes d'ibèrics.
I aquí ve el més bo de la història...L'endemà hi vem anar, i quan duiem una estona allà, entra una noia que de seguida ens la va presentar el noi del local, dient-nos que també era catalana, i que era molt entesa en vins. La noia sense pensar-s'ho va venir a seure amb nosaltres, ens va convidar a un vinet del Montsant, i tot bevent-nos-el ens va explicar que fa 10 anys que viu al DF, i que treballa ni més ni menys que de somelier de l'ambaixador espanyol a Mèxic! I ens diu que si encara hem d'estar uns dies a la capital, doncs que evidentment que anem a casa seva!
Total, que aquí estem...instal·lades al centre del DF, en un pisatxo xulissim, i amb una amfitriona catalana que ja ens ha deixat les claus de casa seva i se n'ha anat a treballar!
Què us sembla? Doncs així estem la Monika i jo...GENS MALAMENT!!!!
Res més guapes.... Aviat més novetats al blog, que per les que no el seguiu...està molt bé!!!! (modèstia apart...)
Molts petons a totes i tots, i recordeu que us trobo a faltar, i que friso per començar la temporada que ve...LAS VAMOS A BARRER!!!!!!!!!!!!!!!
salut!!!!
2 comentaris:
quin enveja que feu, parelleta....... sort que esteu molt acurrucada amb molta gent d'allà!!
Cuideu-vos molt uqe nosaltres des d'aqui farem el qeu podrem.
Petonas de la familía Falguera
hola v/belleses!
un peto molt gran des de Buenos Aires...i BONES FESTES!!!!!!!
LA XARO.
Publica un comentari a l'entrada