Receptari de la República

Amistat: Punt de partida i punt d’arribada de qualsevol membre de la República, del Vallès de les Belleses, del nostre equip. Benvingudes, bentrobades.

Birres: Suc de civada fermentada, lleugerament gasificada i comercialitzada sota una proliferació innombrable de marques que té la facultat de restituir l’organisme després de qualsevol sotragada. Idònia per després de qualsevol excés físic. Els experts adverteixen que pot provocar alcoholisme i panxa, però no és una advertència prou seriosa per haver-ne de prescindir.

Blog: Xarxa laberíntica internauta que dominen certs individus de l’equip i que té per finalitat reproduir fotografies, vídeos de dubtosa procedència, convocar crides a l’assistència multitudinària als pròxims partits i albergar les cròniques imprescindibles per llegir el partit un cop finalitzat.

Capitana: Persona que porta un braçalet amb la senyera al braç, que és motiu d’orgull i satisfacció i a qui les companyes evoquen la seva més absoluta confiança. Dit també d’aquelles dones que quan es marquen un objectiu tan estrambòtic com crear un equip de veteranes, no sols l’aconsegueixen sinó que el converteixen en un resultat d’èxit aclaparador.

Esponjar: Acció que indica la necessitat de deixar passar l’aire, de ventilar una mica, de fer créixer les distàncies entre una cosa i altra. En el terreny de joc, crit proferit reiteradament pel míster per tal que les línies de jugadores s’apropin o guanyin espais segons la jugada i el tipus d’adversari. Aplicable a la vida real en totes aquelles situacions que els nervis es situïn a flor de pell i calgui guanyar temps o espai per solucionar i deixar refredar les adversitats.

Felicitat: Substantiu que respon a l’imperatiu: “Sigueu felices!”. Crit d’exasperació amb el qual acaben moltes reunions prèvies als partits per sortir a jugar per passar-nos-ho bé. Característica indiscutible i imprescindible del nostre equip. Condició necessària per aplicar a totes les àrees de la vida.

GESTANT: Dit de la femella prenyada. Prové del verb gestar: Acció de la femella d’un animal vivípar de formar i desenvolupar l’embrió en llurs entranyes fins al moment del part. Significat que els mascles del gènere de primats antropoides de la família dels homínids (Homo sp) que comprèn l’home actual (homo sapiens sapiens) han mimetitzat per expressar que ells també gesten idees i projectes i mals pensaments (sobretot) a manca de poder ser gestants d’alguna cosa etèria que no tingui res a veure amb qualsevol altra forma d’embaràs.
En termes més vulgars, ordinaris i, d’altra banda, col·loquials expressa que una dona està embarassada, prenyada, malhumorada, en estat de bona esperança, i mil boniques definicions més que les dites i els refranys populars s’han referit a exemplificar.. Situació que desemboca en un estat d’hipersensibilització de l’univers emocional, cert rebuig a les feromones masculines, i una accentuació notable del sentit de l’olfacte. Se’n deriven conseqüències directes i indissimulables com les nàusees, els vòmits (continuats) i els mareigs que s’han de corregir amb les pastilles Cariban o d’altres comprimits que sanament venen a totes les farmàcies. També s’experimenta un canvi evolutiu cap a la deformació feliç i la pèrdua de les sensuals curvilínies femenines que les dones afectades – ves per on- vivifiquen amb certa despreocupació, il·lusió i ignorància militant. Ex: (la típica tieta idiota que no vol acceptar el títol generacional de tiaàvia et diu): ai, bonica, t’has engreixat, oi? (i la dona afectada tota ufanosa i rebotida), tres quilets de no res! I això que estic de no sé quantes setmanes...
Ah! Perquè les dones amb aquest síndrome tant ple de vida també desenvolupen la imbècil capacitat de comptar amb setmanes quan no ho havien fet mai abans i quan és una mesura poc científica i calculable. Ex: I de quan estàs? (el normal en d’altres circumstàncies: d’una mica més de tres mesos) contesten amb total impunitat: de tretze setmanes! (Au! Fota’t! A fer anar l’arrel quadrada i la taula de multiplicar del quatre). I el que és pitjor, l’alcohol deixa de forma part de la teva vida per prescripció mèdica i una immensa conxorxa familiar que s’hi suma... Beveu menys!
En termes més nostrats i republicans, dit d’aquelles dones ja adultes que s’embarassen sense previ avís i que, tot i augurar grans gestes per a la temporada hockeística imminent, anuncien que es troben indisposades per motius obvis. Llavors quan tothom comptava que aquest any sí, que som més que mai, que podrem faltar alguns caps de setmana sense remordiments, comencen a comptabilitzar baixes imprevistes que no es recuperaran, pel cap baix, fins al cap d’un any. I sí que fa il·lusió que la comunitat costanera de la República, és a dir, el Públic s’engreixi amb més components, però mentrestant, genera situacions més “embarassoses” del que es volia, mai més ben dit. Com que en el llarg camí fins al dia de donar a llum; escorxar-se davant d’una llevadora tocacollons i un metge que se li en fot que t’esberlis el cony; o sigui, l’immens dia feliç i inoblidable de parir, sentir-se dona, saber les virtuts de tenir la menstruació, tacar pantalons blancs, sofrir mals d’ovaris i viure a pler la bonica i insuperable experiència de ser mare; doncs, el llarg camí fins aquest dia és progressiu però els primers mesos es tendeix a no notar i/o dissimular es sol caure en el pecat ignominiós de dir mentides. I com que això no està bé i no forma part dels valors de lleialtat, sinceritat, compromís, bondat i amistat que són l’imaginari col·lectiu de la República, em veig obligada a no donar més excuses i signar la definició de gestant (per una vegada i que no consti en acte): Laura dixit, altrament coneguda com a Pinyipú.
Que déu hi faci més que nosaltres!

