Manolita Gafotas

La lectura del partit contra el Júnior té un títol clar: “Manolita Gafotas”.

A les 14.00 havíem quedat al Don Càndido, sabíem que teníem 3 baixes segures a les que es van afegir 2 més, fent recompte érem 10 per afrontar el partit, algunes tocades (no de l’ala no, que també, sinó dels muscles!), d’aquestes 10 l’havíem de treure una que fes de portera, la Judit es va oferir (això és una delegada que fa el què sigui per l’equip!!) però el dia ens deparava una sorpresa (i tant sorpresa!!!!!!!!), teníem una portera cadet!, sabíem que jugava bé i que es deia Meritxell (més endavant sabríem més coses d’ella...). Perfecte, érem 11!, el Toti no tindria feina en fer els canvis.

Arribem al Júnior, escalfem, etc. i ens diuen que no hi ha àrbitres!, la super delegada debuta molt dignament com a àrbitre. Abans del partit anem al centre a LLEGIR (en veu alta) i jo personalment començo a conèixer una mica més a la tal Meritxell, quan en el cercle demano calma i anar fent les coses mica en mica i que ja arribarem a davant, etc etc, em salta la “Manolita gafotas” i em diu res d’empatar, hem de guanyar!!!!!!, jo que havia anat a una escola de “pagu” i m’havien dit que a la gent gran se la de respectar...., en fi sense comentaris, em vaig enfonsar una mica i més quan la Laura em va dir que jo li doblava l’edat (Laura no calia...).

Comença el partit i de cop veig a mig equip partint-se de riure, jo no sabia de què però també reia de veure-les riure, es veu que la Laura estava lliurant una batalla amb un borinot (aquesta vegada de veritat)!, la broma va durar 5 minuts i després ja vem anar entrant en el partit, vem jugar de tu a tu i vem constatar que on el cos no arriba hi arriba l’experiència, vem jugar amb el cap i això crec que ha de ser una màxima en aquest equip!. També destacar a la portera!, la joventut es nota amb l’agilitat i els reflexes!...i amb el “desparpajo”!.

Tai-Chiè i fins aviat!


Data: 13/11/2006
Partit: Junior/Valles
Resultat: 0-0
Gols: nobody