Gràcies! Gràcies!! Gràcies!!!!

Aquest dissabte hem acabat la temporada, i a les Cronistes Oficials del Règim v/Bellesà només ens ve al cap una paraula per resumir-la:
Gràcies!!!
Gràcies, Boss, per ensenyar-nos l'única cosa que a aquestes altures encara seríem capaces d'aprendre: que el hockey és alguna cosa més que un esport: és un mitjà per ser felices, una manera d'entendre l'amistat, la vida. Gràcies per fer-nos entendre que hem arribat a l'essència del hockey. Gràcies per fer-nos més bones, i no precisament com a jugadores. Gràcies per donar-nos canya quan la necessitàvem.


Gràcies per fer de psicòleg femení (buf, que difícil, oi?). Gràcies per aguantar mocs femenins quan feies canvis a la banqueta. Gràcies per deixar-nos xerrar com cotorres durant els entrenos. Gràcies per portar aquest espit espiritual tan contagiós. Gràcies per la tècnica. Gràcies per la força. Després de tants anys lidiant amb les fèmines, és miraculós que encara ens aguantis. En definitiva... Gràcies per ser-hi!!!! Aquest equip ha estat possible gràcies a tu.

Gràcies, Xaro, per ser una tossuda entranyable i sortir-te amb la teva. Al setembre del 2006 vas empenyar-te a fer un equipet, i te'n vas sortir. I no només vas muntar un equipet, sinó que vas aconseguir reunir un equipàs: un combinat d'edats, sensibilitats i situacions molt diverses que ha acabat resultant un Gran Equip. Un equip boníssim!! Consti que ho diem en tots els sentits de la paraula: som boníssimes, i estem boníssimes! :-)


Gràcies, Supporters, per ser-hi dia sí dia també, aportant encara més valor afegit a aquest equip de v/belleses, i animar amb entusiasme des de la banda, tants i tants partits jugats en plena hora de la "mediodiada"... Gràcies families, nòvios, marits, fills, pares, amants, amics i altres espontanis. I. dins dels Supporters, Menció d'Honor pel Corresponsal de Guerra Paretxell, que tantes i tantes fotos s'ha currant tots aquests mesos.


Gràcies, Boski , per sortir-te'n bé amb el botiquín i altres menesters, amb prou dignitat per ser que estàs fent alhora un postgrau, dos cursets, tres maternitats, un marit, una casa i una feina. Gràcies per no perdre el somriure ni el bon rollo, des de la banqueta, des de Beyaterra o des d'on sigui...

A TOTS, MOLTES GRÀCIES. GRÀCIES I MÉS GRÀCIES!

I perquè ha de constar a la crònica, direm que dissabte vem empatar a 0 contra el Línia 22 (en pau descansi), un empat que no significa res, ja que continuem imbatudes en aquesta tercera volta, i a més, ens proclamem oficialment TERCERES DE CATALUNYA (ahí és náa).

Felicitats, Campiones!!!!!
Que no decaigui!!!