Guanyar: Tot i el lema subjacent a qualsevol esport de col·lectivitat –l’important és participar-, guanyar és el que realment tenen el cap les dones i noies i nenes de certa edat que configuren un equip conegut com el Vallès que es passeja alguns dissabtes per camps de hockey d’arreu amb aquest únic propòsit.

Humor: Allò que tan pot ser bo o dolent i apareix sense previ avís. Abunda de manera especial a la nostra comunitat i acostuma a ser excessiu, bo, imaginatiu i llargament envejat per comunitats veïnes. Qualitat compartida i d’alt risc de contagi.

Informació, donar: Emetre indicacions que comportin un ordre clara que permeti a les companyes obeir-la sense equívocs.

Instruccions, donar: “Donar instruccions” no és el mateix que donar informació. Significa donar ordres poc clares que comporten, per tant, obediències i comprensions diferents, subjectives i, per tant, sovint errònies.

Llegir: Fer una lectura. Fàcil de dir, però no sempre de recordar. En termes hockeístics republicans, saber fer una anàlisis de la situació de manera ràpida i efectiva. Traslladat al terreny de les relacions humanes, sentimentals o sexuals, tenir l’art i l’instint de copsar en cada moment si la situació és adequada o no per dur a terme una acció predeterminada (en el cas sexual, els homes queden al marge d’aquesta capacitat cognitiva).

Míster: Dit d’aquella persona que té família, feina sense horari, aficions i prou problemes però que, tot i així, s’embolica en el projecte de tirar un equip endavant malgrat no augurar cap èxit a curt termini ni comptar amb els suports institucionals que s’haurien de requerir. Sinònim de tossuderia, optimisme, energia i generositat.

Nestií: Beguda isotònica amb marca registrada indicada per a persones menors d’edat que juguin infiltrades en equips amb mitjanes d’edat a la ratlla dels trenta. Prescindible en la majoria d’esdeveniments socials que conviden a prendre altres beuratges.

Públic: Comunitat costanera de l’illa de la república. Composta per pares incondicionals, promesos, parelles de fet, parelles sentimentals, projectes no definits, marits i fills i filles amb un intrèpit interès pel hockey femení. Tret distintiu d’aquells que no tenen res més a fer que passar-se tardes de dissabte a l’intempèrie a l’hivern i sota un sol sofocant a la primavera contemplant un estol de noietes eixelebrades, amb faldilletes, darrera una pilota. Tots aquells a qui algun dia o altre se’ls hauria de fer arribar una distinció al mèrit o, com a mínim, una sincera felicitació.
A no confondre amb púbic, tota una altra cosa, tot i que també desperta una mar de passions.

República: Espai isolat, privilegiat i fruit d’una llarga tradició que sobreviu en l’Atlètic malgrat els intents de dissuasió. Genera equips amb personalitats temperamentals, distintives i de gran atracció al públic general. Lloc on tothom hi és benvingut si assumeix l’ideari republicà, les premisses de viure per gaudir, de jugar per guanyar i de participar per fer-ho bé. Coneguda també, en termes pejoratius, com equip recreatiu.

Tercer temps: No confondre amb segones oportunitats. Relatiu a l’interval de minuts que es succeeixen després d’acabar un partit. Apte per a fumar, prendre aquarius, nesitís o beure’s -sense remordiments- mig litre de cervesa.

Veterania: Qualitat que es guanya amb el temps, com el bon vi. Es manifesta en múltiples expressions ja siguin reflexions en la rotllana prèvia al xiulet de l’àrbitre, crits encoratjadors a mig partit o en la satisfacció mal dissimulada i masoquista de fer gala de les agulletes, els blaus i les ferides de guerra el dilluns al matí en horari laboral.